20/02/2016. Mentida número 10. Franco va ser clau en la industrialització de
Catalunya.
Mentida número 10. Franco va ser clau en la industrialització de Catalunya
La Canadenca
La industrialització de Catalunya no és un fenomen recent ni
deu res a l’acció d’un dictador. Seria més just dir que la indústria catalana
va sobreviure malgrat un dictador que va fer tot el possible per afeblir el
país, però que va haver d’empassar-se les seves fòbies quan es va fer evident
que si Catalunya s’empobria, l’empobriment de tot Espanya esdevindria
imparable.
L'emprenedoria no es fa en 40 anys
El procés d’industrialització català va iniciar-se en el
segle XVIII amb el sector cotoner i les fàbriques d’indianes, afavorits per
l’existència d’un esperit empresarial emprenedor, la proximitat geogràfica a
l’Europa que proporcionava la tecnologia i la inversió d’una part dels
beneficis generats per la modernització de l’agricultura del Principat. Aquest
nucli inicial es va eixamplar al llarg del segle XIX, malgrat guerres, revoltes
i crisis, i amb retard respecte de l’Europa occidental. La revolució dels
transports, amb l’establiment d’una xarxa de ferrocarrils, i la substitució del
vapor per l’energia hidràulica, factors que van escampar la mecanització arreu
del país, van inaugurar una etapa de prosperitat, tot i que el pensament
lliurecanvista i antiindustrialista dels governs centrals va fer més nosa que
servei a unes activitats que requerien lleis proteccionistes. Bona part d’això
es va malmetre amb la guerra civil.
L'autarquia franquista
El franquisme va instaurar l’autarquia, una economia rígida
de racionament, sense intercanvis amb l’exterior, en què l’Estat havia de
produir tots els béns necessaris. Fins a la fi de la Segona Guerra Mundial es
va fer evident la voluntat de les autoritats de dificultar la recuperació
econòmica de Catalunya. Es van traslladar a Madrid les seus socials d’empreses
catalanes; es va depurar el personal dels organismes encarregats de l’economia
del país; es va crear l’Instituto Nacional de Industria (INI), orientat a
construir indústries allà on no pogués arribar la iniciativa privada i que va
representar una discriminació envers el Principat; i els bancs espanyols van
absorbir les entitats del país amb prou agressivitat perquè a mitjan dècada dels
cinquanta la banca catalana només representés el 3% del sistema bancari
espanyol.
Tanmateix, l’aïllament que va patir la dictadura espanyola
després de la derrota del nazisme va dur la seva economia a l’estancament. Hi
mancaven energia i matèries primeres, les restriccions elèctriques eren
constants. La burgesia industrial i comercial catalana, que havia renunciat a
exercir un paper polític i que donava suport al règim perquè era garant d’una
pau social que permetia obtenir guanys, es limitava a fer funcionar els seus
negocis a pesar de l’intervencionisme estatal, intervencionisme que no sempre
se sortia amb la seva.
Franco accedeix als desitjos de FIAT
La dictadura, que hauria volgut que Catalunya
s’especialitzés en la indústria tèxtil, va haver de transigir amb el desig de
l’empresa automobilística italiana FIAT d’instal·lar la factoria SEAT a
Barcelona pel seu port i la seva mà d’obra qualificada, desig que va contrariar
el general Franco, que havia ofert altres ubicacions, i va incrementar el pes
del sector del metall al Principat.
El model autàrquic, incapaç de millorar el nivell de vida de
la població, va entrar en crisi i va haver d’evolucionar cap a la
liberalització del sistema econòmic amb el Pla d’Estabilització del 1959,
aprovat a desgrat del dictador, que tenia en l’autarquia un símbol de la seva
victòria en la guerra. Començava el redreçament econòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada