diumenge, 16 de juny del 2013

16/06/13. L'Albert Om li envia una carta a Dyango i l'anomena : 'La nova icona'


Benvolguts,

Continuem parlant del Dyango, i continuo trobant a faltar que els altres 59 cantants de la festa s’ofereixin, ni que sigui pagant, a que una emissora de la caverna o un diari de la caverna, els entrevistin...

Un quants tags de l’article de l’Albert Om:

·       esdevenies la nova icona kitsch del sobiranisme tranquil.

·       gent que potser, fins fa quatre dies, no hauria acabat d'entendre la teva presència al cartell de l'espectacle

·       Venim de molts anys que en aquest país, per ser independentista, es demanaven currículums immaculats i fulls de serveis impecables

·       Es dirigien a tu com si haguessis perdut la memòria i te la volguessin fer recuperar de cop entre tots els tertulians

·       Se t'ha de felicitar per haver dit el que penses, independentment de les conseqüències que les teves paraules hagin pogut tenir

·       És curiós que a Catalunya ningú hagi fet el camí a la inversa: desdir-se de l'independentisme i apostar per l'Espanya de les autonomies.

També és curiós que la caverna, on incloc el PSOE, els C’s, els PPs etc, no hagin aconseguit ni un, ni dos, ni tres, cantants catalans per fer un concert paral·lel anti-independentista, com van fer la concentració a la Plaça de Catalunya el Dia de la Raza (la seva)!

També recordo una entrevista al novel·lista Juan Marcé,que va explicar que ell era una anomalia, ja que fill de catalans, nascut a l’any 33, havent viscut la guerra i la trista postguerra castellana, i per això era una anomalia. Va explicar que ell sense la guerra i sense en Franco hauria sigut un escriptor català normal i ara és un escriptor castellà anòmal...

Potser seria bo que la TV13 també l’entrevistés i s’hi tirés a sobre com va fer amb el Dyango. Què passaria? I amb el Duo Dinàmico? Seria també interessant!

Benvingut al club de la gent tranquil·la a qui 40 anys de franquisme i 40 de post-franquisme coronat uno, grande y libre havien anul·lat la memòria, les arrels i els sentiments familiars i de país!

 Carta a Dyango: 'La nova icona'

ALBERT OM

15/06/2013 00:00

ÀLEX GALLEGO

El terratrèmol polític dels últims mesos a Catalunya ha obligat a recol·locar totes les peces del tauler. En aquest corriment de terres, el teu pòster també s'ha mogut i has vist com, d'un dia per l'altre, esdevenies la nova icona kitsch del sobiranisme tranquil.

 

De la mateixa manera que era impensable que ERC li passés al davant a CiU en les enquestes, tampoc ningú no comptava que les setmanes prèvies al Concert per la Llibertat acaparessis més atenció mediàtica tu que el retorn als escenaris de Lluís Llach. Ja saps que el 29 de juny seràs un dels cantants més aclamats al Camp Nou per gent que potser, fins fa quatre dies, no hauria acabat d'entendre la teva presència al cartell de l'espectacle. Amb els anys anem sedimentant uns prejudicis, una mirada cap a les altres persones en funció d'allò que en sabem, n'intuïm o ens imaginem.

 

Devíem pensar que un cantant melòdic que mai ha expressat en veu alta les seves idees polítiques i que, amb cançons romàntiques interpretades majoritàriament en castellà, ha triomfat a Llatinoamèrica tota la seva vida no podia estar a favor d'una ruptura de l' statu quo amb Espanya. Venim de molts anys que en aquest país, per ser independentista, es demanaven currículums immaculats i fulls de serveis impecables. Només se'n podien considerar aquells que militessin a Òmnium Cultural, haguessin participat en totes les manifestacions de l'Onze de Setembre i pelegrinessin anualment al Fossar de les Moreres i al Pi de les Tres Branques. Aquesta concepció tan pètria de l'independentisme sembla que s'ha acabat.

I si està bé recordar que històricament hem sigut una mica massa perepunyetes, també deixa'm que et digui quatre paraules de com et van tractar Isabel Durán, Hermann Tertsch i companyia a l'entrevista a 13 TV, la cadena dels bisbes. Es dirigien a tu com si haguessis perdut la memòria i te la volguessin fer recuperar de cop entre tots els tertulians. Et parlaven amb la condescendència amb què et dirigeixes a un familiar que estimes i que veus que està senil. Et miraven amb cara de " con lo que tú habías sido... y mira ahora con qué nos sales... "

Se t'ha de felicitar per haver dit el que penses, independentment de les conseqüències que les teves paraules hagin pogut tenir. Fer-se gran hauria de servir per a això: per guanyar-te la llibertat de dir el que et doni la gana, on et doni la gana.

És curiós que a Catalunya ningú hagi fet el camí a la inversa: desdir-se de l'independentisme i apostar per l'Espanya de les autonomies. Alguns deuen somiar en un concert Mejor unidos amb la participació d'en Llach i en l'entrevista que li faríem a TV3.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada