Benvolguts,
Només un parell de comentaris:
Primer, jo crec que soc tan estricte i crec que dic tant les
coses pel seu nom com el Gabriel Rufian,
de qui n’he parlat moltes vegades, li he comentat articles i el felicito un cop
més.
Segon, que d’acord amb la premissa anterior jo no crec que s’hagi
de dir, i jo no ho dic mai, que la Constitució del 78 ha acabat esdevenint no-sé-que... No! De
cap manera! Hem dit des que aquest Bloc existeix que la Constitució del 78 ja va
néixer amb totes les lacres que ara li trobem, o sigui que les lacres, antidemocràtica i
irreformable, com l’autor diu, ja hi eren. No es podia esperar res
més del Fraga, sinistre
ministre i assassí franquista. Ja diuen que els plats s'assemblen a les olles i s'ha de ser molt babau per creure's que d'una ferotge dictadura feixista en pot sortir una flor democràtica impol·luta. Au!, Au!, Au!
Només amb aquesta frase “la Constitució es va escriure amb l'alè del
colpisme al clatell i el seu article segon, aquell que parla de la
“indissoluble unitat de la nació espanyola”, va ser dictat per una cúpula
militar franquista fins al moll de l'os”, ja demostra el mateix
autor que la Denominació
d’origen era aquesta altra:
Constitució feixista
Espanyola!
En honor de l'assassí Fraga Iribarne, aquell que a més de matar va dir que tenia un mosquetó darrere la porta del despatx per tornar a envair Catalunya quan calgués, he posat una portada del Presència del PuntAvui precisament del 6 de desembre que porta el títol d'Un fòssil de 37 anys...
D’altra part, en castellà i en llenguatge políticament incorrecte que diuen ara “tanto es el
dante como el tomante”, i l’Església parla dels pecats d’acció i d’omissió, o sigui
que la pròpia dignitat,
que tantes vegades hem esmentat, no havia d’haver permès als “pares de la
pàtria” en principi no-feixistes, que acceptessin aquell joc. De cap manera! És clar que amb una clara posició anti-feixista
segurament que no haurien gaudit de tants càrrecs ni haurien fet tants dinerets
i és per aquesta dicotomia que els francesos, jocosament diuen que ells tenen “le coeur à
gauche et le portefeuille à droite...”
I ara l’article del
Jordi Creus:
14 desembre 2015
2.00 h
Gabriel Rufián
Jordi Creus
Em caus bé, Gabriel Rufián. En els darrers temps
hem coincidit algunes vegades –també al plató d'El Punt Avui TV– i crec que ets
un home que diu les coses pel seu nom, que creix en les distàncies curtes i que
pot aportar molta autenticitat en la política catalana.
Dius les coses pel
seu nom i pots aportar molta autenticitat en la política catalana
La setmana passada
vaig pensar molt en tu, a causa de les teves declaracions en el sentit que la Constitució
Espanyola havia estat avalada per feixistes. Declaracions sense
matisos, pel broc gros... però tan certes com que ara estàs llegint aquesta
columna. Acte seguit van arribar els insults, els menyspreus i alguna
desqualificació amb una ferum classista que feia caure d'esquena. Xafar ulls de
poll sagrats té aquestes coses, Rufián, ja t'hi acostumaràs. Saps
perfectament que ni Solé Tura ni Miquel Roca procedien del franquisme,
però també ets conscient que un altre d'aquests pares, Manuel Fraga, abans que aquesta Constitució, va signar, fins i tot, sentències de mort. Com la
del comunista Julián Grimau, “el caballerete”, com el va anomenar
aquell 1963
el futur president del PP. I saps que la
Constitució es va escriure amb l'alè del colpisme al clatell i que el seu
article segon, aquell que parla de la “indissoluble unitat de la nació
espanyola”, va ser dictat per una cúpula militar franquista fins al moll de
l'os.
Per tant, com diem al
Pallars, que no ens facin beure amb una orella de ruc. Aquella Constitució tutelada, 37 anys
després, ens mostra amb cruesa totes les mancances d'una Transició que no va ser modèlica.
Com si no podem explicar que avui, en ple 2015, tots aquells que vulguin respostes pels
crims del franquisme hagin d'anar a la justícia... argentina? Com si no podem explicar que
el principal
mur contra la voluntat democràtica d'un poble és una Constitució
Jordi Creus
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada