Benvolguts,
Una crònica més sobre els resultats del diumenge. Moltes xifres
i redactat un poc confús. Relat molt semblant als altres sobre aquest tema. Hi
deu haver poca possibilitat d’elucubrar i d’inventar solucions...
21
desembre 2015 2.00 h
Abocats als pactes
Les
espanyoles deixen un panorama molt complex en què es requeriran acords a
diverses bandes
El PP guanya
però ni amb C's arriba a la majoria, com tampoc el PSOE i Podem
El dret a
decidir obté 29 diputats a Madrid
Abocats als pactes
Anna Serrano
Barcelona
Trencaclosques d'extrema dificultat. Les
dotzenes eleccions a les Corts espanyoles des de la recuperació de la
democràcia deixen un panorama polític de gran complexitat a l'Estat espanyol. No hi ha una
majoria ni un pacte clar per governar, després d'uns comicis que van registrar
un 73,21% de
participació, per sobre del 71,7% de fa quatre anys. A Catalunya, el percentatge va ser del
70,7%, superior
al del 2011, del 66,8%.
Els populars guanyen però, com es donava per fet, deixen molt
enrere la majoria absoluta de la passada legislatura. La davallada és gran. Els de Mariano Rajoy
reculen dels 186
diputats a 123,
i als de Génova, calculadora en mà, se'ls compliquen els acords. El que tenien
en ment, amb Ciutadans,
que obté 40
escons, no és suficient per arribar a la majoria absoluta de 176. El
sudoku tampoc encaixa per a una eventual entesa d'esquerres entre un PSOE que, malgrat caure –de 110 a 90–
obté millors números que els que li donaven les enquestes, i un Podem que veu confirmada la sensació de
remuntada de la campanya. Els de Pablo
Iglesias aconsegueixen 69 escons a la cambra baixa. L'únic pacte a dos que, a hores d'ara, superaria clarament la majoria
absoluta seria el del PP amb el PSOE, una possibilitat que els dos partits han
descartat els darrers dies.
El mapa d'Espanya que
des de les eleccions del 1982 oscil·lava entre el vermell del PSOE i el blau del PP, en aquests comicis es tenyeix, a més, de morat i taronja. El bipartidisme
s'esquerda i es passa de les dues formacions grans que han
protagonitzat el sistema imperant des de la transició a quatre, tres de
mitjanes i una d'una mida menor. Els d'ahir són els pitjors resultats del PP des del 1989 i la davallada més gran de la
història del PSOE en unes eleccions
espanyoles. Els
comicis han certificat l'ascens fulgurant de Podem i el fracàs de
les expectatives de Ciutadans, que alguns sondejos situaven com a primera
força.
Adquireixen protagonisme la resta de
formacions presents al Congrés, claus per a qualsevol entesa. I en el ball pels
possibles acords, pren rellevància la l'aposta del líder de Podem, Pablo
Iglesias, per fer un referèndum a Catalunya, que ahir va reiterar. De fet,
supedita el suport dels morats a qualsevol investidura a la consulta.
Més enllà de
l'aritmètica, també caldrà veure com impacten internament els resultats del
20-D. Un exemple: Pedro Sánchez va enrere a l'Estat, però resisteix a Andalusia, territori de Susana Díaz.
20-D. Un exemple: Pedro Sánchez va enrere a l'Estat, però resisteix a Andalusia, territori de Susana Díaz.
Triomf històric
A Catalunya, el panorama
polític sorgit de les espanyoles del 2011 fa un tomb radical. Es recupera el vot dual
que havia caracteritzat els comicis estatals fins fa quatre anys però qui obté
la victòria és En Comú Podem, amb 12
escons. La confluència d'esquerres, amb l'historiador Xavier Domènech al capdavant, guanya un 20-D en
què es constata l'efecte Colau, ja
que l'alcaldessa de Barcelona s'hi ha implicat des del primer dia. Compromès
amb el referèndum, En Comú Podem, que tindrà grup propi, forma part del bloc
partidari del dret a decidir, que suma una històrica xifra de 29
diputats a Madrid, davant dels 18 unionistes. Als de Domènech s'hi sumen els 8 de Democràcia i Llibertat i els 9 d'ERC. Mai fins ara hi havia hagut 17
diputats netament independentistes al Congrés.
En l'ascens més
important de la seva història en uns comicis estatals, Esquerra aconsegueix la
segona posició. Els de Gabriel Rufián
han allargat la mà des del primer moment a En
Comú Podem. El PSC, amb Carme
Chacón al capdavant, obté el tercer lloc, amb una reculada dels 14 als 8 escons. I la quarta és per a Democràcia i Llibertat, candidatura de Convergència, junt amb Reagrupament
i Demòcrates de Catalunya i liderada per Francesc Homs, que amb uns números pitjors dels esperats, empaten a
8.
Ciutadans debuta amb cinc
diputats a Catalunya, els mateixos
que el PP, que s'enfonsa –d'11 a 5–. Unió, que el 27-S ja
no va obtenir representació al Parlament, desapareix del mapa espanyol. Al Senat, en tancar aquesta edició, tots els
elegits eren favorables al dret a decidir.
Les forces
sobiranistes examinen avui el 20-D, això en plena
negociació de Junts pel Sí i la CUP
per investir Artur Mas. S'haurà de veure si els números influeixen en les
converses que haurien d'acabar demà. Avui hi ha reunions matí i tarda.
Anna Serrano
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada