Benvolguts,
Ja podíem pensar que aquest article d’en David Fernández
portaria cua.
Tal com li surt de l’ànima a Pere Cardús, el
dilema en aquests casos és: Si penses diferent
és que has cedit. Si qüestiones la seva veritat és que tens interessos foscs o
reps consignes del poder.
En Pere Cardús evidentment, cita el discurs final d'en David Fernández a l'Assemblea de la CUP del 27 de novembre i en el clip de vídeo que ens aporta de la part final del discurs se li reconeix tota la ràbia que porta a dintre, sobretot ara que segons diferents opinadors estem somiant truites, estem pensant si són llebrers o conillers i mentrestant anem reculant de tot el que estàvem aconseguint...
En Pere Cardús evidentment, cita el discurs final d'en David Fernández a l'Assemblea de la CUP del 27 de novembre i en el clip de vídeo que ens aporta de la part final del discurs se li reconeix tota la ràbia que porta a dintre, sobretot ara que segons diferents opinadors estem somiant truites, estem pensant si són llebrers o conillers i mentrestant anem reculant de tot el que estàvem aconseguint...
Vegem l’article (i el vídeo):
Estimat David Fernàndez
Dijous 3.12.2015 01:30
Si
penses diferent és que has cedit.
Si
qüestiones la seva veritat és que
tens
interessos foscs
o
reps consignes del poder
David Fernàndez va fer
ahir un pas que tinc la impressió que fa dies que volia fer. En el discurs que
va fer a Manresa, al final de la jornada de debat de la CUP, alguns hi van
veure una duresa i una agressivitat insòlites. Com
un tancament de files amb allò que s’havia votat. El to era el que era.
Recordem el tros final aquí:
Però em va semblar veure-hi la voluntat de
transmetre un missatge a l’independentisme en un moment de desencís. No era un
missatge per als militants de la CUP. Anava més enllà. Aquell ‘no fallarem’, ja l’hi havia sentit
abans i em va semblar identificar de què parlava.
La reacció d’alguns
individus de la CUP a l’article
d’ahir de l’ex-diputat va ser furibunda. Sembla que es podien escriure articles i manifests
sempre que anessin tan sols en una direcció. Quan les reflexions anaven en
direcció contrària, allò era obra del diable i el ‘#pressingCUP’. Però la democràcia i la llibertat d’expressió ja ho tenen,
això. Què hi farem, nois!
Amb tot, la proposta de donar dos vots a la
investidura de Mas per desencallar el procés no té pas el camí assegurat. L’assemblea
de la CUP el 27 de desembre hi tindrà l’última
paraula i aleshores tots els vots valdran igual. Que ningú no es faci
il·lusions, que les assemblees les carrega el diable. Veient la reacció d’un
determinat sector –o dels més cridaners d’aquest sector–, s’ha de dir que la
cosa no pinta pas fàcil.
De fet, ja han començat a acusar David
Fernàndez d’haver cedit a la pressió, d’haver acotat el cap i, en alguns casos,
de traïció. És una pena i sap molt greu per algú com ell,
disposat sempre a empènyer en totes les lluites, tinguin el pes, l’alçada i la
forma que tinguin, i que ha contribuït més que ningú a situar la CUP on és ara.
No faré cap elogi de
David Fernàndez. El podria fer en determinats aspectes. I també li faria una
crítica ben sincera en uns altres. Però ara no es tracta pas d’això. I si jo o algú com
jo digués ‘gràcies, David perquè vols desencallar això’, el comentari
seria utilitzat en contra seu pels qui ara l’ataquen.
La cosa és molt injusta i molt malparida. Els
mecanismes d’etiquetar i d’assenyalar amb el dit que apliquen sectors
determinats són implacables. I la maquinària funciona contra tothom que surti
del guió que s’han inventat. Si penses diferent és que has cedit. Si qüestiones la
seva veritat és que tens interessos foscs o reps consignes del poder. A banda el rigor democràtic, la manca de respecte
per la llibertat d’expressió i de pensament és una de les qüestions que em
preocupen més d’aquest país nou que diu que anem fent.
I per això, més enllà
de la proposta concreta, sabent que hi havia una cosa que feia molts dies que
portaves dins i que volies dir, vull felicitar-te,
David, per la valentia, el coratge i la coherència del teu gest. Tu
saps –n’hem parlat unes quantes vegades– que l’heterodòxia es paga cara. I
l’esperit crític (el de debò) no és precisament una fàbrica d’amistats.
Criticaran el lloc, el moment, el format i la puntuació del teu article… Diran que t’han
vençut. Però tu has volgut saltar al camp sabent que només perd qui no juga.
Que comenci a rodar la pilota.
Pere Cardús i
Cardellach, periodista (@perecardus)
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada