20/11/2015. Jordi Palmer. Quaranta anys i encara ningú no ha demanat perdó. No han demanat perdó dels crims del franquisme. No han demanat perdó de la guerra amb un milió de morts, desapareguts, assassinats. No han demanat perdó dels 40 anys de genocidi a Catalunya. No han demanat perdó de la corrupció galopant començada pel franquisme franquista i continuada pel franquisme borbònic...

Benvolguts,

Ja heu vist en els apunts que estem comentant des de fa dos o tres dies com els periodistes ens traslladen en el temps als anys 1975-1981, període que va des de la mort del Franco, al llit, fins al fosc episodi del 23F, amb el senyor X o Y o Z (o tots tres) com a instigadors, en Tejero de figurant i les altes autoritats de l’exèrcit com a còmplices. Parlen sobre la conxorxa per fer una Constitució amb Llei d’Amnistia que amagui i perdoni tots els crims del franquisme, parlen per donar per fet que el Franco, dictador per la Gràcia de Deu (com Mussolini i Hitler), tenia potestat per assassinar presidents de Catalunya com Lluís Companys i patriotes com Salvador Puig Antic, i crear reis del no-res, com podia crear bisbes, arquebisbes, cardenals, beats i sants, segons el concordat amb el Vaticà. Així Franco va dir la frase “atado y bien atado”, va treure la vareta màgica i el barret de copa de prestidigitador i amb un copet en va sortir un conillet, ai nó! En va sortir un rei que va dipositar al tron espanyol com un gos que diposita una cagarada al mig del carrer, sense encomanar-se a ningú (ep! però amb unes prebendes que han permès a la Casa Reial guanyar/robar, a través de les corrupcions més descarades, fins a 2.000M€, que se sàpiga).

Hi ha un detall que no sé si us n’heu adonat i és que no hem fet un viatge en el temps sinó que hem fet un viatge en el túnel del temps, perquè de tots aquests fets del 1975 al 1981, no se n’ha parlat més durant trenta anys i escaig. Insistim que del 1975 al 1981 es varen produir tres fets fonamentals: la mort del Franco, al llit, l’entronització del Borbó i la substitució de la Constitució franquista anomenada Fuero de los Españoles per la Constitució amb soroll de sabres del 1978, com aquests periodistes que estem comentant ens en fan memòria repetidament.

El que és d’un cinisme sense parió és que al mateix temps les estructures franquistes es varen renovar de forma que “todo cambie para que nada cambie”:

·         L’exèrcit franquista va passar a l’exèrcit borbònico-franquista

·         El poder judicial franquista va passar al poder judicial actual, de tal forma que entre d’altres al TOP (Tribunal de Orden Público) de sinistra trajectòria van passar a dir-li Audiencia Nacional, sense canviar-lo d’ubicació, sense canviar de magistrats, sense canviar de personal subaltern i sense canviar de porters ni d’uixers...

·         Les forces de seguretat es varen mantenir iguals, guàrdia civil i grisos, que si han canviat res ha estat el color dels uniformes...

En resum, res no ha canviat. Es pot recordar un acudit gràfic de fa 40 o 50 anys en que l’amo d’una fàbrica, amb barret de copa, es dirigeix als seus empleats i els diu: Des d’ara endavant em deixareu de dir amo i em direu senyor president del Consell d’Administració. Que todo cambie para que nada cambie...

M’equivoco en una cosa. De la Constitució, que no fou signada per les dretes del PP, que en aquell temps es deia AP amb el Fraga de president i l’Aznar d’escolanet, se n’ha parlat cada cop que el TC ha usat la Constitució per aixafar les legítimes aspiracions del poble català que pretén recuperar la llibertat i l’autogovern perdut fa 300 anys, se n’ha parlat quan s’ha intentat fer un nou Estatut i ens l’han ribotat, se n’ha parlat quan en Mas ha intentat infructuosament reunir-se amb en Rajoy, etcètera...

Vegem doncs aquest lliurament, continuació dels dels darrers dies:

Quaranta anys i encara ningú no ha demanat perdó

20-N: 40 ANYS DE LA MORT DE FRANCO

 La presó Model es converteix en símbol de la lluita antifranquista en l'acte "Justícia pels crims del franquisme"

 Unes 1.500 persones s'apleguen en l'acte organitzat per Òmnium Cultural i entitats de memòria històrica en un dels símbols de la repressió del règim

 Quim Torra adverteix el govern espanyol que "la legislació internacional no empara la llei d'amnistia com una llei valida de punt i final"

 Acte «Justícia pels crims del franquisme» a la presó Model

 Antifranquistes contra el silenci

Jordi Palmer, Barcelona | 20/11/2015

Especial: 20-N: 40 anys de la mort de Francisco Franco

Arxivat a: Política, Presó Model, crims franquistes, Verdcel, franquisme, Òmnium Cultural, 20-N, antifranquisme

L'acte ha finalitzat amb una interpretació coral de «L'estaca» de Lluís Llach | Ivan Giménez Costa

Aquest 20 de novembre fa quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco, quaranta anys sense que cap implicat en aquell règim feixista hagi demanat perdó. És per això que, tants anys després ha estat del tot pertinent la celebració de l'acte"Justícia pels crims del franquisme", organitzat per Òmnium amb diverses entitats memorialistes per reivindicar, encara, la necessitat de fer justícia a les víctimes i d'anular els judicis pels quals van ser assassinats.

Unes 1.500 persones s'han aplegat a la confluència just davant la presó Model de Barcelona, símbol durant els anys de la llarga nit de l'opressió franquista, avui esdevingut símbol de tot el contrari, de la lluita antifranquista, per seguir un acte que ha combinat la interpretació de cançons emblemàtiques com Jo vinc d'un silenci, A Margalida o Què volen aquesta gent amb parlaments de víctimes i testimonis de la violència franquista.

"No volem venjança, volem justícia"

La primera en parlar ha estat l'advocada Magda Oranich, just després que un grup de nens i joves ha portat a l'escenari retrats de víctimes del franquisme, entre les quals Lluís Companys i Salvador Puig Antich. L'advocada ha recordat que l'acte ha de reivindicar que "encara no s'ha fet justícia, no s'han anul·lat els processos ni s'ha demanat perdó". "No volem venjança, volem justícia, i no pararem fins que l'aconseguim", ha afegit. També ha intervingut l'activista Arcadi Oliveres, que ha tingut paraules de record per als 113 detinguts de l'Assemblea de Catalunya.

Malgrat l'inici del fred d'un hivern que sembla a punt d'arribar, l'escalf del públic ha anat creixent a mesura que s'ha anat desenvolupant l'acte, amb un aplaudiment tancat quan Neus Català ha aparegut a la pantalla gegant. També han aparegut altres testimonis en vídeo, com el germà de Txiqui, l'últim afusellat pel franquisme,Pere Fortuny, fill de l'alcalde republicà de Mollet del Vallès, afusellat l'any 39, i Raimon Carrasco, fill de Carrasco i Formiguera, entre d'altres.

Quim Torra, encara en el paper de president d'Òmnium Cultural, ha recordat que a diferència d'altres anys, "en que el 20-N només sortien al carrer els feixistes", aquest cop els que han sortit al carrer han estat "els demòcrates", per recordar que malgrat fer quaranta anys de la mort del dictador, "per desgràcia la llarga nit del franquisme va perdurar durant anys i la seva ombra sinistra s'allarga fins els nostres dies".

Òmnium eleva "un clam per exigir justícia"

És per això que després de tot aquest temps ha lamentat "que ningú no hagi demanat perdó", i adreçant-se al govern espanyol ha elevat "un clam per exigir justícia", tot recordant que

" la legislació internacional no empara la llei d'amnistia com una llei valida de punt i final",

i emplaçant a resoldre d'una vegada la necessitat de fer justícia amb els crims del franquisme.
 Jordi Palmer

Joan A. Forès

Reflexions