26/02/2016. Resum dels articles pujats al Bloc aquesta setmana

Benvolguts,

Us passo les adreces i comentaris dels darrers apunts del Bloc. Us recomano fortament els marcats en vermell:

D’on venen els regnes peninsulars? De l’Asturies visigòtica a ponent i de l’Imperi carolingi a llevant. Amb profussió de mapes històrics mol informatius. Els embrions dels poders actuals:

24/02/2016. Sàpiens. Els orígens de Catalunya: formació i organització de la Marca Hispànica. La Reconquesta va dividir la Península Ibèrica en dos sectors clarament diferenciats: l’occidental o cantàbric, amb uns orígens clarament visigòtics i del qual, a partir del nucli inicial del regne d’Astúries, va sorgir el Regne de Castella, i l’oriental o pirinenc, creat per l’Imperi Carolingi i del qual va néixer la futura Catalunya...

Més sobre portes giratòries: González, Borrell, Sevilla, Matutes, Narcís Serra, Aznar, Miquel Roca...

15/02/2016. Josep Casulleras . De Miquel Roca a Zaplana, els casos més sonats de ‘portes giratòries’. Els casos d'Andrea Fabra a Telefònica i d'Elena Salgado a Pescanova han estat els últims del pas de la política a grans empreses.

Com les forces del mal representades per La Vanguardia ens continua fent mal després de la frase lapidària del 27 de gener del 1939: “Barcelona para la España invicta de Franco. Presente!” o l’altra del Galinsoga “Todos los catalanes son una mierda”. Ara va de que els cognoms catalans més corrents no són els que majoritàriament hi ha en el Parlament de Catalunya:

22/02/2016. Quim Sangrà. Desmuntem les mentides de La Vanguardia sobre els cognoms del Parlament. El més normal a Catalunya és no dir-se ni García, ni Martínez, ni López, com tampoc dir-se Torres, Molina o Gil que són ambivalents (català i castellà alhora) o Vila, que és el cognom d’origen només català més freqüent”. Sangrà acusa l’entitat antiindependentista de manipular les dades...

Els fatxes suren sempre sobre la merda. L’Andrea Levy demostra que té autoodi i que està forta en llengües i en coneixements de la història. A més amb fatxenderia! Però el més important és la història de la transacció del 1977-78 amb la legitimació de la Generalitat republicana en l’actual Consti:

22/02/2016. Bernat Ferrer. Una legitimitat que arrenca del 1932. La bestial repassada d'Empar Moliner a Andrea Levy (PP). El manual de mentides dels partits feixistes espanyols. "Les institucions d'aquest país no es recuperen amb la Constitució, es van recuperar abans. No li devem res a la Constitució." Forcadell és la catorzena presidenta del Parlament de Catalunya...

Molt interessant article sobre la tergiversació de la història amb l’intent reeixit d’assimilació dels personatges a les històries que els atorguen. No té pèrdua, perquè és una acció subtil contra la història real:

30/04/2015. Marcel Taló. De la repressió a l’homenatge. Clavé i la manipulació de la memòria. L’objectiu és esbrinar com es va codificar una memòria liberal romàntica per Anselm Clavé i com aquesta es va fixar com a memòria dominant, així com també, com es va projectar. La relació entre desmemòria històrica i espai públic és evident i enganyadora...

Article sobre els primers mesos de l’ocupació franquista de Catalunya. Les delacions, els afusellaments, els consells de guerra i els sumaríssims, la posada en funcionament 
dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques i la situació als camps de concentració i a les presons. Ens recorda que no hem d’oblidar els camps de concentració i els afusellaments i les delacions, perquè tal com diuen els gallecs de les bruixes “Haberlos, haylos”:

24/04/2015. Pelai Pagès i Blanch. 1939, l’Ocupació franquista de Catalunya. Situació política, econòmica i social que vivia Catalunya durant els primers mesos de l’ocupació franquista, concretament el juny de 1939. Especialment significatives són les informacions que ofereix sobre la repressió que estava sofrint la societat catalana.

Article que explica com amb una estratègia planificada des del Banc d’Espanya es va aconseguir destruir el teixit bancari de les Caixes d’Estalvi i les Obres Socials catalanes. Amb la inestimable col·laboració dels presidents i altres mangants de les pròpies caixes, que robaven tant com podien:

20/02/2016. Salvador Cot. Caixes foradades. Res de tot això no hauria estat possible sense una estratègia pensada i planificada des del Banc d'Espanya, des de la política. Fins fa molt poc, en aquest país hi havia deu caixes d'estalvis. Ara només en queda una. Arrasades, per una combinació letal d'avarícia, especulació, connivència partidista, corrupció urbanística i absència culpable dels organismes de regulació.

Fi article de com la UE fa els possibles per ajudar els estats a integrar-s’hi. En contraposició als arguments dels bandarres espanyols del PPSOE que diuen que estarem condemnats a “vagar pels espais siderals i per les Illes de Robinson”:

20/02/2016. Germà Capdevila. La UE i Catalunya. Fantasmes contra la independència de Catalunya: la sortida de la Unió Europea, l'expulsió de l'euro i l'aïllament internacional més espantós. La reunificació alemanya. No hi havia res escrit sobre com gestionar la incorporació de 16 milions d'habitants d'un país que no era de la UE. GB i la meravellosa flexibilitat de l'estructura europea. Apaivagar els efectes de la crisi...

Conjunt de 10 articles amb la mateixa data desmuntant 10 de les infinites mentides que l’Estat espanyol utilitza contra Catalunya. Són les mentides que es van inventant i que en demostrar-los que són mentides se n’inventen de noves. I al cap d’un temps reciclen les antigues:

10. Franco va ser clau en la industrialització de Catalunya.

9. La guerra civil només va ser una guerra entre dretes i esquerres,

8. El catalanisme és un invent de la burgesia,

7. El castellà mai no ha estat una llengua d'imposició.

6. Els catalans no van perdre res amb la derrota del 1714.

5. Catalunya és bilingüe des del segle XV.

 4. Catalunya no ha tingut mai un Exèrcit propi.

3. Amb els Reis Catòlics neix la nació espanyola

2. Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d'Aragó.

1. Catalunya mai no ha estat una nació.

Demostració del feixisme intrínsec dels Borbons, d’abans d’ara i de sempre. Telegrama enviat pel Juan de Borbon, que encara té nom en un carrer de Barcelona, al Franco el 26 de gener del 1939 quan els franquistes havien acabat d’ocupar Barcelona: "Felicito de corazón a V.E. con el orgullo de ser español por el victorioso remate tan ejemplar que redime para España queridas provincias catalanas. Con la emoción que siento ante el heroismo del invencible ejército, Generales y Mando Supremo les saluda afectuosamente, Juan de Borbón."

19/02/2016. Àlex Gutiérrez. 'La Vanguardia' tenyeix de rosa les pàgines de política. Una doble pàgina glossava el centenari del naixement de Joan de Borbó. En diversos llocs del text aplaudien l'oposició al franquisme d'aquest "gran patriota". El pla A del gran demòcrata Joan de Borbó era defenestrar una República legítima, ves per on...

Disquisició sobre les mentides que el Juanca ha explicat en una entrevista en cadena de televisió francesa, que malgrat estar cofinançada per TVE, TVE no ha ofert al públic espanyol:

19/02/2016. Franco: “L'única cosa que us demano és que preserveu la unitat d'Espanya.” Que Franco agafés de la mà Joan Carles I i que aquest el recordi amb afecte simbolitza la continuïtat entre un règim dictatorial atroç i sanguinari i l'actual democràcia espanyola. La seva legitimitat –i la del seu fill– emana d'una dictadura que va deixar centenars de milers de morts, represaliats i torturats...

Joan A. Forès
Reflexions