divendres, 14 de juny del 2013

14/06/13. David Cameron no parla per parlar

Benvolguts,

Continuem amb el David Cameron, Primer Ministre britànic, parlant en públic adreçant-se a Rajoy i Rajoy fent-se l’orni, enviant un sicari com el Garcia Margallo a respondre que no!

En Partal no esmenta el darrer cas còmic, o patètic, o grotesc, que és que Espanya fa menys d’un mes no va donar visats d’entrada a 15 metges anestesistes kossovars que pretenien anar a un Congrés en territori espanyol.

En Vicent Partal en el seu editorial de Vilaweb d’ahir diu unes quantes frases a tenir molt en compte:

·       no es podien desatendre les veus d'un país quan parla d'identitat i d'independència --va dir explícitament 'independència'-

·       defensar el diàleg com a forma de debat i el referèndum com a mètode,

·       cap país no farà ni un pas oficial a favor de Catalunya fins que no es proclame formalment la independència al parlament. Seria un gran error per part seua. (tal com dèiem ahir)

·       Gestos com aquest de Cameron o com el que va tenir fa setmanes la Unió Europea, quan el president Mas va visitar Brussel·les. No pas un, sinó tres comissaris europeus van rebre el president català el mateix dia. Que et reba un, un de sol, és molt complicat. Que et reben tres és un crit per a qui ha d'escoltar-ho.

·       De mica en mica, així van acumulant-se senyals clars de la incomprensió envers l'actitud espanyola de negar-se a acceptar un referèndum d'independència a Catalunya.

·       Europa no vol més maldecaps i sap que la qüestió catalana s'ha de resoldre, i s'ha de resoldre diplomàticament. Si pot ser, amb un acord entre Espanya, Catalunya i, si cal, també la Unió.

·       Però aquestes darreres setmanes Espanya no només no ha fet cap pas endavant sinó que s'ha significat en episodis còmics que, tanmateix, alarmen Brussel·les. Com ara negar-se a reconèixer Kossove fins i tot quan Sèrbia el reconeix, o com l'espectacle d'escarafalls i amenaces quan la UEFA accepta Gibraltar. Les formes del govern espanyol inquieten Brussel·les i les cancelleries europees...

·       podem suposar que la pressió contra l'immobilisme espanyol ha començat a pujar de to.

·       advertir Espanya en públic de que el camí a seguir en el cas català és precisament el referèndum que Rajoy no vol fer: 'no es poden ignorar qüestions de nacionalitat, independència i identitat; cal deixar que la gent decideixi'.


Atenció a Cameron, que no parla per parlar

Vicent Partal

13.06.2013

La pressió diplomàtica europea contra l'immobilisme espanyol envers Catalunya comença a fer-se pública i evident.

Les declaracions d'ahir de James Cameron s'han de llegir amb lupa. A Londres, davant periodistes de tot el món i sense que ningú no li ho demanàs, va dir que no es podien desatendre les veus d'un país quan parla d'identitat i d'independència --va dir explícitament 'independència'--. I, per si no bastava, després de defensar el diàleg com a forma de debat i el referèndum com a mètode, va aclarir que, és clar, ell no era qui per a explicar-li això al primer ministre d'Espanya. No va esmentar Catalunya, però ja no calia.

Ho he dit moltes vegades: cap país no farà ni un pas oficial a favor de Catalunya fins que no es proclame formalment la independència al parlament. Seria un gran error per part seua. Però, mentrestant, la diplomàcia s'exerceix a base de converses privades, o ja no tan privades. I sobretot de gestos. De gestos que podem decodificar i que ens ajuden a entendre què s'hi mou darrere les portes tancades.

Gestos com aquest de Cameron o com el que va tenir fa setmanes la Unió Europea, quan el president Mas va visitar Brussel·les. No pas un, sinó tres comissaris europeus van rebre el president català el mateix dia. Que et reba un, un de sol, és molt complicat. Que et reben tres és un crit per a qui ha d'escoltar-ho.

De mica en mica, així van acumulant-se senyals clars de la incomprensió envers l'actitud espanyola de negar-se a acceptar un referèndum d'independència a Catalunya. Europa no vol més maldecaps i sap que la qüestió catalana s'ha de resoldre, i s'ha de resoldre diplomàticament. Si pot ser, amb un acord entre Espanya, Catalunya i, si cal, també la Unió.
 
Però aquestes darreres setmanes Espanya no només no ha fet cap pas endavant sinó que s'ha significat en episodis còmics que, tanmateix, alarmen Brussel·les. Com ara negar-se a reconèixer Kossove fins i tot quan Sèrbia el reconeix, o com l'espectacle d'escarafalls i amenaces quan la UEFA accepta Gibraltar. Les formes del govern espanyol inquieten Brussel·les i les cancelleries europees. Des d'ahir, i gràcies a James Cameron, sabem que el missatge segurament ja ha estat explicitat massa vegades en converses privades amb Rajoy mateix -Cameron no diria això en públic sense esgotar primer els canals privats. I per tant podem suposar que la pressió contra l'immobilisme espanyol ha començat a pujar de to.

Perquè ahir el primer ministre britànic ni va parlar per parlar ni va improvisar. Més aviat sembla que va aprofitar una pregunta al vol per a advertir Espanya en públic de que el camí a seguir en el cas català és precisament el referèndum que Rajoy no vol fer: 'no es poden ignorar qüestions de nacionalitat, independència i identitat; cal deixar que la gent decideixi'. Més clar l'aigua.

 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada