Avui parlem del vídeo finançat per TVE, que no s’atreveixen a passar-lo a Espanya, però que ha estat
passat per la televisió francesa TF3.
La polèmica gira al voltant d’una suposada frase de Franco en el seu
llit de mort al Juanca:
“L'única cosa que us demano
és que preserveu la unitat d'Espanya.”
Per analitzar aquesta
frase, el monarca hi afegeix que, “si hi penses, això significa moltes coses”.
Hi ha almenys dues
consideracions a fer:
1.
La primera consideració és si la frase del
Franco és certa o no, perquè no podem pensar que un paio com el Juanca sigui sincer en res.
I per tant és el Juanca que ha triat l’oportunitat d’explicar el tema de la suposada súplica. Per què serà? Potser
perquè veuen que ara Catalunya se’n va (80 anys després d’haver fet una guerra contra Catalunya)
i el “tinglado” se’ls desmunta? Us demano que us repasseu els telegrames
de felicitació que va rebre el “Caudillo” de Hitler, de Goering, de Mussolini,
de l’ex-rei Alfonso XIII i del seu fill Don Juan de Borbón, en motiu de l’entrada
de l’exèrcit espanyol a Barcelona el 26 de gener de 1939. Aquest darrer va escriure: “Felicito de corazón a V.E. con el orgullo
de ser español por el victorioso remate tan ejemplar que redime para España queridas provincias catalanas. Con la emoción que siento ante el heroísmo invencible
ejército, Generales y Mando Supremo le saluda afectuosamente. Juan de Borbón.”
Si és certa la frase és quan
veiem clar que la guerra “civil” fou una altra
guerra “incivil” d’Espanya contra Catalunya. I aquest concepte és el
que l’articulista Andreu Pujol desenvolupa en aquest article.
Què us sembla? Era una
guerra contra Catalunya o no?
2.
La segona és el subtítol de l’article que diu:
Que vingui ara John Elliott
a dir-nos que la Guerra Civil no fou una guerra
contra Catalunya
a dir-nos que la Guerra Civil no fou una guerra
contra Catalunya
I aquesta frase ve de que l’historiador
anglès Sir John Elliot, estudiós de l’Espanya dels segles XVI-XVIII, Premi Príncipe de
Asturias, va dir en
una entrevista que li varen fer a La Razón que:
–Me chocó que el
otro día, en una universidad catalana, un joven, que además estudiaba
Historia, creyera que la Guerra Civil era una guerra de España contra Cataluña. Cuando vemos esto entre los jóvenes, para mí resulta
muy preocupante. Están aprendiendo una Historia falsa. Es
un ejemplo llamativo de los peligros. Y si surge una generación con una visión
del pasado que termina en el río Ebro, por ejemplo, estamos ante una
visión defectuosa, incluso muy peligrosa para el pasado, que puede tener
repercusiones en el presente y el futuro. [Sense comentaris!]
Vegem l’article, on hi trobarem moltes més “perles”:
19 febrer 2016 2.00
h
De la mà de Franco
Andreu Pujol
Aquesta setmana el
canal francès TF3 ha emès un
documental sobre el rei espanyol Joan Carles I. En un moment del film, aquest
explica que el dictador Francisco Franco, al seu llit de mort, el va agafar de
la mà i li va dir: “L'única cosa que us demano és que preserveu la unitat
d'Espanya.” Per analitzar aquesta frase, el monarca hi afegeix que, “si hi penses,
això significa moltes coses”.
Que vingui
ara John Elliott
a dir-nos que la Guerra Civil no fou una guerra
contra Catalunya
a dir-nos que la Guerra Civil no fou una guerra
contra Catalunya
Sense que serveixi de
precedent, estic d'acord amb el Borbó: significa moltes coses.
Que Franco
agafés de la mà Joan Carles I i que aquest el recordi amb afecte simbolitza la
continuïtat entre un règim dictatorial atroç i sanguinari i l'actual democràcia
espanyola.
Que la fixació
de Franco en plena agonia fos la unitat d'Espanya i
no pas la
preservació del catolicisme o evitar el comunisme –només per posar un parell d'exemples de la seva
cantarella repetitiva– també ens explica molt bé quin fou el principal objectiu dels feixistes a
l'hora d'alçar-se en rebel·lia:
Que vingui
ara John Elliott a dir-nos que la Guerra Civil no fou una guerra contra
Catalunya.
“L'única cosa
que us demano.” L'única!
Joan Carles I, el demòcrata
que té una plaça a Barcelona per haver evitat suposadament el cop d'estat del
23-F, afirma en el documental que un dels pitjors records dels seus
anys de regnat són “les 800 víctimes mortals del terrorisme” i diu que se sent “molt solidari amb
elles”. Tal sensibilitat amb els
assassinats seria molt lloable si no fos que és incompatible amb estar rebent consells d'un
tirà en les últimes hores de la seva vida. No, no em
sembla compatible
amb reconèixer, sense cap mena de penediment, que la seva legitimitat –i la del seu fill– emana d'una dictadura que va
deixar centenars de milers de morts, represaliats i torturats.
Sí, “significa
moltes coses”. Ara entenem per què encara hi ha gent que busca els seus avantpassats en
carreterotes de mala mort
i per què Catalunya continua essent una simple peça a encaixar
i no pas un subjecte amb dret de viure lliure.
Andreu Pujol
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada