Benvolguts,
Avui és l'aniversari de l'aprovació de la Constitució Espanyola del 1978. Fa 37 anys. Recordem que amb la Constitució (amb soroll de sabres) els poderosos feixistes, militars, i nacional-catòlics del sanguinari règim franquista anterior es varen quedar al poder i ens varen encolomar una monarquia que no havíem demanat i que desgraciadament encara dura...
L’Editorial del PuntAvui que comenta aquest aniversari el trobo massa de cotó fluix! No té
prou trempera, segons el meu criteri.
L’escrit constata el que tothom diu i l’Editorial confirma,
que és que una constitució rígida és com una gàbia. Avui per TV3 han explicat que la Constitució de Portugal feta el 1974
just sortint de l’interregne posterior a la Dictadura del Salazar, ha estat
modificada 14 cops. La d'aquí 2 cops per adaptar-la a la UE.
Vegem què en diu la Viqui
de la transició de Dictadura a República a Portugal, després de la mort del dictador el 1970:
El règim
militar, però, no li sobrevisqué molts d'anys: la revolució dels clavells fou
un aixecament militar que el 25 d'abril de 1974 provocà la caiguda de la
dictadura salazarista que dominava el país des de 1933...
Diem que l’Editorial és tou, però tanmateix té frases
encertades com:
·
Quan una constitució perd
la capacitat d'adaptació a les circumstàncies es converteix en una cotilla
política amb el risc que la funció ordenadora deixi de ser un marc i es
converteixi en una gàbia.
·
Aquesta sensació
d'obsolescència és la que, trenta-set anys després de la seva aprovació, es té
des de Catalunya.
·
Si s'usa una eina com un
llibre sagrat, la democràcia en surt perjudicada...
En un
altre apunt d’aquest Bloc, s’explica com eren les Constitucions catalanes i
les de tota la Confederació
Catalano-Agagonesa des del segle XII fins al XVII, abans del 1714. En català es deien Constitucions, en plural, perquè eren una compilació de lleis, aprovades per
les Corts Catalanes, que el rei
tenia l’obligació
de signar.
En aquest enllaç ho explica:
El rei només legisla després d'escoltar les Corts, i les
Corts paguen a manera de donatiu. A la tradició de les Corts de la Corona
d'Aragó, li deien al rei:
"Nós, que som tant com vós, i junts més que vós, us hem triat
com el nostre Senyor i Rei si conserveu els nostres drets i llibertats, i si
non, non".
En el gràfic hi ha un facsímil de les darreres Constitucions aprovades a Barcelona el 1705, durant la Guerra de Successió, sent-ne rei Carles III d'Augsburg (l'Arxiduc Carles que a la mort del seu pare Leopold I esdevingué Carles III).
Vegem ara l’Editorial
del PuntAvui (en motiu del 37 aniversari de la Constitució espanyola de 1978:
6 desembre 2015 2.00 h
Democràcia, més que
constitució
Les constitucions, en
política, són el marc jurídic i polític sobre el qual es fonamenta
l'organització d'un estat. En democràcia, les constitucions neixen com a reflex
d'una voluntat de consens de la majoria de les forces polítiques. En
democràcia, qualsevol carta magna que vulgui mantenir el seu esperit de
protecció dels drets i les llibertats ha de ser prou flexible per anar
incorporant les modificacions generades pel pas del temps i la successió de
generacions de ciutadans. Quan una
constitució perd la capacitat d'adaptació a les circumstàncies es converteix en
una cotilla política amb el risc que la funció ordenadora deixi de ser un marc
i es converteixi en una gàbia.
Aquesta sensació d'obsolescència
és la que, trenta-set anys després de la seva aprovació, es té des de
Catalunya. De fet, aquesta idea ja plana sobre la política catalana des de fa
més anys, com a mínim els que fa que està en marxa el procés. Una norma màxima que el pas del temps ha
demostrat que per a Catalunya va ser una solució de compromís per deixar enrere
la temible dictadura, però que amb la consolidació del règim democràtic ha
quedat estreta per a les legítimes i democràtiques aspiracions de la ciutadania
catalana.
El pitjor de la
situació no és pas que la pròpia norma sigui d'una rigidesa extraordinària,
que ho és, fruit d'uns temps en què calia apuntalar l'edifici democràtic, sinó
que la
mentalitat estatista espanyola posa l'imperi de la llei per damunt de la raó
democràtica i la judicialització de la política per damunt de la resolució
política dels conflictes d'aquesta
índole. Si s'usa
una eina com un llibre sagrat, la democràcia en surt perjudicada.
Editorial PuntAvui
Comentari (molt
encertat):
La Constituciò , la podem
canviar, si volem . Ho diu el propi President del "Congreso ",
Sols falta
que sumem més que la resta d´espanyols, fàcil, no ?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada