dilluns, 17 de juny del 2013

17/06/13. VISQUEN ELS PAÏSOS ANDORRANS!! Visquen, visquen, visquen...


Benvolguts,

Aquest enginyós article de Sico Fons em recorda moltes altres definicions i situacions i escenaris i relats semblants:

·       Corria ja fa molt anys un acudit que deia: per ser independents només cal declarar la guerra a Andorra i rendir-nos de seguida...

·       També fa almenys 20 anys en Quim Monzó anava pel mon dient: Jo soc andorrà. Hi ha dues Andorres, la que ja s’ha fet independent i la que encara no se n’ha fet, que és la meva terra...

·       Per evitar la malaltissa aversió, induïda i potenciada per l’Abril Martorell i els seus sicaris a València durant la transició, al català com a poble, nació, concepte, llengua, etc, va fer fortuna en cercles catalanistes el terme Bacavès (Balear + català + valencià)

·       Tret del llibret de la CCN hi ha la següent explicació:

o   El AVE de Barcelona a Valencia, ni lo soñeis mientras mandemos nosotros: llegariais a un acuerdo con los valencianos y os podriais acabar entendiendo en la lengua y en otros temas”. Això li va dir Carlos Aragonés, director del gabinet de la Presidència del Govern i persona de confiança del President Aznar, a Xavier Trias. Aquesta conversa devia produir-se en temps del govern Aznar, abans del 2003.

Aquesta darrera animalada s’ha vist com era d’efectiva des de la transició cap aquí. S’ha exacerbat l’odi que han inculcat als valencians envers Catalunya i el català. I en la dura tasca dels successius Gobiernos del PSOE i del PP s’han guardat prou de destinar cap recurs a unir les principals ciutats dels Països Catalans amb el TGV,que els nacionalistes espanyols en diuen AVE. Per cert que avui s’ha inaugurat l’AVE Madrid-Alacant, amb la particularitat que nega el principi matemàtic que diu que la distància més curta entre dos punts és la línia recta: Diuen les informacions dels diaris i ràdios que si vols anar d’Alacant a Barcelona o viceversa el camí més curt (en temps) és passant per Madrid. Si el Trillo, volgués, podria dir “manda guevos!”. Ho veieu com no cal el Corredor Mediterrani!!!

I també han aconseguit que TV3 no es pugui veure al País Valencià ni els canals valencians a Catalunya.

Un altre incís, però.  Ara sembla que la reciprocitat de visió de TVs entre País Valencià i Catalunya es pot aconseguir un any d’aquests, però amb la limitació que no es pot dir en emissions que vagin cap al sud ni pipi, ni caca, ni pedo, ni pis, ni País Valencià! Però jo tinc una solució: Quan un periodista de TV3 digui, amb tota naturalitat: País Valencià, caldrà que s’activi el xiulet aquell del piiiiiiii. I punt!

Països andorrans

LA CANTONADA

17/06/13 - Sico Fons -

Pareix que per a molts valencians, allò més inadmissible i indignant de la reconeixença de la unitat de la llengua comuna que compartim amb catalans i balears és la pèrdua del nostre gentilici valencià.

Sembla que per a molts valencians (sí, aquells mateixos valencians que només se'n recorden de la seua estimada llengua el dia de Sant Josep i durant algun partidet del València CF) és totalment inacceptable anomenar a la seua llengua català.

Per a ells, nosaltres els valencians parlem un idioma que ve del llatí, sí, bonament emparentat amb el castellà, sí, però mai, mai de la vida relacionat de cap manera —però de cap, eh!— amb el català. “No mos fareu mai catalans!” criden imbuïts de transcendència i seriosa dignitat blavers i espanyolistes (passeu-me la redundància).

Però potser el problema que tenen ells és purament fisiològic o mental i pateixen una mena d'al·lèrgia psicosomàtica que se'ls manifesta amb especial virulència en escoltar la terrífica paraula “català”. Tal volta si aconseguírem una nova denominació per a l'idioma que compartim amb catalans i balears (i rossellonesos, i ponentins, i algueresos...), podríem guarir-los del seu mal.

Tal vegada aquest és el gran problema que entrebanca la unitat de la nostra nació: aconseguir un nom unitari que satisfaça certes persones quimeroses i amb evidents deficiències d'identitat i autodefinició. Una vegada desfasada l'anacrònica i vuitcentista denominació de llemosí (per evidents motius etimològics i històrics), caldria cercar-ne una altra que no ofenga ningú. I si el català és, tot i ser el mot adequat, lògic, històricament correcte i reconegut per tota la comunitat lingüística internacional, no pot ser paït per certes persones, haurem de trobar-ne un altre més, diguem-ne, innocu i políticament correcte.

Així doncs, pregunte jo, quin és l'únic país (més o menys independent) del món reconegut per tots i amb el català com a idioma oficial? Sí, ho heu endevinat: el Principat d'Andorra. I vet aquí la meua proposta: nosaltres, catalans, valencians, balears, rossellonesos, etc. parlem l'andorrà, i hem de cridar tots junts i a una veu... VISQUEN ELS PAÏSOS ANDORRANS!! Visquen, visquen, visquen...


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada