Avui analitzem l’article El rerefons de la
llei Wert d’Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània de la UB.
La Llei Wert ja ha estat degudament contestada
per molts articulistes, ara bé l’Antoni Segura, segons el meu criteri, s’acosta
molt més a la definició
del problema.
Des de fa més de cent anys a Espanya es parla
del problema
catalan, però tal com cita l’articulista, es tracta del problema castellano
o español...
Machado té un poema immens, trist, patètic, que
ajuda a comprendre el problema:
El Duero cruza el corazón de
roble
de Iberia y de Castilla.
¡Oh, tierra triste y noble,
la de los altos llanos y yermos y roquedas,
de campos sin arados, regatos ni arboledas;
de Iberia y de Castilla.
¡Oh, tierra triste y noble,
la de los altos llanos y yermos y roquedas,
de campos sin arados, regatos ni arboledas;
decrépitas ciudades, caminos sin
mesones,
y atónitos palurdos sin danzas ni canciones
y atónitos palurdos sin danzas ni canciones
que aún van, abandonando el
mortecino hogar,
como tus largos ríos, Castilla,
hacia la mar!
Castilla
miserable, ayer dominadora,
envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.
¿Espera, duerme o sueña? ¿La sangre derramada
recuerda, cuando tuvo la fiebre de la espada?
Todo se mueve, fluye, discurre, corre o gira;
cambian la mar y el monte y el ojo que los mira.
¿Pasó? Sobre sus campos aún el fantasma yerta
de un pueblo que ponía a Dios sobre la guerra.
La madre en otro tiempo fecunda en capitanes,
madrastra es hoy apenas de humildes ganapanes.
¿Espera, duerme o sueña? ¿La sangre derramada
recuerda, cuando tuvo la fiebre de la espada?
Todo se mueve, fluye, discurre, corre o gira;
cambian la mar y el monte y el ojo que los mira.
¿Pasó? Sobre sus campos aún el fantasma yerta
de un pueblo que ponía a Dios sobre la guerra.
La madre en otro tiempo fecunda en capitanes,
madrastra es hoy apenas de humildes ganapanes.
Si actualitzéssim aquest poema no hauríem de
dir només de campos sin arados, regatos ni arboledas; sinó que hi
hauríem d’afegir: de autovias sin vehículos, ferrocarriles sin pasajeros i
aeropuertos sin aviones...
El professor Segura també incideix en l’ADN de
Castella que envuelta
en sus andrajos desprecia cuanto ignora…
·
Ortega y Gasset va popularitzar respecte
als catalans el mot conllevancia o sigui com que no podem fer-hi res, aguantem-los que treballen
per tal que nosaltres puguem no fer-ho...
·
El català, com diu l’articulista,
és pels espanyols una anomalia, una no-acceptació de la pluralitat lingüística i
cultural de l'Estat espanyol i la forja al
llarg de la història d'una concepció d'Espanya lligada i hereva d'una sola
nació: Castella
·
Castella i per extensió Espanya,
segons l’articulista, no accepta “l'altre” i malda per destruir tot
allò que és diferent
·
D’aquí se’n conclou que el problema és de
Castella i per extensió d’Espanya...
La història d’Espanya, escrita pels vencedors,
està muntada sobre un immens conjunt de mentides. I s’aguanta per fils:
Si els falla la nacionalitat de Colom i que l’anada
a Amèrica fou finançada per la Confederació catalano-aragonesa, si els falla
que la Confederació tenia una llengua tant important o més que la castellana, en
els segles XàXVIII, si els falla que la potència naval de la Confederació era
infinitament superior a la castellana (que no existia en els segles XVàXVIII), si
els falla que la bandera espanyola és una de les formes de la catalana usada
per l’armada, ja que ells com que no tenien armada ni vaixells comercials
tampoc no necessitaven banderes, si els falla que la inquisició castellana va destruir, a partir del
segle XV, tota la literatura i la cultura en general de la Confederació i se’n
va apoderar, si els falla que va existir una Guerra de Successió, i que la
Confederació fou conquerida per la força de les armes (llegiu Victus!), si els
falla que a tota la Confederació la llengua que es parlava era el català (no el
LAPAO), si els falla que tota la mandanga del Café para todos era per amagar
que només Catalunya volia la independència (només a Catalunya hi havia el crit
de: Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia i Independència), si els falla que
les diferències son abismals entre el poder econòmic i comercial de l’Espanya
de l’Est i de la resta d’Espanya (50% del PIB, 60% de l’exportació), si els
falla que han viscut de renda a costa dels catalans durant tot el segle XX,
assistirem a la fi de l’imperi castellà (espanyol), que es col·lapsarà com les
torres bessones de Nova York. Jo espero veure-ho!
A veure si tal com va proposar el President
Mas fa poc, aquest cop la història l’escrivim nosaltres els catalans!
Més endavant us explicaré el conte de l’H.G.Wells
de nom El país dels cecs i en veureu
les semblances amb el problema esquizofrènic que ha tingut sempre Castella i que
des de fa 300 anys té la seva hereva Espanya.
Vegem l’article:
El rerefons de la
llei Wert
30/05/13 02:00 - Antoni Segura
El problema és la no-acceptació
de la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat espanyol
El diputat popular Enric Millo ha definit el
front comú catalanista contra el projecte de llei orgànica per a la millora de
la qualitat educativa (LOMQE) com una cimera convocada pel “govern de CiU contra el govern
d'Espanya” que només persegueix “fomentar la confrontació i la
crispació social”. És difícil concentrar en tan poques paraules tantes
fal·làcies.
·
En primer lloc, la confrontació i
la crispació social es deriven de la voluntat del legislador de tirar endavant una llei que
atempta directament contra la llengua i la cultura catalanes en la
mesura que envesteix directament contra un model educatiu, el de la immersió
lingüística, que ha demostrat la seva excel·lència durant més de tres dècades,
sense minvar els coneixements de castellà assolits pels alumnes. Encara més, el
nivell de castellà d'aquests alumnes està per damunt del de moltes altres
comunitats que només tenen com a llengua pròpia el castellà.
·
En segon lloc, no és una cimera
del “govern de CiU contra el govern d'Espanya”. És, en tot cas, una cimera d'aquells partits
que més àmpliament representen (107 escons sobre 135, el 79,3%) la societat
catalana contra l'intent de minimitzar la presència i el coneixement del català
a l'escola i d'atiar la confrontació social mitjançant una llei que arremet
contra l'ensenyament en català i contra les competències de la Generalitat.
·
En tercer lloc, introdueix de nou
l'assignatura de religió que puntuarà en el moment de fer el barem
de la nota mitjana obtinguda pels alumnes en els diferents cicles educatius. Però que ningú
s'escandalitzi, perquè això no és pas fonamentalisme a diferència
del que succeeix en altres sistemes educatius que no formen part del nostre
entorn.
·
Per acabar, sanciona la segregació
per gènere, que a Catalunya ja es produeix en certes escoles privades.
I així podríem seguir amb molts altres punts
de la denominada llei Wert. Però no val la pena, perquè el problema és un altre que no té res a veure
ni amb l'educació ni amb la llengua. De fet el problema és el de
sempre: la
no-acceptació de la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat espanyol i la
forja al llarg de la història d'una concepció d'Espanya lligada i hereva d'una
sola nació, Castella. No hi ha res a fer, forma part de l'ADN de la
dreta espanyola (i de bona part de l'esquerra), que ancorada en glòries
passades i provincialisme menysprea, com va escriure Antonio Machado, tot allò que
ignora. Tanta estultícia es fa difícil d'entendre. Només se m'acudeixen
tres raons:
·
a) la dreta espanyola està amarada
d'una pulsió
totalitària –herència d'un temps passat d'arrels profundes– que no accepta
“l'altre” i malda per destruir tot allò que és diferent;
·
b) són necis;
·
c) el govern de Mariano Rajoy està
infiltrat per separadors –o, àdhuc, per separatistes camuflats– que amb les
seves accions alimenten la secessió.
Els objectius semblen cada cop més evidents:
·
ofec econòmic –la qual cosa
no eximeix de responsabilitats el govern de la Generalitat per les polítiques
de retallades i d'austeritat que tenen uns costos que amenacen de destruir la
cohesió social del país–
·
i anul·lació lingüística i cultural.
Davant d'aquesta ofensiva cal presentar esmenes conjuntes al Congrés dels
Diputats, tal com es va acordar en la cimera; recórrer contra la llei davant el Tribunal
Constitucional i davant les comissions de drets humans d'organismes
internacionals (Nacions Unides, UE...); i, per què no?, exigir
reciprocitat: educació en català per als alumnes que ho sol·liciten en altres
comunitats. Això no obstant, tot indica que el govern Rajoy no farà marxa
enrere, perquè
el veritable problema de fons no és el sistema educatiu sinó la voluntat de
posar fi al fet diferencial. Aquesta és la qüestió.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada