divendres, 21 de juny del 2013

Quatre apunts sobre els AVEs i el Corredor Mediterrani.


Benvolguts,

Quatre apunts sobre els AVEs i el Corredor Mediterrani.

Cito mapes i paràgrafs del llibre Espanya capital Paris de Germà Bel, entre d'altres.

 Els romans i la Via Augusta


Quan els romans varen decidir crear una xarxa de camins a la península, fonamentalment per transportar mecaderies, segons Estrabó varen fer el que explica el mapa: Primer el Corredor Mediterrani o Via Augusta i després la unió entre Tarraco i el Cantàbric per la vall de l’Ebre (Íber en llatí). És exactament el que varen suggerir les potències europees quan el Régimen franquista va voler obrir-se lleugerament. Autopistes de peatge entre la frontera de la Jonquera i Cadis passant per la Mediterrània (AP7) i entre Tarraco i Bilbao (AP2)

 La Revolució industrial a Catalunya


Quan els industrials catalans varen necessitar ferrocarrils per transportar mercaderies varen crear el 1848 el ferrocarril Barcelona a Mataró que 7 anys més tard ja s’havia ampliat a Arenys de Mar, Granollers, Sabadell, Molins de Rei i Martorell. També a Reus-Tarragona.

Quan la Corte de Madrid va veure aquesta eina de treball que eren els ferrocarrils, varen decidir crear un joguet pels reis i tots els paràsits que vivien a Madrid al voltant i xuclant de la Corte.

I se’ls va acudir fer un ferrocarril que anés de Madrid a Aranjuez on la Corte es traslladava a l’estiu (a Madrid i voltants no hi havia indústria)...

El nyap de l’AVE

Quan els Gobiernos espanyols primer d’esquerres i després alternant de dretes i d’esquerres varen considerar que calien trens d’alta velocitat d’ample europeu varen decidir fer AVEs. No se’ls va acudir que calia transportar mercaderies, sinó només passatgers. I com que no varen fer cap estudi econòmic i com que la mamella catalana i la de la UE rajava sense parar, varen teixir un projecte radial amb centre a Madrid. Projecte megalomaníac que es proposava tenir més quilòmetres d’AVE que cap altre país europeu. I en va sortir el nyap mostrat. La primera línia va ser Madrid-Sevilla, inaugurada el 1992. Per què? Perché mi piace, que deia l’acudit. O potser perquè el cap de Gobierno Felipe González era sevillà...

La segona línia fou Madrid-La Jonquera, que es va aturar a Lleida durant anys, va arribar-hi el 2003, el 2008 va arribar a Barcelona, el 2013 a La Jonquera, però avui encara no hi ha servei regular Espanya-França. Com que en el camí cap a Lleida les vies passaven per Saragossa i com que el ministre o director general de ferrocarrils Victor Morlan,  era d’Osca van fer una derivació fins a Osca amb la idea fixa de travessar el Pirineu per Canfranc.

Simultàniament havien creat la línia Madrid-Valladolid, ja que el President del Gobierno de torn, José Maria Aznar era de Valladolid.

Ja que anaven cap al nord-oest varen pensar que podien arribar fins a Galícia, perquè el Rajoy era gallec, en el següent Gobierno socialista el Blanco era gallec, i en el nou Gobierno popular la ministra de Foment també és gallega. Les vies cap a Galícia avancen a bon ritme a dia d’avui...

Aprofitant que en el Gobierno socialista la ministra de Fomento, la Maleni, era de Màlaga, varen fer una derivació del Madrid-Sevilla fins a Màlaga.

Aprofitant també que el Govern valencià ha sigut sempre dels populars, varen iniciar la línia Madrid-València que es va inaugurar el 2010.

Ara fa poc han inaugurat la línia Madrid-Alacant, per tal que els funcionaris madrilenys puguin continuar anant a passar les vacances a la Mediterrània...

Com es veu les motivacions per construir AVEs i per construir-los en aquest ordre varen ser absolutament científiques, pensant sobretot en les necessitats de cada territori, en l’economia, en el retorn de la inversió, etc...

Si ara analitzem la situació trobarem el següent. L’estat s’ha gastat més de 60.000M€ en infraestructura ferroviària inútil, com es veurà:

·       Cap línia és rendible. Per tal que un TGV recuperi com a mínim els costos de manteniment ha de transportar al menys més de 6 milions de passatgers i cap línia, ni la Madrid-Barcelona els transporta

·       La ratio de passatgers per quilòmetre a França és de 40. A Espanya no arriba a 3...

·       Han hagut de tancar els serveis Madrid-Albacete perquè es van adonar que transportava només 7 o 8 passatgers al dia...

·       El tram Saragossa-Tardienta-Osca porta també només 6 o 7 passatgers al dia...

·       Saben que la línia de tren d’ample ibèric entre Madrid i Galícia és la més deficitària de tota la xarxa espanyola (no té prou viatgers)? Així que han decidit construir-hi una línia d’AVE al costat...

I si parlessim del Corredor Mediterrani?

Mirem el mapa i veiem que està previst Alacant-Castelló però no està ni previst Sagunt-Tarragona!

Està previst Almeria-Alacant però no està previst ni remotament Algeciras-Almeria.

Per tant quan preveuen els Gobiernos espanyols que el Corredor Mediterrani uneixi Algeciras amb La Jonquera?

Fixeu-vos en la barbaritat o veritat que varen dir en la inauguració d’Alacant: És més ràpid anar d’Alacant a Barcelona amb l’AVE Alacant-Madrid-Barcelona, que amb la tartana de via espanyola Alacant-València-Castelló-Tarragona (aquest tram amb via única)-Barcelona.

I aquesta expressió recorda que en una de les darreres reunions Espanya-UE per al Corredor Mediterrani varen dir que el camí passant per Madrid ERA el Corredor Mediterrani!

En aquest moment cal recordar que segons FERRMED les infraestructures de mercaderies han de ser separades de les de passatgers. Han de tenir dues vies específiques per mercaderies, que no han d’usar les vies de passatgers...

Això no ho veurem mai!!!

Si en el Bloc cerqueu FERRMED o Corredor Mediterrani hi trobareu moltes entrades. Moltes i sagnants...

I com veieu el més calent és a l’aigüera!

Ara no queda més remei que cloure l’apunt amb l’acudit d’en Ferreres: 



Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada