Benvolguts,
Continuem parlant del Dyango, i continuo
trobant a faltar que els altres 59 cantants de la festa s’ofereixin, ni que sigui
pagant, a que una emissora de la caverna o un diari de la caverna, els
entrevistin...
Un quants tags de l’article de l’Albert Om:
·
esdevenies la nova icona kitsch del sobiranisme tranquil.
·
gent que potser, fins fa quatre dies, no hauria acabat d'entendre la
teva presència al cartell de l'espectacle
·
Venim de molts anys que en aquest país, per ser independentista, es
demanaven currículums immaculats i fulls de serveis impecables
·
Es dirigien a tu com si haguessis perdut la memòria i te la volguessin
fer recuperar de cop entre tots els tertulians
·
Se t'ha de felicitar per haver dit el que penses, independentment de
les conseqüències que les teves paraules hagin pogut tenir
·
És curiós que a Catalunya ningú hagi fet el camí a la inversa:
desdir-se de l'independentisme i apostar per l'Espanya de les autonomies.
També és curiós que la caverna, on incloc el
PSOE, els C’s, els PPs etc, no hagin aconseguit ni un, ni dos, ni tres,
cantants catalans per fer un concert paral·lel anti-independentista, com van
fer la concentració a la Plaça de Catalunya el Dia de la Raza (la seva)!
També recordo una entrevista al novel·lista
Juan Marcé,que va explicar que ell era una anomalia, ja que fill de catalans,
nascut a l’any 33, havent viscut la guerra i la trista postguerra castellana, i
per això era una anomalia. Va explicar que ell sense la guerra i sense en
Franco hauria sigut un escriptor català normal i ara és un escriptor castellà
anòmal...
Potser seria bo que la TV13 també l’entrevistés
i s’hi tirés a sobre com va fer amb el Dyango. Què passaria? I amb el Duo Dinàmico?
Seria també interessant!
Benvingut al club de la gent tranquil·la a qui
40 anys de
franquisme i 40 de post-franquisme coronat uno, grande y libre havien
anul·lat la memòria, les arrels i els sentiments familiars i de país!
ALBERT OM
15/06/2013 00:00
ÀLEX GALLEGO
El terratrèmol polític dels últims mesos a
Catalunya ha obligat a recol·locar totes les peces del tauler. En aquest
corriment de terres, el teu pòster també s'ha mogut i has vist com, d'un dia
per l'altre, esdevenies
la nova icona kitsch del sobiranisme tranquil.
De la mateixa manera
que era impensable que ERC li passés al davant a CiU en les enquestes, tampoc
ningú no comptava que les setmanes prèvies al Concert per la Llibertat
acaparessis més atenció mediàtica tu que el retorn als escenaris de Lluís Llach.
Ja saps que el
29 de juny seràs un dels cantants més aclamats al Camp Nou per gent que potser,
fins fa quatre dies, no hauria acabat d'entendre la teva presència al cartell
de l'espectacle. Amb els anys anem sedimentant uns prejudicis, una
mirada cap a les altres persones en funció d'allò que en sabem, n'intuïm o ens
imaginem.
Devíem pensar que
un cantant melòdic que mai ha expressat en veu alta les seves idees polítiques
i que, amb cançons romàntiques interpretades majoritàriament en castellà, ha
triomfat a Llatinoamèrica tota la seva vida no podia estar a favor d'una
ruptura de l' statu quo amb Espanya. Venim de molts anys que en aquest
país, per ser independentista, es demanaven currículums immaculats i fulls de
serveis impecables. Només se'n podien considerar aquells que militessin a
Òmnium Cultural, haguessin participat en totes les manifestacions de l'Onze de
Setembre i pelegrinessin anualment al Fossar de les Moreres i al Pi de les Tres
Branques. Aquesta
concepció tan pètria de l'independentisme sembla que s'ha acabat.
I si està bé recordar
que històricament hem sigut una mica massa perepunyetes, també deixa'm que et
digui quatre paraules de com et van tractar Isabel Durán, Hermann Tertsch i
companyia a l'entrevista a 13 TV, la cadena dels bisbes. Es dirigien
a tu com si haguessis perdut la memòria i te la volguessin fer recuperar de cop
entre tots els tertulians. Et parlaven amb la condescendència amb què et
dirigeixes a un familiar que estimes i que veus que està senil. Et miraven amb
cara de " con lo que tú habías sido... y mira ahora con qué nos
sales... "
Se t'ha de felicitar per haver dit el que penses, independentment de les conseqüències que
les teves paraules hagin pogut tenir. Fer-se gran hauria de servir per a això: per guanyar-te la
llibertat de dir el que et doni la gana, on et doni la gana.
És curiós que a Catalunya ningú hagi fet el
camí a la inversa: desdir-se de l'independentisme i apostar per l'Espanya de
les autonomies. Alguns deuen somiar en un concert Mejor unidos amb la
participació d'en Llach i en l'entrevista que li faríem a TV3.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada