Benvolguts,
A l’Editorial del PuntAvui d’avui s’hi trova una anàlisi del capteniment del Sistema Judicial espanyol, en
particular el TC i el TS, fidels
col·laboradors dels altres dos poders, el Legislatiu
i l’Executiu.
Permeteu-me que
intercali una
altra anàlisi del capteniment del sistema Judicial espanyol, i de la Policía Armada i la Guàrdia Civil, però
escrita el 1981 per una periodista
del diari de dretes francès Le Figaro.
Considero que val la pena perquè ajuda a demostrar que el sistema Judicial espanyol és el mateix avui que
el 1981 i que el 1975 i que el 1939 i que el 1936. I es
clar, per extensió cal entendre que el sistema Legislatiu i l’Executiu
també és el mateix. Ep! I l’Exèrcit
espanyol actual és el mateix que es va revoltar el 1936 amb els Franco-Mola-Sanjurjo i el que s’havia revoltat el 1923 amb el Primo de Rivera i el suport
del Borbó Alfons XIII i l’exèrcit
d’avui és el mateix que el del primer Borbó
Felip V! I segurament deu ser el mateix que el del darrer Àustria, i segurament que el del primer
Àustria i vinga anar tirant
endarrere!
L’article que intercalo del mateix Bloc Reflexions del 2014, de títol Dies previs al 23F, analitza globalment els problemes de fons
d’Espanya en la Transacció (que no transició) i postula que tots tres
poders, l’església, la magistratura i la policia es mantenen intactes
després de la mort de Franco el 1975 i la transició del 1978. En aquell moment el
problema més urgent era la tortura practicada per la policia i la guàrdia civil
i per això l’articulista li dóna més relleu. Tampoc considera que
l’Exèrcit fos perillós i resulta que Tejero, Armada, Milans del Bosch, el borbó
i d’altres ja estaven congriant de feia temps un cop d’estat per el 23F!
Un cop la pseudo-democràcia estabilitzada i
la traïció al poble consumada, amb la LOAPA, el café para todos, etc, s’ha
vist tanmateix que els nínxols franquistes es mantenien també
en els altres poders. I creaven noves fornades de franquistes. Per
mostra:
· la policia i
la policia paralela, el GAL del
Felipe González (el senyor X?),
· l’església de
Rouco Varela i de la Conferència
Episcopal Espanyola (propietària de la COPE),
· i la
magistratura, tota la caterva de jutges que s’han perpetuat en els
seus mètodes
franquistes, no admetent judicis en català a Catalunya, no volent
aprendre la llengua, alimentant els tribunals franquistes que
abans es deien TOP i que ara es diuen Audiencia
Nacional, TSJCC, Suprem i Constitucional.
Segurament que a més dels poders citats a l’article d’Anne M.
Romero caldria afegir-hi el poder legislatiu i l’executiu i l’obscena relació entre els tres poders de Montesquieu!
I per acabar-ho d'espatllar, amb total impunitat, en el cas actual, amb l'agreujant que el Poder Judicial pot anar empaperant diputats republicans fins aconseguir que n'hi hagi menys que dels del 155. I per tant per art de màgia, no es treu un conill del barret de copa sinó que es fa desaparèixer un votant independentista i un altre i un altre...
Vegem ara l’Editorial del PuntAvui
28 gener 2018 2.00
h
El TC imposa la seva llei arbitrària
El Tribunal Constitucional espanyol va erigir-se ahir de
nou en àrbitre i part en el conflicte entre
Catalunya i Espanya.
Després
d’una reunió extraordinària en dissabte i enmig de nombroses discrepàncies
entre els magistrats, l’alt tribunal va decidir imposar, de manera arbitrària,
el seu criteri al del Parlament i donar així un cop de mà a les pretensions del
govern espanyol d’impedir, com sigui, la investidura de Carles Puigdemont com a
president de la Generalitat. En
una resolució que no s’havia vist mai fins ara i que interpreta com li convé el
reglament del Parlament, l’alt tribunal
condiciona la investidura de Puigdemont a la seva presència física a la cambra,
tal com volien el govern del PP i l’oposició catalana, presència que, a més,
ordena que estigui autoritzada pel jutge. El
TC decideix, doncs, que una
investidura telemàtica no és possible, malgrat que així ho veiés adient la mesa del Parlament, i imposa que
Puigdemont es lliuri a la justícia.
El TC vol Puigdemont a la presó i, no només això, deixa en mans
del jutge Llarena, en cas que el president fos detingut, la decisió final de la
seva participació en el ple. I no cal recordar com el magistrat del Suprem ha
interpretat fins ara els drets dels diputats empresonats.
És a dir, l’alt tribunal no accepta de
moment la petició del govern del PP de suspendre el ple, però es treu de la
màniga una resolució per suspendre’l ‘de facto’. Aquest
és, malauradament, el moment greu de la política a l’Estat espanyol, on tot es condiciona a
l’àmbit judicial de manera permanent i el diàleg es continua deixant de banda,
malgrat que som davant un conflicte clarament polític.
I no només això, sinó que es passa sense miraments pel
damunt de la voluntat del poble expressada a les urnes.
Editorial El PuntAvui
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada