20/02/2016. Mentida número 7. El castellà mai no ha estat una llengua d'imposició.
El castellà mai no ha estat una llengua d'imposició
Mentida número 7
El dictador Miguel Primo de Rivera
La derrota a la guerra de Successió també va provocar la
imposició del castellà. En l’època de l’establiment dels decrets de Nova
Planta, l’Administració borbònica alliçonava els corregidors desplaçats a
Catalunya amb instruccions com la següent: “Pondrá el mayor cuidado en
introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas
y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. Més
directes van ser els ministres del fill de Felip V, Carles III, en promoure
reials cèdules per les quals es prohibia l’ensenyament del català a les escoles
de primeres lletres (1768) i s’ordenava que tots els comerciants portessin els
llibres de comptabilitat en castellà (1772). El privat de Carles IV, Manuel
Godoy, va prosseguir el setge al català en dictaminar el 1801 que no es
representés en cap teatre cap obra que no fos en castellà.
Càstigs als infants que parlessin català a l'escola
L’estat liberal no es va diferenciar de l’absolutista en la
repressió lingüística. Un edicte reial del 1837 va imposar càstigs infamants
als infants que parlessin català a l’escola, i en alguns indrets, com les
Illes, es va fomentar la delació entre alumnes per sancionar els
catalanoparlants. Certes mesures van resultar ridícules alhora que tristes, com
la que el 1838 prohibia que els epitafis dels cementiris fossin escrits en
català o l’emesa per la Dirección General de Correos y Telégrafos el 1896 en
prohibir... parlar en català per telèfon a tot l’Estat espanyol.
El 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, va
publicar-se una reial ordre que sancionava aquells mestres que ensenyessin en
català, i Antoni Gaudí, que tenia aleshores setanta-dos anys, va ser detingut
per negar-se a parlar en castellà davant la policia.
La Constitució espanyola relega a un paper secundari el
català
El 1939, consumada la victòria feixista en la guerra civil,
una ordre del Ministerio de Educación Nacional va suprimir qualsevol
ensenyament relacionat amb la cultura catalana. Fins i tot els presos havien de
parlar en castellà, segons el reglament de presons del 1956, i en castellà
havien de ser els noms que s’inscriguessin al Registre Civil, com es va
estipular el 1957. Cal recordar també l’enrenou que hi va haver al voltant de
Joan Manuel Serrat quan, el 1968, se li va prohibir cantar en català a
Eurovisió el famós La, la, la, amb què va guanyar el certamen Massiel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada