dimecres, 10 de febrer del 2016

10/02/2016. Pere Bosch i Cuenca. La fórmula del dia del PSOE. Fernando de los Ríos el 1931: “La concepció federal va tenir la seva època gloriosa, però ja no és la fórmula del dia.” Rubalcaba el 1974 a Suresnes: ”La definitiva solución del problema de las nacionalidades que integran el Estado espanyol parte indefectiblement del derecho de autodeterminación de las mismas...

Benvolguts,
L’article demostra que el PSOE mai no ha estat, en llenguatge taurí, por la faena! L’autor opta per usar com a títol de l’article la frase “La concepció federal va tenir la seva època gloriosa, però ja no és la fórmula del dia.”

La frase fou pronunciada per Fernando de los Ríos, una de les patums del socialisme espanyol, alumne i després professor a la  Institución Libre de Enseñanza, ministre del PSOE durant la II República, diplomàtic i ambaixador de la República a l’exili, concretament als EUA.

Fernando de los Ríos va esmentar el federalisme, per oblidar-lo immediatament, a l’any 1931, però no per posar-lo en pràctica.

Cal tenir en compte que el PSOE en el Congrés de Suresnes del 1974, un any abans de la mort del Franco i 4 anys abans d’abjurar del republicanisme i de la República va fer veure que tornava a rehabilitar el federalisme i encara més, el dret d’autodeterminació dels pobles, en publicar el següent manifest:
És per això que l'articulista continua explicant que: D'aleshores ençà, la història del PSOE i el federalisme ha estat la d'un mantra destinat a silenciar els seus delegats catalans; però, a l'hora de la veritat, no ha superat mai la fase de la retòrica.

En castellà en diuen:

Mienten como bellacos...

L’autor,  Pere Bosch i Cuenca, és el compilador d’un dossier molt interessant publicat el 20N de l’any passat de títol genèric La llosa franquista. Paga la pena de fullejar-lo:

Vegem l’article d’avui:
10 febrer 2016 2.00 h

La fórmula del dia del PSOE

Pere Bosch i Cuenca
El juliol del 1931, durant el congrés extraordinari del PSOE en què havia de fixar-se la posició davant el nou règim republicà, es va debatre una moció de la delegació barcelonina en la qual es reclamava una aposta pel model federal. En aquells moments, el PSOE era una opció minoritària al nostre país; però els seus representants se sentien hereus del republicanisme federal de Pi i Margall i maldaven per no quedar exclosos del debat nacional. La resposta de Fernando de los Ríos, però, fou ben contundent: “La concepció federal va tenir la seva època gloriosa, però ja no és la fórmula del dia.” La iniciativa ni tan sols es va votar.

La història del PSOE i el federalisme ha estat marcada per la retòrica contínua, però sense cap afany de concretar res

D'aleshores ençà, la història del PSOE i el federalisme ha estat la d'un mantra destinat a silenciar els seus delegats catalans; però, a l'hora de la veritat, no ha superat mai la fase de la retòrica. No ha estat, en definitiva, “la fórmula del dia”. No va ser-ho el 1978, quan es fou incapaç de concretar el federalisme proclamat en els congressos del 1974 i el 1976 i es va acabar pactant la Loapa amb la UCD; ni tampoc el 2006, quan en comptes de donar suport a l'Estatut aprovat pel Parlament es va decidir passar-li el ribot; i ni tan sols a partir del 2010, quan, malgrat la pressió del procés sobiranista i el retrocés electoral del PSC, el PSOE ha estat incapaç d'anar més enllà de la declaració de Granada, un document inconcret i anacrònic, pensat molt més per tranquil·litzar els socialistes andalusos que no pas per satisfer els catalans.

Els darrers moviments de Pedro Sánchez encara han estat més decebedors. El líder del PSOE es va passar la campanya electoral defensant que la seva proposta de reforma federal era la millor solució davant l'immobilisme del Partit Popular. Però, quan ha arribat l'hora de fixar els punts per un acord d'investidura, els socialistes han anat de rebaixes: han abandonat el reconeixement de les singularitats de les autonomies i el principi d'ordinalitat.

Com diria Fernando de los Ríos: “El federalisme ja no és la fórmula del dia.”
Pere Bosch i Cuenca

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada