20/02/2016. Mentida número 2. Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d'Aragó.

Benvolguts,

Continuem amb les mentides sobre la Història de Catalunya recopilades pel Sapiens.

Val la pena comentar un detall del quadre de Peronella i Ramon Berenguer IV. L'autor del quadre va col·locar els escuts o estendards d'Aragó i de Catalunya al costat de les testes reials. En el cantó de Peronella hi ha el d'Aragó, quatre caps de moros. En el cantó de Ramon Berenguer IV, les quatre barres de Catalunya. A partir d'aquesta unió dinàstica Aragó va usar les quatre barres com a escut. La pregunta d'exàmen és: De qui era originalment l'escut amb les quatre barres? Ho diem perquè hi ha que diu que eren d'Aragó abans de ser de Catalunya!


20/02/2016.  Mentida número 2. Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d'Aragó

Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó

Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d'Aragó El 1137, el matrimoni del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei d’Aragó, va significar una unió dinàstica de Catalunya i Aragó però no una fusió política ni social. Es va tractar, doncs, d’una federació d’estats en la qual cadascun va mantenir les seves lleis i institucions, si bé ambdós eren governats per una única testa coronada. Fora de la conquesta del regne sarraí de València, que Jaume I va efectuar a partir del 1232 amb esperit de croada, la política expansiva del Casal de Barcelona s’adreçà cap al nord i cap a la Mediterrània. Així, la penetració a Occitània, al sud de França, va ser una empresa que es va cloure el 1213 amb la derrota i la mort del comte rei Pere el Catòlic a la batalla de Muret. Més reeixida va ser l’aventura marítima, ja que en els segles XIII i XIV la corona catalanoaragonesa, mitjançant tractats, va convertir en tributaris alguns estats nord-africans. En diferents i successives etapes i fins a l’era moderna, els regnes de Mallorca, Sardenya, Sicília i Nàpols, els ducats d’Atenes i de Neopàtria i el comtat de Malta van estar sota domini de la corona, en una demostració de vocació europea, a més de mediterrània. El comte de Barcelona era sobirà Hi ha un segon punt que també cal explicar. Sovint s’ha considerat que Catalunya, com que era un principat i no un regne, tenia un poder de rang inferior o sotmès a la Corona d’Aragó. En època moderna, aquesta confusió es va accentuar especialment quan es van començar a identificar els antics regnes amb els estats moderns: el regne de França, el regne d’Espanya… Però, en realitat, en l’època medieval els títols dels territoris, fossin regnes, comtats o marquesats, no eren rellevants, ja que les relacions eren sobretot interpersonals: ser rei o comte era exactament el mateix pel que fa a l’ús i l’ostentació del poder. Per tant, el comte de Barcelona era sobirà o reial; és a dir, que no tenia cap autoritat per sobre d’ell. Això s’inicià amb Borrell II, que no va renovar el jurament de fidelitat als monarques francs, i es va posar per escrit al tractat de Corbeil del 1258, entre Jaume I i el rei de França Lluís IX. De fet, fins i tot el pacte entre Franco i Joan de Borbó, pare de l'actual rei, sobre el nom que aquest havia d’utilitzar té aquest significat: era conegut com a comte de Barcelona, que, a tots els efectes, des del punt de vista de la legitimitat dinàstica equival exactament a rei d’Aragó, de Castella, de Lleó…