Benvolguts,
FLA, Agència Tributària. Montoro.
Emili Valdero. Racó del xerraire. Pressupostos de la Generalitat...
Avui a RAC1 el
Conseller Mas-Colell ha parlat de l’FLA.
En Jordi Basté, en un moment de l’entrevista li ha fet una
pregunta concreta:
Quin és el dèficit
fiscal català?
I la resposta com tots sabem però és important que qui l’ha
resposta sigui el Conseller d’Economia, ha estat:
16.000M€/any!
Jo em pregunto molt sovint, i ho escric de tant en tant, per
què quan es parla de diners, deute, retallades, FLA no es comença per plantar aquesta xifra de 16.000M€/any a la cara de qui ha de
respondre, i després es continua la conversa, amb aquesta premissa ja establerta.
Fa
tres o quatre dies vaig tornar a parlar-ne en aquest Bloc comentant un article
d’en Marc Bataller: 27/11/2015.
Marc Bataller. Defensar els nostres drets. Espanya ens roba. El meu apunt
començava així:
El dèficit fiscal
català és del 8% del PIB, equivalent a 16.000M€ cada any. Si els impostos dels
catalans tornessin a Catalunya no ens caldria cap FLA...
En
aquests casos, i per justificar aquesta premissa,
jo trec una de les presentacions del Racó del Xerraire, amb gràfics basats en
uns articles d’un dels meus economistes de capçalera, i professor de l’UB Emili
Valdero.
Ara
us en faré un esbós. En aquests gràfics hi ha representat el flux de diners en
forma d’impostos que els catalans paguen a l’Agència Tributària Española (ATE) i
a la Caja Única de la SS. Aquests fluxos estan justificats en dos
articles de l’Emili Valdero a l’Avui, i explicats en detall en el Bloc
Reflexions i en el Bloc El Racó del Xerraire:
Segons
en Valdero els principals impostos que paguen els catalans són:
A
l’ATE:
·
Impost sobre els rendiments de les persones físiques (IRPF).
·
Impost sobre el Valor Afegit (IVA)
·
Impost de Societats (IS)
·
Impostos Especials (IE)
A
l’Agència tributària Catalana (ATC)
·
Impost de successions
A
la Caja única de la SS
·
Cotitzacions SS
S’han
fet dos conjunts de
gràfics amb el repartiment d’aquests impostos segons que Catalunya sigui una Comunidad
Autónoma Española o sigui una República Catalana independent:
·
El primer conjunt mostra les aportacions dels contribuents catalans en el
cas actual de que siguem la Comunidad Autónoma Española de Cataluña.
Hi ha dos gràfics:
o Les aportacions o sigui
els impostos que es paguen i on van
o les Retallades que cal fer
actualment
· El segon conjunt mostra les aportacions dels contribuents catalans en el
cas d’una República Catalana. Hi ha dos gràfics semblants als del primer
conjunt:
o Les aportacions o sigui
els impostos que es paguen i on van
o El repartiment d’aquests
impostos per despeses i inversions sense
retallades i amb superàvit
En
el primer conjunt de gràfics hi trobem el mètode per tots els mals que el
dèficit fiscal ens pot fer. El professor Valdero explica que
aquests coeficients, 50%, 48%, etc, que hi ha per la transferència dels diners
recaptats per l’ATE cap a la hisenda catalana foren marcats en la
darrera reunió del “Consejo de Política Fiscal y Financiera” que es va fer el 2007 en temps del
tripartit, de la que els directius del PSC, Chacón i Castells en varen
fer grans alabances dient que eren els millors tractes que l’Estat espanyol ens
havia fet mai...
En
el primer gràfic s’explica que:
·
De la recaptació de l’IRPF a Catalunya (16.000M€), el 50% passa a
la Generalitat i l’altre 50% se’l
queda la Hisenda espanyola..
·
De la recaptació de l’IVA (10.000M€) el 50% passa a
la Generalitat i l’altre 50% se’l
queda la Hisenda espanyola..
·
De la recaptació de l’Impost de Societats, IS, (4.000M€), el 100%
se’l queda la Hisenda espanyola..
·
De la recaptació dels Impostos especials, IS, (6.000M€), el 58%
passa a la Generalitat i el 42%
se’l queda la Hisenda Espanyola..
·
La recaptació de les Cotitzacions de la SS (25.000M€) passen a la Caja Única de la SS,
i ja explicarem què se’n fa.
·
Els Impostos de Successions (2.000M€)
passen directament a les arques de la Generalitat
D’aquesta
manera arriben als destins finals de la Hisenda Pública espanyola: 16.500M€ [Dèficit fiscal.
Diners d’impostos recaptats a Catalunya que cada any han anat a Madrid i no han
retornat]
I
arriben a la Generalitat: 21.500M€.
Ara
s’ha d’observar el segon gràfic, el de les Retallades.
A
la Generalitat com hem explicat hi arriben 21.500M€ d’impostos. D’aquests, 2.000M€ s’usen per pagar Interessos del Deute Públic
català i com veurem 3.000M€ passen a la Caja Única SS. En resum, a la
Generalitat li queden 16.500M€ per pagar-ne, com veurem, 27.000M€ en despeses en condicions normals.
I
ara cal parlar de la Seguretat Social. S’havien cotitzat 25.000M€ que havien
anat a parat a la Caja Única de la SS. Aquesta quantitat passa íntegrament
a la Hisenda Pública catalana per pagar Pensionistes i Aturats. Però en època de crisi, la recaptació és inferior a les
prestacions. Hi ha 3.000M€ de dèficit
que l’ha de compensar l’Agència Tributària de Catalunya. Amb això s’arriba
a 28.000M€ que
van a parar a Pensionistes i Aturats.
Els
16.500M€ s’han
de repartir, retallant, per atendre Salut, Educació, Benestar Social,
Administració i Varis (Seguretat, Justícia, Transports). Les retallades
poden ser del 28% en Salut, del 40% en Educació, etc
En
el segon conjunt de gràfics, el de la República Catalana, també hi ha
dos gràfics. El primer és idèntic al del primer conjunt excepte que no hi ha
partides que es quedin a l’Agència Tributària espanyola (ATE). El segon
és idèntic al del primer conjunt, excepte que no hi ha retallades. En
aquest cas un cop pagades les mateixes partides del primer conjunt, sobren 6.000M€. Hi ha superàvit!
Les conclusions que es poden treure són molt clares:
Les condicions imposades per l’Estat espanyol són d’espoli
continuat i irremeiable. Ho diu la Llei, tal com ho explica l’Emili Valdero...
Les quantitats de la recaptació poden ser lleugerament
diferents d’any en any, però els coeficients d’espoli, 50%, 100%, 48% són inamovibles.
D’aquesta manera s’entén perfectament que mentre duri aquest
règim
borbònico-franquista, l’Estat
Espanyol, mani qui mani al Gobierno de
España, PP, PSOE, C’s, IU, Podemos o qualsevol
combinació d’aquests partits, continuarà escanyant al poble de Catalunya.
Ho diu la Llei! Ho diu el “Consejo de Política Fiscal y Financiera”. Els coeficients d’espoli podrien modificar-se, però
la Constitució no ho permet...
La perversitat d’aquesta Constitució centralista és de tal
magnitud que la Generalitat no té accés als crèdits d’entitats financeres
estrangeres perquè no pot avalar els crèdits. I el Gobierno Español ofereix graciosament
una possible solució a totes les comunitats autònomes que tenen dèficit fiscal
i no poden accedir als crèdits estrangers: l’FLA.
L’FLA és un
crèdit finalista
que el Gobierno ofereix a la Generalitat. La Generalitat ha contret deutes amb proveïdors
i no té liquiditat per pagar-los. La Generalitat demana un préstec al Gobierno
Español. El Gobierno el concedeix, si li vaga i quan li vaga (amb diners procedents de l’espoli fiscal) però
paga directament als proveïdors, de tal forma que domina totalment les finances
de la Generalitat, que es queda sense cap grau de llibertat per gestionar res
de les seves finances. I la Generalitat ha de tornar els crèdits amb els interessos corresponents. Un negoci del Robert amb les cabres...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada