Benvolguts,
Avui toca Tribunal
Constitucional i sobirania de Catalunya. Ara volen liquidar el Departament d'Afers Exteriors...
Abans d’ahir vàrem anar a sentir un col·loqui de l’Eduard
Voltes i en Vicent Partal organitzat per la Territorial de Sarrià-Sant Gervasi de l’ANC. I crec que una de les
respostes d’en Partal s’adiu amb el que
explica aquest Editorial. Un dels
paràgrafs és:
L'executiu espanyol en funcions va portar ahir el
conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional amb la petició
expressa que liquidi el Departament d'Afers Exteriors que dirigeix Raül
Romeva.
Doncs en Partal com
a resposta a una pregunta del públic sobre què passaria si el TC inhabilitava algú del Govern, va respondre:
No res!
L’inhabilitat l’endemà tornaria a
anar al seu lloc de treball i continuaria fent el que el dia anterior havia
deixat a mitges...
Una altra
cosa: Molts cops hem parlat de la potència
d’alguns dels Comentaris als articles
d’opinió. Vegem un dels comentaris a
aquest Editorial:
· Aquesta
gent, els fervorosos devots del dictador assassí, mantenen encara en estat de guerra a les nacions que varen sotmetre a sang, a foc i amb crims. Ens
van sotmetre, continuen fent-ho, i no deixaran de fer-ho.
· La transició va ser un joc
de poques taules,
que els burros catalans ens ho vàrem empassar.
I en acabat, sant tornem-hi.
I en acabat, sant tornem-hi.
· Descarada
i descarnada, a desgrat de les protestes dels catalans.
· Aquesta perversa gent, no
han acabat la guerra.
I finalment
vegeu com segons en Ferreres es poden automatitzar les impugnacions...
6 febrer 2016 2.00
h
Editorial El PuntAvui. En funcions
tampoc no s'aturen
L'executiu espanyol
en funcions va portar ahir el conflicte de competències davant el Tribunal
Constitucional amb la petició expressa que liquidi el Departament d'Afers
Exteriors que dirigeix Raül Romeva, una actuació previsible si es té en compte
la línia seguida en els últims anys pel govern de Mariano Rajoy.
Res no s'escapa a la
persecució d'un estat que no pensa deixar moure's ni un mil·límetre Catalunya perquè defensi el seu cas al
món. I no ho pensa deixar fer encara que l'instrument utilitzat compleixi totes
les garanties estatutàries, com és el cas, perquè la conselleria d'Exteriors que dirigeix Raül Romeva formalment no té
res d'impugnable. El que pretén, per tant, l'Estat és interpretar les intencions, o, millor dit, pretén que ho
faci un cop més el Tribunal
Constitucional per donar una pàtina de seguretat legal a una decisió que és
estrictament política.
Un cop més,
el desprestigiat tribunal es vol utilitzar com un instrument més, com una
extensió, del poder executiu.
La impugnació és només
un tast del camí d'obstacles que espera a un executiu català que es trobarà una
ofensiva política i judicial d'intensitat creixent, si és que fins ara no havia
estat intensa. Una
intensitat que, ja s'està veient, no declinarà per més canvis que es produeixin
en el lideratge de l'Estat espanyol.
Si en alguna
cosa estan d'acord els principals partits espanyols és que la sobirania del
poble de Catalunya no té cap valor i és perseguible sense pietat.
Ho ha manifestat el
president en funcions, ho ha reblat el candidat a formar govern i ho ha
secundat, com era d'esperar, el líder de Ciutadans.
Catalunya va marxant i el que fa l'Estat espanyol és anar-la empenyent perquè no tingui cap ganes
d'aturar la marxa.
Editorial
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada