20/02/2016. Mentida número 9. La guerra civil només va ser una
guerra entre dretes i esquerres.
La guerra civil només va ser una guerra entre dretes i esquerres
Bombardejos sobre
Blanes
És molt simplista reduir a l’odi entre dretes i esquerres el
motiu de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, ja que sobretot comporta
ignorar el debat que hi havia a propòsit de l’organització territorial de
l’Estat republicà, en què el paper de Catalunya ja com a comunitat autònoma de
ple dret amenaçava la idea de la unitat d’Espanya. Diferents regions
s’emmirallaven en l’exemple català per emprendre la via autonòmica. La redacció
de l’Estatut d’Aragó es desenvolupava el març del 1936; es presentava el quart
projecte d’Estatut per al País Basc el 15 d’abril; el projecte d’Estatut
d’Astúries es redactava al maig, tot coincidint amb les converses dels ajuntaments
castellans per a l’autonomia de Castella i Lleó; un segon plebiscit favorable a
l’Estatut gallec es votava el 28 de juny, i a Andalusia es produïa una reunió
preparatòria per a la redacció d’un projecte autonòmic el 6 de juliol, una
setmana i escaig abans de l’inici de la guerra. Aquest ambient va acréixer el
nerviosisme dels sectors conservadors que van impulsar la rebel·lió militar.
"Antes que el Estatuto la guerra civil"
L’aversió cap a Catalunya en els cercles de poder estatal ja
venia d’antic, des de la vertebració política del catalanisme. Després de la
proclamació de la República el 1931, les negociacions per a l’Estatut de
Catalunya van aixecar una gran polseguera perceptible en el que es llegia el
1932 en alguns diaris, com 'El imparcial', que reflectien posicionaments que
alhora predeien la tragèdia: “Antes que el Estatuto la guerra civil”. Un enemic
de l’autonomia catalana, Ramiro Ledesma, teòric del nacionalsindicalisme, el
considerat feixisme espanyol, va buscar l’enfrontament tot incitant l’Exèrcit a
emprendre una acció armada. “Falta esta prueba a los catalanes separatistas: la
del heroísmo. Carecen de ejecutorías guerreras, y por eso el resto de España
debe obligarles a batirse”, declarava.
L'estrofa catalanòfoba del 'Cara al sol'
Amb la guerra encetada, la premsa del Principat es feia
ressò de la catalanofòbia del bàndol revoltat. Un titular de 'La Publicitat'
l’agost del 1936 era prou explícit: “Els insurgents ja exploten la fòbia
anticatalana. Els traïdors al règim ens tracten d’estrangers”. No es tractava
de cap exageració. En les seves emissions radiofòniques des de Sevilla el
general Queipo de Llano deixava anar perles com aquesta: “Transformaremos
Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso
solar”. I el 1938 la Falange Española va canviar una estrofa del seu himne, el
'Cara al sol', per la següent: “Catalán, judío y renegado, pagarás los daños
que has causado. Arriba escuadras, a vencer, que en España empieza a amanecer”.
Tal realitat la reconeixien fins i tot diaris editats en la zona franquista,
com era el cas de l’ABC (“Hay –inútil sería ocultarlo- en muchos lugares de la
España en definitiva, un sentimiento muy acusado de rencor contra los
catalanes”) o El Adelanto, de Salamanca (“Actitudes “catalanofobas” las hemos
hallado recientemente en artículos insertos en periódicos de la España
liberada”).
Malauradament, la catalanofòbia no era absent en el bàndol
republicà. La llibertat amb què el govern de la Generalitat va actuar, a causa
dels trasbalsos a què va abocar-lo la guerra, al marge d’allò que es dictaminés
a Madrid, va generar un fort ressentiment del Govern central vers les
autoritats catalanes. En conseqüència, el decret de Franco mitjançant el qual
abolia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’abril del 1938 sembla que va trobar
una bona acollida per part d’alguns polítics republicans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada