Benvolguts,
És un article de Lluís
Bou a l’ARA de l’agost 2015. Però podria ser fet avui mateix! La teoria que usàvem
ahir sobre el Mite de Síssif és vàlida sempre.
Quina diferència hi ha per als interessos de Catalunya entre
un espanyol d’esquerres (PSOE, IU?, Podemos?) i un espanyol de dretes
(Ciudadanos, PP, Fuerza Nueva)?
Treballi-s'ho
més, senyor Borrell
Lluís Bou És
periodista i analista polític. Ha sigut cap de Política de l'Avui i ha
treballat a Europa Press, en el confidencial de l'agència, la secció municipal
i la nominació olímpica de Barcelona. Ha estat redactor de les entrades de
política catalana i espanyola de l'Enciclopèdia Catalana, també del resum de
l'any. Ha sigut pioner de la informació parlamentària on line.
"Què no faran per mantenir Catalunya dins la UE, si
a més serà un contribuent net a la Unió?"
Lluís Bou
L'exministre socialista Josep Borrell va titllar ahir
d'"entabanadors" Raül Romeva i Jordi Sànchez, per dir que
Catalunya romandria automàticament dins la UE en cas d'independència. "Els
independentistes estan explicant moltes mentides, es comporten com a mentiders
per tal d'aconseguir que la gent es comporti com ells desitgen, però explicant
pures i dures falsedats", ha afegit.
El discurs de Borrell és molt indicatiu no només pel contingut sinó pel to inapropiat que ha usat en una sessió de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Els exabruptes demostren que ni en un acte acadèmic el dirigent històric de l'ala espanyolista del PSC troba arguments que per si sols siguin suficients a favor de l'unionisme, i s'ha d'escudar en les desqualificacions. Escoltant Borrell es fa evident que el sobiranisme té unes molt bones perspectives davant del 27-S.
El dirigent històric del PSC utilitza el mateix argument que feia servir el ministre José Manuel García-Margallo quan deia que Catalunya vagarà pels segles per l'espai si s'independitza. En l'espanyolisme hi circula el mantra que si es fa por respecte a la sortida de la UE, una part dels sobiranistes poden desdir-se del procés.
El problema per a l'espanyolisme és que la realitat desmenteix aquest discurs de la por. Si la UE, els mercats, els socialdemòcrates, els liberals, els democristians i l'opinió publicada han fregat la histèria davant la possibilitat que Grècia pogués sortir de l'euro, què no faran per mantenir-hi dins Catalunya quan a més serà un país que farà una contribució neta a la Unió? Als dos segons que Catalunya estés fora de la UE, ni que fos per pressió espanyola, ¿els directius de Volkswagen, Basf o Siemens no trucarien a la cancellera Angela Merkel per arreglar-ho perquè les seves fàbriques catalanes no quedessin afectades per aranzels? Aquest sí que són els escenaris reals que ens trobarem després de la desconnexió. La realitat econòmica aquest cop ens va a favor.
Borrell no hauria d'amagar que en política internacional funciona la realpolitik, i aquesta sense que serveixi de precedent afavoreix ara el catalanisme si actua amb unitat. Treballi-s'ho més, senyor ex-ministre, que se li nota l'escenografia de cartró pedra.
El discurs de Borrell és molt indicatiu no només pel contingut sinó pel to inapropiat que ha usat en una sessió de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Els exabruptes demostren que ni en un acte acadèmic el dirigent històric de l'ala espanyolista del PSC troba arguments que per si sols siguin suficients a favor de l'unionisme, i s'ha d'escudar en les desqualificacions. Escoltant Borrell es fa evident que el sobiranisme té unes molt bones perspectives davant del 27-S.
El dirigent històric del PSC utilitza el mateix argument que feia servir el ministre José Manuel García-Margallo quan deia que Catalunya vagarà pels segles per l'espai si s'independitza. En l'espanyolisme hi circula el mantra que si es fa por respecte a la sortida de la UE, una part dels sobiranistes poden desdir-se del procés.
El problema per a l'espanyolisme és que la realitat desmenteix aquest discurs de la por. Si la UE, els mercats, els socialdemòcrates, els liberals, els democristians i l'opinió publicada han fregat la histèria davant la possibilitat que Grècia pogués sortir de l'euro, què no faran per mantenir-hi dins Catalunya quan a més serà un país que farà una contribució neta a la Unió? Als dos segons que Catalunya estés fora de la UE, ni que fos per pressió espanyola, ¿els directius de Volkswagen, Basf o Siemens no trucarien a la cancellera Angela Merkel per arreglar-ho perquè les seves fàbriques catalanes no quedessin afectades per aranzels? Aquest sí que són els escenaris reals que ens trobarem després de la desconnexió. La realitat econòmica aquest cop ens va a favor.
Borrell no hauria d'amagar que en política internacional funciona la realpolitik, i aquesta sense que serveixi de precedent afavoreix ara el catalanisme si actua amb unitat. Treballi-s'ho més, senyor ex-ministre, que se li nota l'escenografia de cartró pedra.
Lluís Bou
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada