Benvolguts,
Avui, endemà d'eleccions hi ha dues circumstàncies a recordar, una general i per fer reflexionar que és aquella que diu que en les
eleccions no hi ha partits que guanyen sinó partits que perden, i l’altre
particular d’aquesta terra que té 5 o
10.000 anys d’història que és que la seva particular idiosincràsia, que no sé si va
lligada a l’antiguitat, demostra que som masoquistes fins a la medul·la. Si no, com s’entén que en aquestes eleccions del
diumenge el PP, súmmum de la corrupció nazional
hagi guanyat a tots els territoris interiors i el PSOE, hagi guanyat a Andalusia i Extremadura que és amb els EROs i
amb les peonades i similars tot corrupció també a l’estat pur.
En aquest article de Jordi
Évole, se cita el que hem dit més amunt doncs el PP ha guanyat i per partida doble perquè ha guanyat les eleccions i ha guanyat
en la caiguda lliure de vots...
Seguim amb les anàlisis de les eleccions del diumenge.
Ara les reflexions de Jordi Évole:
Jordi Évole. Periodista
Dilluns, dia de
reflexió
Dilluns, 21 de desembre del 2015
Estic mirant els resultats electorals i, la veritat, això és un embolic. Per això proposo que les jornades de reflexió es facin els dilluns, l'endemà de les eleccions. Això de fer-ho el dia abans, els dissabtes, potser ja ha quedat vell. I més si ens passem el dissabte sumant albergínies, maduixes i taronges que venien d'un sondeig andorrà.
Crec que ningú ha
aconseguit el que volia, excepte Ada Colau, la dona amb un instint
polític que fa tremolar l'establishment català,
i que ha aconseguit -juntament amb la valentia de Pablo Iglesias- que més de cinc
milions d'espanyols votin a favor del dret a decidir dels catalans.
Per als que pensaven
que el millor era seguir amb un PP
governant a plaer, la caiguda ha sigut impressionant. Encara que és evident que és l'únic partit que
ha guanyat les eleccions. Per als que
pensaven que el PSOE tenia una
oportunitat d'or per guanyar després de la corrupció i les retallades del PP, doncs tampoc. Encara que hauria
pogut ser pitjor, és clar. Per als que pensaven que Podem consumaria la seva remuntada i superaria el PSOE, tampoc va ser així. Encara que
s'ha de reconèixer que els seus resultats són espectaculars tenint en compte
que és un partit que fa quatre dies ni existia. I per als que pensaven que Ciutadans substituiria Rajoy,
doncs res de res. Encara que també es pot admetre que els seus resultats són
més que dignes considerant que ha sigut un altre debutant en unes eleccions
generals.
Per tant, resulta que no ha passat res del
que aquests quatre primers classificats pretenien obtenir. Amb
l'aparició dels emergents, Podem i
Ciutadans, ara hem de seguir reflexionant. ¿Com s'encaixa tot això perquè
hi hagi un Govern? Doncs la cosa
pinta difícil. Que ens ho preguntin als catalans, que tenim experiència en
aquest tipus de galimaties. A veure si al final resultarà que és tan ingovernable
Catalunya com Espanya. ¿Que potser és que ens assemblem?
Tothom diu que ha arribat l'hora dels
pactes. ¿De quins pactes parlem? ¿El PP pactarà amb el PSOE després
de dir-se a la cara indecent (Sánchez a Rajoy) i roí (Rajoy a Sánchez)?
En lloc de «a
casa teva o a la meva», això és «a la teva cara o a
la meva». Tampoc sembla viable que el PSOE pacti amb Podem. ¿O
és que Sánchez acceptarà el referèndum que reclamava Iglesias per
a Catalunya? No
ho crec. I si a mi em surten bé els
comptes, jo no veig que puguin fer-se més pactes a dos, amb dos partits, em
refereixo. La
resta d'acords -a tres, a quatre o més- també serien contra natura. O sigui, en contra de les promeses electorals. Bé, sempre queda la possibilitat que els partits
s'abaixin els pantalons (no seria la primera vegada que veiem les seves
vergonyes). O que es convoquin noves eleccions. O fins i tot que visquem sense Govern.
A Bèlgica va
passar durant més de 500 dies, i el millor de tot és que ¡va baixar l'atur!
Això m'agrada. Seguiré reflexionant.
Jordi Évole
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada