Benvolguts,
Aquest equip de Vilaweb és el que no hi ha! Quan estàs
pensant que t’interessaria un dossier amb les diferències entre el
posicionament de les CUP i el de JxS vista la decisiva assemblea de demà,
va i apareix aquest dossier a Vilaweb, fet per la Redacció!
Diferències i semblances dels plans
de xoc de Junts pel Sí i la CUP
Junts pel Sí
accedeix a una part de les mesures socials que sol·licitava la CUP · En
d'altres, es queda a mig camí i manté les propostes que ja va presentar en el
programa de les eleccions del 27-S
Per: Redacció
Dissabte 26/12/2015 02:00
A principis de
novembre la CUP va presentar ‘I
ara què? Fil a l’agulla’, un document en el qual establia uns mínims per a
arribar un acord de govern. Després de dies i dies de negociacions Junts pel Sí va presentar dilluns una
proposta d’acord: ‘Proposta
d’acord cap a la independència’, que vol ser una resposta a les
demandes cupaires. L’estira-i-arronsa, a banda de centrar-se en el nom
d’Artur Mas, també s’ha viscut en el terreny de les mesures socials.
A continuació
comparem els
plans de xoc social dels dos
documents i desgranem els punts en comú i les diferències que contenen. Com
podreu observar, Junts pel Sí
accedeix a una part de les mesures socials que sol·licitava la CUP. Amb tot, en molts aspectes es
queda a mig camí i manté les propostes que ja va presentar en el programa de
les eleccions del 27-S. Per una altra
banda, la CUP marca com a
prioritàries la major part de les seves propostes. En canvi, Junts pel Sí, només creu que ho són les
mesures de pobresa infantil i energètica, i d’emergència habitacional. Sigui
com sigui, el grau de satisfacció cupaire amb la proposta de Junts pel Sí la
coneixerem demà, a l’assemblea nacional de la CUP.
Pobresa infantil i
energètica
Com estableix la
declaració d’inici del procés, no es farà cas de les sentències del Tribunal
Constitucional (TC) espanyol i, per tant, es desplegarà de manera immediata la
ILP de ‘Mesures
urgents per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa
energètica’, que havia aprovat el Parlament de Catalunya. En això hi coincideixen tots dos documents.
D’aquesta manera s’impedirà que es talli el subministrament de llum, gas i aigua a aquelles famílies que no
puguin pagar-lo.
En relació a qui ha
d’assumir aquest deute sí que trobem diferències. La CUP proposa que es condoni o que
l’assumeixin les mateixes empreses subministradores. En canvi, Junts pel Sí, estipula una partida de
deu milions d’euros perquè la Generalitat assumeixi aquests pagaments.
Puntualment, se signarien acords amb les empreses subministradores perquè
assumeixin el 50% dels costos.
Sobre l’alimentació,
tots dos plans inclouen garantir el dret a l’alimentació a totes les famílies
reforçant mecanismes existents. Tot i així, la CUP va més enllà i demana que s’ampliïn el nombre de beques
menjador i passar de les 80.000 actuals a 240.000.
Emergència habitacional
Igual que el punt
anterior, els dos programes assumeixen aplicar la llei 24/2015 suspesa pel TC de
manera immediata i s’establirien protocols per evitar que les famílies siguin
desnonades per motius econòmics. La CUP
planteja apropiar-se dels pisos de la SAREB i
aprovar per
decret llei la possibilitat d’expropiació temporal del dret d’ús d’habitatge
per ser destinat a lloguer social. Junts pel Sí no accepta aquests punts, però sí que inclou
obligar els bancs a cedir els pisos buits.
Per una altra banda,
la CUP proposa que la mesa
d’emergències també atengui aquelles persones que no tenen padró o ingressos,
que actualment queden no poden rebre ajudes.
Ocupació i economia
social
Hi ha una coincidència gairebé absoluta en
les mesures sobre economia social, fins i tot en el seu redactat. Es
destinaran gairebé cent milions d’euros per promoure la creació de noves
cooperatives, assegurar-ne el finançament i que estiguin destinades a persones
aturades o majors de cinquanta anys. Junts pel Sí, proposa que sigui Aracoop (Confederació de
Cooperatives de Catalunya) qui es faci càrrec d’aquest pla i que tingui un
consell assessor amb representants de la societat qui avaluïn les propostes i
faci un seguiment dels resultats.
En canvi, Junts pel Sí no diu res sobre la Llei del Servei d’Ocupació de Catalunya,
de la qual la CUP demana que no s’apliquin
les disposicions que permeten subvencionar les empreses de col·locació.
Renda mínima d’inserció
Tots dos plans de xoc
presentats volen recuperar la renda
mínima d’inserció (RMI) com a dret subjectiu, retallada durant el govern de Mas, i ampliar-ne
el pressupost. Segons Junts pel Sí, podria incrementar en setanta
milions respecte al pressupost de l’any passat, que era de 200 milions. Amb
tot, en aquest apartat, trobem força diferències entre els dos plans.
La CUP creu que la
recuperació de la RMI ha
de ser provisional mentre no s’aprovi la ‘renda
mínima garantida de ciutadania’, proposada via ILP i a la que CDC i ERC
no li van donar suport en l’última legislatura. Aquesta llei garantir uns
ingressos mínims de 664 euros a tots els ciutadans majors de 18 anys
i un mínim d’un any de residència a aquells que estiguin des de fa quatre mesos
en situació de manca de recursos.
A diferència de la
proposta de Junts pel Sí, ‘Fil a l’agulla’ proposa mantenir la RMI a totes les persones que
passats els 60
mesos de permanència en el programa continuen amb les circumstàncies per les
quals van començar a percebre-la. També es vol garantir uns ingressos mínims mensuals a les
prop de 34.000 famílies
amb fills o dependents a càrrec que no tenen ingressos, una mesura que no
consta al document de Junts pel Sí.
Privatitzacions
Sobre aquest punt, la CUP demanava diferents mesures, de les
quals, Junts pel Sí només acceptaria
aplicar-ne algunes. Entre elles, Barcelona World.
Se suspendrà la tramitació del pla director urbanístic (PDU) i es crearà un
grup de treball entre el govern, Junts
pel Sí i la CUP per a revisar-lo.
Junts pel Sí també
derogarà, tal com demanava la CUP,
el decret llei 2/2014 del 10 de juny
referent a una
cessió del cànon de l’aigua de l’àrea
metropolitana de Barcelona. Quant a la privatització d’Aigües Ter-Llobregat, Junts pel Sí
postposa la decisió fins que s’iniciï el procés constituent.
Llavors, diu la proposta, es defensarà un model de gestió de l’aigua públic.
La CUP també sol·licitava l’alliberament
immediat dels peatges de l’AP-7 (entre Hospitalet de l’Infant i
Torreblanca) i de l’AP-2 (entre
Montblanc i Lleida) per aturar la sinistralitat a l’N-340 i l’N-240. Junts pel Sí no ha inclòs aquesta
demanada en la seva proposta, igual que la gratuïtat dels transports públics per a persones
aturades, col·lectius en risc d’exclusió social, estudiants de centres públics
i pensionistes.
Educació
En matèria educativa,
concretament sobre les escoles bressol, Junts
pel Sí diu que s’ampliaran les places, s’impulsarà una política de creació
de centres que siguin gestionats per institucions públiques i es reduiran les
quotes que paguen les famílies. Amb tot, no recull la proposta cupaire de tornar a
finançar el manteniment dels centres, tal com feia la Generalitat abans de la
crisi i que ara sufraguen les diputacions.
Junts pel Sí tampoc
comparteix altres mesures de la CUP com el compromís a retornar els imports de les taxes de
matriculació universitària, de graus superiors i de secundària del 2009, o
deixar de perseguir judicialment a les famílies que optin per educar els seus
fills a casa.
Cal destacar que fa
unes setmanes Junts pel Sí va
proposar un pla de xoc social inicial amb vint mesures. Entre elles n’hi havia una que garantia la
coeducació com a principi vinculant i el compromís a denegar recursos a les
escoles que segreguin per sexes. Amb tot, aquesta
proposta no apareix en la proposta oficial que ha fet Junts pel Sí i que era
una demanda de la CUP.
A banda de les
diferències, Junts pel Sí i la CUP
comparteixen la proposta de prioritzar les inversions als centres de zones desafavorides
i reduir-hi la proporció d’alumnes per classe.
Sanitat
És un dels punts més
densos. Junts pel Sí té la voluntat
de reduir les llistes d’espera de primera visita a l’especialista i proves
diagnòstiques en un 50%, i en un 10% les quirúrgiques. Tot plegat, la reducció es
faria efectiva al cap d’un any. La CUP,
en canvi, no fa
diferenciacions i demana reduir totes les gestions a la meitat en un termini
màxim de mig any.
Membres de Junts pel Sí, en el moment de la presentació de la proposta d’acord a la CUP
Junts pel Sí accedeix al
fet que el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) només estigui integrat per centres públics,
però deixa la porta oberta a l’atenció privada, que la CUP rebutja totalment. Segons Junts
pel Sí, l’assistència sanitària privada, sempre i quan estigui ben
regulada, pot
ajudar a reduir les llistes d’espera.
La CUP demana que reobrin de manera
immediata i les 24 hores del dia els
Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP)
necessaris per a evitar la centralització de la sanitat, segons diu el text. Junts pel Sí també ha introduït aquesta mesura en el seu pla i faria el mateix pels CAP, però haurien de complir certs requisits.
La coalició també
inclou en la proposta una de les principals reclamacions de la CUP: aturar el consorci sanitari de Lleida.
Només podrà
ser gestionat per entitats públiques i la plantilla no es podrà reduir ni podrà
ser objecte de modificacions contractuals.
Tots dos també coincideixen en oferir una assistència sanitària universal que no depengui de
la condició d’assegurat ni de l’empadronament.
Economia
A banda de les mesures
sobre privatitzacions,
la CUP vol aturar la venda del sòl públic,
una demanda que Junts pel Sí inclou
a la seva proposta. També especifica que durant el període de transició
nacional i durant el procés constituent, la Generalitat no podrà reduir salaris dels
treballadors públics. Quant al salari mínim, la CUP no en diu res al seu pla de xoc. Junts pel Sí, per la seva banda, preveu d’implementar un salari mínim
català, que, d’acord amb la Carta Social Europea, seria equivalent al 60% del
salari mitjà, és a dir, aproximadament uns 1.000 euros
el mes.
Redacció Vilaweb
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada