diumenge, 2 de juny del 2013

02/06/13. El rerefons de la llei Wert i les imm enses mentides que han d'usar els castellans per continuar aixafant-nos

Benvolguts,

Avui analitzem l’article El rerefons de la llei Wert d’Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània de la UB.

La Llei Wert ja ha estat degudament contestada per molts articulistes, ara bé l’Antoni Segura, segons el meu criteri, s’acosta molt més a la definició del problema.

Des de fa més de cent anys a Espanya es parla del problema catalan, però tal com cita l’articulista, es tracta del problema castellano o español...

Machado té un poema immens, trist, patètic, que ajuda a comprendre el problema:

El Duero cruza el corazón de roble
de Iberia y de Castilla.
¡Oh, tierra triste y noble,
la de los altos llanos y yermos y roquedas,         
de campos sin arados, regatos ni arboledas;
decrépitas ciudades, caminos sin mesones,      
y atónitos palurdos sin danzas ni canciones
que aún van, abandonando el mortecino hogar,
como tus largos ríos, Castilla, hacia la mar!
Castilla miserable, ayer dominadora,
envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.                
¿Espera, duerme o sueña? ¿La sangre derramada
recuerda, cuando tuvo la fiebre de la espada?
Todo se mueve, fluye, discurre, corre o gira;
cambian la mar y el monte y el ojo que los mira.
¿Pasó? Sobre sus campos aún el fantasma yerta
de un pueblo que ponía a Dios sobre la guerra.
La madre en otro tiempo fecunda en capitanes,
madrastra es hoy apenas de humildes ganapanes.               

Si actualitzéssim aquest poema no hauríem de dir només de campos sin arados, regatos ni arboledas; sinó que hi hauríem d’afegir: de autovias sin vehículos, ferrocarriles sin pasajeros i aeropuertos sin aviones...

El professor Segura també incideix en l’ADN de Castella que envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora…

·       Ortega y Gasset va popularitzar respecte als catalans el mot conllevancia o sigui com que no podem fer-hi res, aguantem-los que treballen per tal que nosaltres puguem no fer-ho...

·       El català, com diu l’articulista, és pels espanyols una anomalia, una no-acceptació de la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat espanyol i la forja al llarg de la història d'una concepció d'Espanya lligada i hereva d'una sola nació: Castella

·       Castella i per extensió Espanya, segons l’articulista, no accepta “l'altre” i malda per destruir tot allò que és diferent

·       D’aquí se’n conclou que el problema és de Castella i per extensió d’Espanya...

La història d’Espanya, escrita pels vencedors, està muntada sobre un immens conjunt de mentides. I s’aguanta per fils:

Si els falla la nacionalitat de Colom i que l’anada a Amèrica fou finançada per la Confederació catalano-aragonesa, si els falla que la Confederació tenia una llengua tant important o més que la castellana, en els segles XàXVIII, si els falla que la potència naval de la Confederació era infinitament superior a la castellana (que no existia en els segles XVàXVIII), si els falla que la bandera espanyola és una de les formes de la catalana usada per l’armada, ja que ells com que no tenien armada ni vaixells comercials tampoc no necessitaven banderes, si els falla que la inquisició castellana va destruir, a partir del segle XV, tota la literatura i la cultura en general de la Confederació i se’n va apoderar, si els falla que va existir una Guerra de Successió, i que la Confederació fou conquerida per la força de les armes (llegiu Victus!), si els falla que a tota la Confederació la llengua que es parlava era el català (no el LAPAO), si els falla que tota la mandanga del Café para todos era per amagar que només Catalunya volia la independència (només a Catalunya hi havia el crit de: Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia i Independència), si els falla que les diferències son abismals entre el poder econòmic i comercial de l’Espanya de l’Est i de la resta d’Espanya (50% del PIB, 60% de l’exportació), si els falla que han viscut de renda a costa dels catalans durant tot el segle XX, assistirem a la fi de l’imperi castellà (espanyol), que es col·lapsarà com les torres bessones de Nova York. Jo espero veure-ho!

A veure si tal com va proposar el President Mas fa poc, aquest cop la història l’escrivim nosaltres els catalans!

Més endavant us explicaré el conte de l’H.G.Wells de nom El país dels cecs i en veureu les semblances amb el problema esquizofrènic que ha tingut sempre Castella i que des de fa 300 anys té la seva hereva Espanya.

Vegem l’article:
El rerefons de la llei Wert

30/05/13 02:00 - Antoni Segura email protegit

El problema és la no-acceptació de la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat espanyol


El diputat popular Enric Millo ha definit el front comú catalanista contra el projecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) com una cimera convocada pel “govern de CiU contra el govern d'Espanya” que només persegueix “fomentar la confrontació i la crispació social”. És difícil concentrar en tan poques paraules tantes fal·làcies.

·       En primer lloc, la confrontació i la crispació social es deriven de la voluntat del legislador de tirar endavant una llei que atempta directament contra la llengua i la cultura catalanes en la mesura que envesteix directament contra un model educatiu, el de la immersió lingüística, que ha demostrat la seva excel·lència durant més de tres dècades, sense minvar els coneixements de castellà assolits pels alumnes. Encara més, el nivell de castellà d'aquests alumnes està per damunt del de moltes altres comunitats que només tenen com a llengua pròpia el castellà.

·       En segon lloc, no és una cimera del “govern de CiU contra el govern d'Espanya”. És, en tot cas, una cimera d'aquells partits que més àmpliament representen (107 escons sobre 135, el 79,3%) la societat catalana contra l'intent de minimitzar la presència i el coneixement del català a l'escola i d'atiar la confrontació social mitjançant una llei que arremet contra l'ensenyament en català i contra les competències de la Generalitat.

·       En tercer lloc, introdueix de nou l'assignatura de religió que puntuarà en el moment de fer el barem de la nota mitjana obtinguda pels alumnes en els diferents cicles educatius. Però que ningú s'escandalitzi, perquè això no és pas fonamentalisme a diferència del que succeeix en altres sistemes educatius que no formen part del nostre entorn.

·       Per acabar, sanciona la segregació per gènere, que a Catalunya ja es produeix en certes escoles privades.

I així podríem seguir amb molts altres punts de la denominada llei Wert. Però no val la pena, perquè el problema és un altre que no té res a veure ni amb l'educació ni amb la llengua. De fet el problema és el de sempre: la no-acceptació de la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat espanyol i la forja al llarg de la història d'una concepció d'Espanya lligada i hereva d'una sola nació, Castella. No hi ha res a fer, forma part de l'ADN de la dreta espanyola (i de bona part de l'esquerra), que ancorada en glòries passades i provincialisme menysprea, com va escriure Antonio Machado, tot allò que ignora. Tanta estultícia es fa difícil d'entendre. Només se m'acudeixen tres raons:

·       a) la dreta espanyola està amarada d'una pulsió totalitària –herència d'un temps passat d'arrels profundes– que no accepta “l'altre” i malda per destruir tot allò que és diferent;

·       b) són necis;

·       c) el govern de Mariano Rajoy està infiltrat per separadors –o, àdhuc, per separatistes camuflats– que amb les seves accions alimenten la secessió.

Els objectius semblen cada cop més evidents:

·       ofec econòmic –la qual cosa no eximeix de responsabilitats el govern de la Generalitat per les polítiques de retallades i d'austeritat que tenen uns costos que amenacen de destruir la cohesió social del país–

·       i anul·lació lingüística i cultural.
 
Davant d'aquesta ofensiva cal presentar esmenes conjuntes al Congrés dels Diputats, tal com es va acordar en la cimera; recórrer contra la llei davant el Tribunal Constitucional i davant les comissions de drets humans d'organismes internacionals (Nacions Unides, UE...); i, per què no?, exigir reciprocitat: educació en català per als alumnes que ho sol·liciten en altres comunitats. Això no obstant, tot indica que el govern Rajoy no farà marxa enrere, perquè el veritable problema de fons no és el sistema educatiu sinó la voluntat de posar fi al fet diferencial. Aquesta és la qüestió.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada