Benvolguts,
Que s'obri el cel
TONI SOLER
|
Diari ARA
16/06/2013
http://www.ara.cat/premium/opinio/Que-sobri-cel_0_938906167.html
Espanya i la seva sobirania no
estan en qüestió pel cas Bárcenas; Catalunya, en canvi, seu al banc dels
acusats cada cop que un polític és acusat o condemnat. EFE
SOROLL. Seria molt bonic que la veritat
ens fes lliures, com deia Jesucrist. No sé si podem aspirar a tant. Crec, però,
que la veritat ens fa persones dignes i ciutadans responsables, la qual cosa no
està gens malament, i és un ingredient bàsic de la llibertat -si més no, de la
llibertat individual-. Catalunya, per esdevenir un projecte polític fiable,
necessita una allau de veritat, després de dècades de mitges tintes, eufemismes
i joc subterrani; fins ara hem tingut com a valor una opacitat erròniament
qualificada de discreció. Aquest tarannà s'expressa en certa
expressió molt nostra: "Aquest mal no vol soroll". I de resultes
d'això ens ha empastifat un silenci espès, impenetrable, que ha aixoplugat tant
els discrets com els caragirats. En contrast, la independència haurà de ser un procés
forçosament estrepitós, eloqüent i net com una patena. Aquesta pot
ser la seva gran virtut. Que arribi l'oportunitat de fer cau i net. Que es faci
justícia, com deia el jutge Garrison, encara que s'obri el cel.
POLÍTICA. La corrupció és un llast enorme per al
catalanisme. No pas perquè els nostres corruptes siguin especialment
abundosos o malèfics, sinó perquè la gestió de la corrupció catalana està en mans dels poders
espanyols, que l'administren en funció d'interessos superiors . Des de la inspecció
fiscal fins a la judicatura, des de la premsa fins als serveis
d'intel·ligència. Per descomptat, entre nosaltres també hi ha la
pertinent quota de necis prou colonitzats mentalment per considerar que
Catalunya, si té corrupció, no pot ser un estat, i que de fet no ho podrà ser
fins que no sigui com Disneylàndia. Curiosament, Espanya i la seva sobirania no
estan en qüestió pel cas Bárcenas; Catalunya, en canvi, seu al banc dels
acusats cada cop que un polític és acusat o condemnat. ¿Que Convergència ho ha
posat fàcil? Doncs sí. ¿Que fa massa anys que juga amb foc? També. De les seves
relacions amb Ferrovial, profusament detallades al sumari del cas Palau, se'n
parla en articles i llibres des dels anys noranta, a causa dels deutes de la fracassada operació
reformista . Per desgràcia, el finançament il·legal dels partits
anomenats de govern (quina tenebrosa etiqueta, finalment) és un afer tan vell
com la democràcia mateixa. I no ens hi podem conformar.
REGENERACIÓ. Que se sàpiga tot, per dir-ho en
termes de Xavier Bosch, és un objectiu dolorós per a alguns, però necessari per
a la resta. Si un partit, o més d'un, en paguen les conseqüències, s'haurà
d'assumir. El
procés sobiranista ha de ser, forçosament, una eina de regeneració; i en tot
això el que menys importa són les sigles. Ara bé: que se sàpiga
només segons què -i segons què que no se sàpiga-, que es barregi el que se sap
amb el que només se suposa o directament es fabula, amb una dosificació
calculada, per enterrar les aspiracions democràtiques de Catalunya és una
qüestió ben diferent. I seríem ben cecs, o ben còmplices, si ignoréssim de què
va aquesta partida. De vegades la lluita contra la corrupció és igualment
corrupta, i l'exerceixen els corruptes més espavilats. No ho perdem
de vista. Que s'obri el cel, de debò, i del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada