Benvolguts,
Avui hi ha un article a El Mon per tenir emmarcat a cada casa. La cosa comença amb la illetrada o analfabeta funcional Andrea Levy, del PP, dient parides al Parlament de Catalunya. La Levy, amb actitud de perdonavides i d'això-ho-sap-totom diu que la legitimitat del Parlament de Catalunya, com la del Parlament de la Rioja ve de la Constitució...
Les parides de la Levy, que formen part del manual de mentides dels partits feixistes espanyols per desacreditar el Parlament, la Generalitat i els catalans, li són respostes immediatament pel diputat de les CUP Benet Salellas. Recordem que fa uns quants dis varem publicar i comentar algunes de les moltes mentides del manual.
Mostrem l'article de Bernat Ferrer, amb la carta en facsímil i amb els paràgrafs claus intensificats.
Els feixistes espanyols (i els catalans que també n'hi ha un munt), no paren d'explicar, crec que conscientment aquestes mentides i no volen recordar que Adolfo Suárez que va canviar la legalitat franquista per la nova legalitat (?) borbònica va acceptar que la Generalitat d'en Tarradellas era la mateixa i legítima Generalitat republicana, i que s'integrava en la nova legalitat espanyola.
També publiquem la resposta de l'Empar Moliner, amb vídeo on es veu la Levy dient parides, en Salellas rebatent-les i la Moliner enfotent-se'n. I encara hi afegim els intel·ligents comentaris dels lectors...
- Una legitimitat que arrenca del 1932
El Parlament
republicà va transferir des de l'exili tots els seus poders al nou Parlament
autonòmic el 1980 mitjançant una carta que custodia cada nou president. Dóna el
mandat de "presentar al món una Catalunya Estat"
La presidenta Carme Forcadell, amb la
carta enviada per Francesc Farreras i Duran el 1980. | JORDI
BORRÀS / EL MÓN
la carta enviada per Francesc Farreras i Duran
22 de Febrer 2016 a les 08.30 h
Catalunya gaudeix
d'un cert grau d'autogovern polític gràcies a la Constitució espanyola, i tant
el Parlament com la Generalitat són institucions polítiques que sorgeixen de la
Carta Magna. Aquest és el missatge que repeteixen constantment PP, PSOE i
Ciutadans (C's), equiparant l'autogovern català amb el de la Rioja,
per exemple. De fet, aquesta mateixa setmana, la diputada popular Andrea Levy ho va asseverar així en un debat al ple.
El cupaire Benet Salellas li va replicar:
"Les institucions d'aquest país no es recuperen amb la
Constitució, es van recuperar abans. No li devem res a la Constitució."
I és que, de fet, Carme Forcadell és hereva directa de Lluís Companys, primer president de la institució sorgida el 1932 de la legalitat republicana, tal com ho certifica una carta que el president Francesc Farreras i Duran va enviar el 1980 al nou Parlament autonòmic, i que cada president custodia amb la màxima cura. Cada vegada que hi ha canvi de president, l'antic traspassa la missiva al nou, demostrant la continuïtat que hi ha entre una institució i l'altra.
A més, i ben contràriament a l'explicació de Levy, Farreras i Duran va deixar clara quina creia que havia de ser la funció del nou hemicicle i el nou Govern:
"Creiem que les noves
institucions que ara comencen faran la labor que calgui per a demostrar que mereixen ésser un poble lliure
i que la nova Generalitat és l'única representació de Catalunya."
"Presentar al món una Catalunya Estat"
Carme Forcadell, en rebre la missiva
de mans de Núria de Gispert. | PARLAMENT DE
CATALUNYA
"Al constituir-se el nou Parlament de Catalunya, creiem
els que hem mantingut el primer Parlament, amb penes i treballs i a costa de
grans sacrificis, ja podem renunciar al nostre càrrec, amb tota la
dignitat que el sostinguérem des de 1932. Així propiciem que, amb el nou
Estatut, hi hagi un sol Parlament, amb un nou president i una nova Mesa, i
també un nou President de la Generalitat, que nosaltres acceptem i acatem amb
l'esperança que puguin emprendre la labor de presentar al món una Catalunya
Estat, amb la pròpia llengua, la catalana."
Amb aquesta contundència arrenca la carta que Farreras i Duran va escriure el 15 de març de 1980 des de l'exili a Cuernavaca (Mèxic), dirigida al president del "segon Parlament de Catalunya". Els comicis s'havien convocat el 17 de gener i tindrien lloc el 20 de març, i el nou hemicicle es constituirïa el 10 d'abril. En aquest lapse de temps, l'hereu directe de Companys, primer president del Parlament de Catalunya el 1932, va considerar adient d'enviar aquesta carta carregada de legitimitat a qui seria el seu successor, sense que encara s'hagués escollit formalment.
"Escric quan encara no sabem ni els noms dels nous diputats ni el de les persones que ostentaran els càrrecs d'una i altra presidències. Per això és més escaient, encara, que ens afanyem a dir que acatem les noves institucions. Per mi i, crec que per tots els diputats que ens hem mantingut fidels al mandat que el poble ens donà, els nous presidents són des de la seva presa de possessió els nostres presidents. Per això declaro que renunciem als nostres així que quedi constituït el nou Parlament. Deixo la presidència del primer Parlament de Catalunya de 1932 i passo a ésser un altre simple ciutadà més que acata les noves institucions", va establir.
Així, doncs, Farreras i Duran va soldar una baula que unia nítidament Companys amb el nou president "autonòmic", que acabaria sent el republicà Heribert Barrera.
Amb aquesta contundència arrenca la carta que Farreras i Duran va escriure el 15 de març de 1980 des de l'exili a Cuernavaca (Mèxic), dirigida al president del "segon Parlament de Catalunya". Els comicis s'havien convocat el 17 de gener i tindrien lloc el 20 de març, i el nou hemicicle es constituirïa el 10 d'abril. En aquest lapse de temps, l'hereu directe de Companys, primer president del Parlament de Catalunya el 1932, va considerar adient d'enviar aquesta carta carregada de legitimitat a qui seria el seu successor, sense que encara s'hagués escollit formalment.
"Escric quan encara no sabem ni els noms dels nous diputats ni el de les persones que ostentaran els càrrecs d'una i altra presidències. Per això és més escaient, encara, que ens afanyem a dir que acatem les noves institucions. Per mi i, crec que per tots els diputats que ens hem mantingut fidels al mandat que el poble ens donà, els nous presidents són des de la seva presa de possessió els nostres presidents. Per això declaro que renunciem als nostres així que quedi constituït el nou Parlament. Deixo la presidència del primer Parlament de Catalunya de 1932 i passo a ésser un altre simple ciutadà més que acata les noves institucions", va establir.
Així, doncs, Farreras i Duran va soldar una baula que unia nítidament Companys amb el nou president "autonòmic", que acabaria sent el republicà Heribert Barrera.
Una continuïtat nítida
La legalitat republicana dóna un
mandat nítid al nou hemicicle. | JORDI
BORRÀS/EL MÓN.
En alçar-se en armes l'exèrcit espanyol en contra de la
República i iniciar la Guerra Civil, el 1936, qui ostentava el càrrec de
president de l'hemicicle era el republicà Joan Casanovas i Maristany, que va
pretendre declarar la neutralitat de Catalunya i posar-la sota la protecció
dels governs anglès i francès, motiu pel qual va ser perseguit per les
autoritats republicanes i es va haver d'acabar exiliant. L'1 d'octubre de 1938,
amb bona part del territori català ja ocupat pels franquistes, el
Parlament va escollir Josep Irla com a tercer president, en la que seria
l'última sessió que es va poder celebrar formalment. El 28 de gener de 1939
també emprendria el camí de l'exili. En tant que president del Parlament, quan
el 1940 l'exèrcit espanyol va afusellar el president de la Generalitat, Lluís
Companys, Irla va passar a assumir el càrrec, essent nomenat 124è. president
català.
A la sessió plenària de l'1 d'octubre de 1938, els diputats també havien escollit Antoni Rovira i Virgili com a vicepresident primer del Parlament. En tant que Irla havia passat a ser president de la Generalitat, Rovira i Virgili passaria a ser president del Parlament. En morir, el 1949, el càrrec va passar a qui havia estat escollit vicepresident segon el 38, el socialista Manuel Serra i Moret.
Serra i Moret va deixar el càrrec el 1954, ja que aspirava a ser nomenat nou president de l'executiu a l'exili, però va perdre contra Josep Tarradellas. Aquell 1954, Francesc Farreras i Duran seria nomenat sisè president del Parlament de Catalunya, en una elecció que va tenir lloc a l'ambaixada d'Espanya a Mèxic, habilitada com a territori català per sengles decrets del Govern de la República i de la Generalitat.
Així, doncs, Forcadell és la catorzena presidenta del Parlament de Catalunya, i no pas la vuitena segons els còmputs autonòmics:
1 - Lluís Companys (1932-33)
2 - Joan Casanovas i Maristany (1933-38)
3 - Josep Irla (1938-40)
4 - Antoni Rovira i Virgili (1940-49)
5- Manuel Serra i Moret (1949-54)
6- Francesc Farreras i Duran (1954-80)
7- Heribert Barrera (1980-84)
8- Miquel Coll i Alentorn (1984-88)
9- Joaquim Xicoy (1988-95)
10- Joan Raventós (1995-99)
11- Joan Rigol (1999-2003)
12- Ernest Benach (2003-10)
13- Núria de Gispert (2010-15)
14- Carme Forcadell (2015-actualitat)
* Consulteu íntegra la carta enviada per Francesc Farreras i Duran (pdf)
A la sessió plenària de l'1 d'octubre de 1938, els diputats també havien escollit Antoni Rovira i Virgili com a vicepresident primer del Parlament. En tant que Irla havia passat a ser president de la Generalitat, Rovira i Virgili passaria a ser president del Parlament. En morir, el 1949, el càrrec va passar a qui havia estat escollit vicepresident segon el 38, el socialista Manuel Serra i Moret.
Serra i Moret va deixar el càrrec el 1954, ja que aspirava a ser nomenat nou president de l'executiu a l'exili, però va perdre contra Josep Tarradellas. Aquell 1954, Francesc Farreras i Duran seria nomenat sisè president del Parlament de Catalunya, en una elecció que va tenir lloc a l'ambaixada d'Espanya a Mèxic, habilitada com a territori català per sengles decrets del Govern de la República i de la Generalitat.
Així, doncs, Forcadell és la catorzena presidenta del Parlament de Catalunya, i no pas la vuitena segons els còmputs autonòmics:
1 - Lluís Companys (1932-33)
2 - Joan Casanovas i Maristany (1933-38)
3 - Josep Irla (1938-40)
4 - Antoni Rovira i Virgili (1940-49)
5- Manuel Serra i Moret (1949-54)
6- Francesc Farreras i Duran (1954-80)
7- Heribert Barrera (1980-84)
8- Miquel Coll i Alentorn (1984-88)
9- Joaquim Xicoy (1988-95)
10- Joan Raventós (1995-99)
11- Joan Rigol (1999-2003)
12- Ernest Benach (2003-10)
13- Núria de Gispert (2010-15)
14- Carme Forcadell (2015-actualitat)
* Consulteu íntegra la carta enviada per Francesc Farreras i Duran (pdf)
- La bestial repassada d'Empar Moliner a Andrea Levy (PP)
Va ser aquest dijous als Matins de TV3
per Redacció
19 de Febrer 2016 a les 12.54 h
L'escriptora Empar Moliner, en una de les col·laboracions
habituals als Matins de TV3 aquest dijous, ha desmuntat el discurs que la
diputada del PP, Andrea Levy, va fer fa uns dies al faristol del
Parlament de Catalunya. Levy va fer un discurs sobre la democràcia i les
institucions de Catalunya i la resposta de Salellas (CUP) també va ser
contundent.
Empar Moliner va analitzar el discurs de Levy i va detectar alguna
confusió lingüística. Va acabar amb tota una lliçó d'història del Parlament
de Catalunya:
- Comentaris
Vergina fa 2 hores
Andrea, Andrea..., trepilla engreída, demasiado a menudo
olvidas que la vanidad es la hija legítima y necesaria de la ignorancia. Como
tu España ayer dominadora, desprecias cuanto ignoras.
Francesc Sabater Margalef fa 13 hores
Andrea Levy, a banda de fatxa és una ignorant. I m'encanta
com l'Empar Moliner ho fa evident. #SortQueMarxem #EscamotQueMaiNoRecula
Gilead fa 1 dia
No reconec la Levy parlamentària. A RAC1 era més assenyada i
educada. Ara es limita a engolar la veu i a vomitar les mentides de l'ideari
del PP. Els que van votar contra la Constitució ara la defensen i li
atribueixen miracles. Lamentable el viratge d'Andrea Levy cap al nacionalisme
espanyol intolerant i colonialista.
Saixir fa 22 hores
Gilead, és del PP. Què esperaves?
Fat Boy fa 2 dies
Li vol fer la competencia al Cantinflas: "A mi esto me
es inverosimil" (El Padrecito).
Carxot fa 3 dies
La Levy té una vanitat immensa, equiparable al seu cinisme.
Caldria fer circular la idea que la vanitat no tan sols és estupida per se -per
bé que per desgràcia dóna rèdits., ho reconec- sinó que, a més és d'un
avorriment mortal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada