Benvolguts,
No em digueu que no dóna gust
comentar els editorials del Vilaweb d’en Vicent Partal. Si no el tinguéssim ens
l’hauríem d’inventar!
Ahir varem comentar l'editorial d'ahir. Avui comentem el d'avui. I demà?
Jo dec estar abduït per en Partal perquè li trobo bé tot el que pensa i escriu. L’Ovidi Montllor en una de les seves frases més cèlebres deia: A qui li molesta que es parli, s’escrigui o es pensi en català, en realitat, li molesta que es parli, s’escrigui i es pensi. A mi m’agrada que es pensi, s’escrigui i es parli...
Us incloc el famós cartell de l'Obiols de l'Associació Protectora de Ensenyança Catalana, que representa el mateix que l'ANC, El compromís del poble amb el seu país...
I també us incloc l'arxiconegut cartell americà I want you. que demana al poble que estigui amb el seu govern, que lluiti pel seu país...
En Thomas Payne es va declarar sediciós. En Partal es declara sediciós. I jo també em declaro sediciós. I vosaltres?
Vegem l’editorial d’avui sobre la
sedició
(versió madrilenya per a les expressions més apropiades com autodeterminació o devolució
o restitució):
Editorial
Vicent Partal
Jo em declare sediciós…
«Si a Madrid alguns
es pensen que perseguint l'ANC faran callar el país és que no han entès res,
cosa que ja sabíem; però sobretot és que no entenen la democràcia, ni com
funciona ni d'on emana el poder»
Per: Vicent Partal
Dijous 4.02.2016 02:00
El 1792
Thomas Paine va publicar un pamflet per respondre a l’acusació de sediciós que
el monarca britànic li havia atribuït per la publicació del seus famosos
llibres, un dels quals, ‘Common Sense’,
va ser el text essencial dels primers anys de la lluita per la independència
dels Estats Units.
La resposta de Paine al rei d’Anglaterra ha
passat a la història de la humanitat com un dels texts més bells de defensa de
la llibertat política. El revolucionari patriota nord-americà va dir:
‘Si exposar el frau
i la imposició de la monarquia, promoure la pau, la civilització i el comerç i
trencar les cadenes de la superstició política és ser sediciós, poseu en la
meua tomba que ho sóc. Si elevar el poble al qual han degradat els drets al
lloc que li pertoca és ser sediciós, jo ho sóc.’
Més de tres-cents anys després, l’Assemblea
Nacional Catalana té l’honor de ser considerada sediciosa per un tribunal que
no vol que exposem a la nostra gent i al món els fraus i la imposició de la
monarquia, que pretén que no trenquem les cadenes de la superstició política,
que s’espanta per la perspectiva que siguem capaços d’elevar aquest poble
degradat al lloc que li pertoca en el concert de les nacions.
L’Audiència espanyola
és un indigne
tribunal d’excepció, una de les mostres més repugnants de com la bèstia
franquista es va atrinxerar en les institucions estatals només canviant de nom
–i en aquest cas ni tan sols canviant d’edifici, car va passar de ser el
TOP franquista a l’Audiencia Nacional sense ni moure cap
cadira ni cap taula. [Ni cap jutge ni cap conserge]
Contra l’exemplar moviment independentista
català, la repressió de l’estat no ha pogut fer res fins ara, perquè no sabia
per on agafar-nos. Però la desesperació de veure com el rellotge
avança de manera implacable –afegint-hi segurament el desgovern– els va obligar
ahir a travessar una ratlla que els països democràtics sempre observen amb
aprensió:
ens
acusen formalment de pensar i voler una cosa.
Més encara:
ens acusen de promoure la democràcia com a mètode de
resolució del conflicte. I efectivament és així.
L’Assemblea Nacional Catalana avui és l’organització més poderosa del país en nombre de gent, en
capacitat de mobilització, en organització, en ressò social. No hi ha res que
s’hi puga comparar. Som centenars de milers de persones que en paguem la quota,
que participem en les seues activitats, que ens sumem als actes que convoca,
que en reenviem els comunicats i piulades. És una organització transparent, nascuda de la base i lliure.
I, no cal dir-ho, és un moviment cívic i pacífic que ha demostrat sempre el compromís amb
la democràcia.
Perseguir-la com
proposa la judicatura espanyola és endebades: l’ANC és una part substancial i important
del poble de Catalunya. No és tot el poble ni aspira a ser-ho. Però
sí que és, i això no ho pot negar ningú veient cada Onze de Setembre, la representació
d’una part molt important del poble. I si a Madrid alguns es pensen
que perseguint l’organització faran callar el país és que no han entès res, cosa que ja
sabíem; però sobretot és que no entenen la democràcia, ni com funciona ni d’on emana el
poder. Això tan senzill que va saber explicar, amb tant d’èxit,
Thomas Paine.
(PS: Com sabeu, jo sóc
un habitual dels actes sediciosos de l’ANC. Us convide a venir a un, avui
mateix: si ens voleu acompanyar, aquest vespre Eduard Voltas i jo participarem
en un col·loqui de l’Assemblea a Barcelona, a Sarrià-Sant Gervasi, a l’auditori
del Col·legi Major Sant Jordi, passatge de Ricard Zamora 4-8.)
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada