Benvolguts,
Del diari digital Llibertat
de les CUP en traiem aquest
apunt, en el moment que una bona quantitat de col·lectius de dins de la mateixa
CUP es manifesten amb els dubtes de
si ja n’hi ha prou, de si la fal·lera d’ensorrar en Mas i JxS provocarà l’ensorrament del procés, en confondre l’enemic.
L’enemic és l’estat espanyol i cal començar alliberant-nos d’aquest enemic
pacíficament i usant arguments diplomàtics per fer que la UE ens reconegui. Parafrasejant
David Fernández, a sortir de la UE sempre hi som a temps.
L’apunt té un títol prou eloqüent i gens ambigu, Anotacions crítiques a la declaració pública d’Endavant sobre
la negociació de la CUP i Junts pel Sí, que
comporta que el col·lectiu Endavant,
liderat per Anna Gabriel, ha fet
prèviament una declaració pública a la que el col·lectiu Poble Lliure no hi està gens d’acord.
Les possibilitats d’una ruptura de la CUP es mastega en aquest apunt i a més la diputada Eulàlia Reguant, del col·lectiu Endavant va esmentar ahir al matí a Catalunya Ràdio la possibilitat, 50%-50% o bé 40%-60% que els dos
col·lectius no es posin d’acord en l’atzucac actual i fins i tot puguin trencar
l’organització...
L’apunt està molt ben raonat i confegit. Té més d’un
concepte molt punyent:
·
La proposta de no investir Artur Mas sota cap concepte (ni tan sols dins
un consell de govern plural) i
no aprovar tampoc un pla de xoc és només la demostració del fet que Endavant no vol, ni ha volgut, negociar mai...
·
Unes eleccions
anticipades desactivarien l’acumulació de forces de les mobilitzacions
independentistes, deixarien sense efecte la majoria parlamentària del 27-S i
anul·larien la declaració de desconnexió i de pla de xoc social del 9-N
proppassat. Seria llançar per la finestra tota
aquesta acumulació de forces, només perquè Endavant no vol assumir la
necessitat que la conquesta de la independència ha de ser un procés social
complex en el qual hi haurà les classes populars però també els sectors més
democràtics de la mitjana burgesia.
·
Llegiu i valoreu
el paràgraf que esmenta les no-relacions entre
Endavant i l'ANC o abans la no-relació amb les Consultes Populars sobre la
independència...
Llegim atentament les
anotacions:
Anotacions
crítiques a la declaració pública d’Endavant sobre la negociació de la CUP i
Junts pel Sí
22/12/2015 Apunts amb llibertat
Fran Sala
La pregunta considerada central
que fa Endavant en el document
recent intitulat “L’actual situació institucional …”, és tendenciosa. La pregunta fa així:
“investir Artur Mas i continuar donant en exclusiva el comandament
polític de l’autonomia i del procés a CDC ens acosta a la independència d’una
part de la nació o ens n’allunya?”
Aquesta pregunta és
confusa perquè la qüestió política principal actual no es pot simplificar com
una qüestió de “comandament polític”. Una pregunta ben formulada hauria de ser:
“Un acord polític que ajudi a prolongar la confrontació
institucional entre Catalunya i l’Estat espanyol, pot aprofundir la
crisi del poder espanyol en una part de la nostra nació, o no?
Això és així perquè
sabem que la contradicció
principal de caràcter polític, del moment actual, pren una forma institucional:
té lloc a partir de la voluntat del poble català i les seves instàncies
representatives (principalment organitzacions socials, ajuntaments ... però també les
institucions de la Generalitat de Catalunya) i té valor polític en la
mesura que es contraposa al poder de l’Estat espanyol.
El document explica que CDC no és de fiar perquè s’ha fet independentista a contracor i no estarà
disposada a portar a terme una ruptura i per això acabarà pactant, i fent
xantatges etc. Aquesta anàlisi és
més un judici d’intencions de
tipus moral que una valoració política seriosa. El mateix fet de dir que CDC ha hagut d’anar cedint i acceptant
objectius i formulacions independentistes, demostra que no posseeix el control
absolut del moviment independentista perquè la dinàmica principal neix de la contradicció entre
la consciència i la voluntat del poble català i el poder de l’Estat espanyol. CDC manipula tant
com pot i mira d’allargar i desviar el moviment però fins ara no ha pogut
posar-hi fi, fins al punt que ha acabat aprovant acords de ruptura i
desconnexió contra el parer dels sectors burgesos més conservadors i
espanyolistes. Cal saber analitzar bé les contradiccions de les
diferents forces polítiques i com poden incidir a favor de la confrontació
independentista actual.
Endavant afirma que la ruptura de la majoria
independentista i el fet de forçar unes eleccions avançades al mes de març és
l’obertura d’una finestra d’oportunitat.
Però aquesta situació que Endavant propicia no és realment l’obertura de
cap finestra d’oportunitat sinó d’una finestra per a tirar-s’hi daltabaix (no sols Endavant
sinó que també s’hi arrossegaria la CUP en pes, i el conjunt de
l’acumulació de forces independentista aconseguida amb les mobilitzacions dels
darrers anys). Unes eleccions anticipades desactivarien l’acumulació
de forces de les mobilitzacions independentistes, deixarien sense efecte la
majoria parlamentària del 27-S i anul·larien la
declaració de desconnexió i de pla de xoc social del 9-N
proppassat. Seria
llançar per la finestra tota aquesta acumulació de forces, només perquè
Endavant no vol assumir la necessitat que la conquesta de la independència ha
de ser un procés social complex en el qual hi haurà les classes populars però
també els sectors més democràtics de la mitjana burgesia.
La proposta de no investir Artur Mas sota cap concepte (ni
tan sols dins un consell de govern plural) i no aprovar tampoc un pla de xoc és
només la demostració del fet que Endavant no vol, ni ha volgut, negociar mai. És
important saber que aquest partit està utilitzant aquest moment en què caldria
un pacte de govern com un mitjà favorable per a fer fracassar un procés que no ha
acceptat ni accepta com a complex socialment. Endavant
ja es va oposar a
les Consultes 22/12/2015. Fran Sala. Anotacions crítiques a la declaració pública d’Endavant sobre la negociació de la CUP i Junts pel Sí. La proposta de no investir Artur Mas és només la demostració del fet que Endavant no vol, ni ha volgut, negociar mai. Unes eleccions anticipades desactivarien l’acumulació de forces de les mobilitzacions independentistes... perquè argumentava que
eren burgeses
i no abastaven el conjunt dels Països Catalans; i es va oposar també a treballar dins l’ANC i es negava a participar a
les mobilitzacions convocades per aquesta organització perquè l’ANC no
defensava els principis polítics d’Endavant. Aquesta manca de
capacitat per a saber veure que els moviments amplis demanen formulacions
polítiques adequades a la consciència de la població (formulacions tàctiques)
és el que porta Endavant a dir, en
aquest document, que ells ja han cedit “fins al límit de
córrer el risc de desdibuixar el seu projecte polític”.
Posant aquestes
disquisicions surrealistes
en el terreny de les propostes polítiques de futur, Endavant ens diu que no es podrà fer res per la
independència si els llocs de direcció política no són controlats per
l’esquerra. Una manera ben poc
dialèctica (i,
en canvi, ben dirigista) de concebre
l’evolució de les hegemonies dins un moviment. Mentrestant, aquest partit defensa que cal
aturar qualsevol acció de desconnexió i també la possibilitat d’endegar un
procés constituent impulsat amb el suport del Parlament de Catalunya; i
prescindir igualment de qualsevol pla de xoc que pogués alleujar la situació
dels sectors socials més desafavorits etc. Un
menyspreu per la voluntat popular i per les condicions objectives de vida de la
població que posa en evidència una manera de fer ben aïllada dels interessos i
sentiments del poble. La perspectiva de futur que hi ha darrera aquesta proposta de
trencament del bloc polític independentista, és de fet una línia d’acció
d’Endavant basada en una mena d’aliança de la CUP amb sectors de l’esquerra
espanyola, principalment aglutinats al voltant de Podemos, és a dir, que el que proposa Endavant és sortir
de la via independentista.
Finalment cal
reconèixer que les consideracions finals que fa Endavant sobre la seva relació amb la CUP són realment entendridores: Afirmen que el sistema vol la CUP destruïda i
que Endavant no els faria aquest favor. Veient les propostes que fa Endavant
per a la CUP de cara a l’Assemblea
del dia 27
de desembre vinent, jo crec que el favor d’aquest partit a la CUP ja es pot
considerar ben fet i pastat.
Fran Sala
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada