04/02/2016. Pedro "Mariano" Sánchez. El temps passa i ara tots els catalans situats en el mes de febrer de l'any 2016 tenen prou informació i experiència acumulada per saber que el PSOE d'avui és exactament la cara B del PP. El PSOE defensarà sempre la integritat d'Espanya. El PSOE defensarà la Constitució espanyola i el respecte a la llei amb fermesa.

Benvolguts,

En Carles Ribera ens obsequia amb una reflexió sobre els Primers passos d’en Pedro “Mariano” Sánchez.

Quatre tasts:

·         “Sempre tindran la mà oberta per als assumptes d'estat, bé siguin els assumptes vinculats amb el terrorisme, bé siguin els assumptes vinculats amb el desafiament sobiranista a Catalunya.”

·         “El desafiament de la crisi de convivència que pateix Catalunya (...) la convivència que ara mateix està posada en qüestió pel secessionisme i l'independentisme.”

·         “Que ningú en tingui cap dubte, el PSOE defensarà sempre la integritat d'Espanya.”

·         “El PSOE defensarà la Constitució espanyola i el respecte a la llei amb fermesa. Però amb la llei no n'hi ha prou, cal avançar cap a l'estat federal que garanteixi una Espanya diversa.” “No farem cap reforma constitucional que no compti amb el PP.”

A veure si aquests tasts no ens defineixen el franquisme sociològic! Aquest senyor, com el Pablo Iglesias al Velòdrom d’Horta i com tots els altres ciutadans i partits espanyols només tenen un nord:

  La Constitució del 1978, 

que comporta “la inquebrantable unidad de la patria” i els Borbons “por la gracia de Diós”. 

Aquests senyors del PSOE parteixen de la Consti del 1978. Accepten viure de genolls en una monarquia hereditària franquista, entronitzada a dit pel dictador. Amb soroll de sabres. Per ells no hi va haver 40 anys de dictadura franquista. I es clar que no hi va haver cap guerra del 36 al 39 amb un milió de morts, desapareguts i exiliats. I no hi va haver un Alzamiento militar el 1936, beneit pel Borbó de l’època, beneit per l’oligarquia espanyola, beneit pel Papa, que va declarar la guerra com una Cruzada...  

Està ben clar. Aquestes premisses ens porten a la conclusió:

España: Una, grande y Libre!

Viva Franco!

Arriba España!

Vegem l'article del Carles Ribera:

4 febrer 2016 2.00 h

Pedro Mariano Sánchez

Carles Ribera – 

Ccribera@Elpuntavui.Cat

“El primer discurs del líder del PSOE va deixar clar que res no serà millor que si ho fes el líder del PP

Els catalans situats més a prop del postautonomisme que de la preindependència poden haver pensat que l'encàrrec del rei Felip al senyor Pedro Sánchez perquè intenti formar govern és una notícia millor per a Catalunya que no pas si l'encàrrec hagués estat fet al senyor Mariano Rajoy. A l'arcàdica Espanya de les autonomies, recordem-ho, sempre era una mica millor, o una mica menys pitjor per als disciplinats catalanets, que manessin els socialistes que no pas que ho fessin els populars. Ai, quins temps, aquells que vam viure contents i enganyats. El temps passa i ara tots els catalans situats en el mes de febrer de l'any 2016 tenen prou informació i experiència acumulada per saber que

el PSOE d'avui és exactament la cara B del PP.

Aquesta constatació no és pas fruit d'una impressió o d'un prejudici, sinó, bàsicament, de l'audició de la roda de premsa del senyor líder dels socialistes de dimarts al vespre un cop acceptada la missió d'intentar pactar la investidura. Poc després de començar, el senyor Sánchez etzibava aquesta perla, parlant del PP: “Sempre tindran la mà oberta per als assumptes d'estat, bé siguin els assumptes vinculats amb el terrorisme, bé siguin els assumptes vinculats amb el desafiament sobiranista a Catalunya.” Equiparar terrorisme i sobiranisme, caram. N'hi ha més: “El desafiament de la crisi de convivència que pateix Catalunya (...) la convivència que ara mateix està posada en qüestió pel secessionisme i l'independentisme.” Un altre que es pensa que si repeteix una mentida un milió de vegades aconseguirà que es converteixi en veritat.

Més munició verbal: “Que ningú en tingui cap dubte, el PSOE defensarà sempre la integritat d'Espanya.” L'última, i definitiva, d'entrada pot semblar una finestra d'oportunitat: “El PSOE defensarà la Constitució espanyola i el respecte a la llei amb fermesa. Però amb la llei no n'hi ha prou, cal avançar cap a l'estat federal que garanteixi una Espanya diversa.” A continuació, la finestra es tanca de cop: “No farem cap reforma constitucional que no compti amb el PP.” 

El PSOE, el PP, el bucle espanyol de l'Espanya eterna.

Carles Ribera 

Joan A. Forès

Reflexions