Benvolguts,
Hi ha hagut molts homenatges a
les víctimes de l'holocaust arreu d'Europa, fins i tot a Espanya, que ha fet un exercici màxim
d'hipocresia. L'Estat recorda les
víctimes del nazisme, però mai ha condemnat el franquisme ni ha demanat perdó
per quaranta anys d'horror en silenci. I per què? Perquè ells sí que van
guanyar la guerra. I Catalunya podia haver retut homenatge a la Barcelona de fa
76 anys, aprofitant la reunió dels cònsols. I no ho va fer!
Reprodueixo i amplio un apunt de fa 3 anys en motiu de l’aniversari
de l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes i l’inici de l’anorreament
de Catalunya, el 26 de gener del
1939.
En el directe.cat, en el Bloc de l’Oriol Jordan http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/13277/errors-que-es-paguen-cars hi
ha aquest paràgraf que fa pensar:
Hi ha
hagut molts homenatges a les víctimes arreu d'Europa, fins i tot a Espanya, que
ha fet un exercici màxim d'hipocresia.
L'Estat recorda les víctimes del nazisme, però mai
ha condemnat el franquisme ni ha demanat perdó per
quaranta anys d'horror en silenci. I per què?
Perquè a diferència dels nazis i dels feixistes italians, ells sí que van
guanyar la guerra.
Com podem veure en l’acudit gràfic!
De la hipocresia de l’estat i del
PPSOE en tornarem a parlar.
Tanmateix
jo volia parlar avui mateix del trist espectacle per acció i omissió que varen fer les emissores de televisió amb
seu a Catalunya, TV3 i la cadena del Godó, els dies 26 i 27.
Dos esdeveniments:
· El
dia 26 de gener de fa 76
anys les tropes franquistes amb moros i legionaris varen entrar a
Barcelona. Fet luctuós, que lliga amb la no-condemna del
franquisme que ha escrit l’Oriol
Jordan.
· El
dia 27 de gener de fa 70
anys l’exèrcit soviètic va alliberar els jueus que quedaven en el camp
d’extermini d’Auschwitz...
L’acció que
esmentàvem és el gran desplegament
de mitjans de les televisions amb seu a Barcelona per commemorar
l’alliberament d’Auschwitz. Era la fi del calvari...
L’omissió que esmentàvem és que aquestes
televisions no varen parlar ni poc ni gens del luctuós succés de la invasió de Barcelona per
les hordes feixistes. Era el començament del calvari que encara
dura...
El president polonès referint-se a la invasió de
Polònia i l’extermini de jueus va dir ahir:
“El
nacionalsocialisme va convertir la meva pàtria en un cementiri jueu”, va dir el
president polonès, Bronislaw Komorowski, en el 70è aniversari de l'alliberament
del camp d'extermini identificat amb la barbàrie nazi, Auschwitz. Al cap
d'Estat del país aleshores ocupat i on els van instal·lar el seu camp més
mortífer li va pertocar pronunciar l'únic discurs polític. Al davant hi tenia
un auditori format per 300 supervivents i líders d'arreu del món, en la jornada
consagrada a intentar el que és impossible: traslladar en paraules l'horror que
va envoltar la maquinària de la mort del Tercer Reich, que, només en aquell
camp, va assassinar 1,1 milions de persones, la majoria jueus...”
Reunió
amb una setantena de cònsols acreditats a Barcelona
El president català
no deu tenir res a dir sobre la invasió de Catalunya.
A mi m’hauria agradat que el president del
meu país, referint-se a l’aniversari de l’Ocupació espanyola de Catalunya i
de la posterior dictadura franquista, en la reunió amb una setantena de cònsols acreditats
a Barcelona hagués intentat explicar el que és impossible: traslladar en
paraules l'horror que va envoltar la maquinària de la destrucció, l’anorreament
i el genocidi perpetrat pel franquisme, ajudats del feixisme italià, i del
nazisme del Tercer Reich, així com del franquisme borbònic que va succeir-lo sense
solució de continuïtat, els hereus dels quals encara mantenen el poder a
Espanya, i si jo hagués tingut l'oportunitat abans d’ahir hauria dit el següent:
“El
feixisme, el nacionalsindicalisme i el nacionalcatolicisme van convertir la
meva pàtria en un cementiri”. “Mig milió de catalans morts o exiliats, un quart
de milió de famílies desfetes, un saqueig increïble de documentació que encara
resta en poder de l’enemic ‘por el justo derecho de conquista’, l’inici
del genocidi cultural català, 40 anys sense escoles en català, sense
llibres en català, sense diaris en català, sense ràdios en català, sense teatre
en català, sense cinema en català, sense poder-se expressar en català”...
Joan A.
Forès
Reflexions
Annex:
Des de
l’ocupació de Catalunya varem començar a veure cartells com els que mostrem
de la sèrie de Ha
llegado España, que és el que ens feia més mal:
I ens fèien més mal perquè els catalans intuïen que la dictadura franquista es mantindria centenars d'anys! Com està sent. I cada any pitjor que l'anterior i millor que el següent...
Auxili Europa!!! Auxili Europa!!! Auxili Europa!!!
Auxili Europa!!! Auxili Europa!!!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada