17/02/2016. Història de Catalunya. Primera part.
Els comtes-reis varen
crear unitats independents en cada territori conquerit de forma que quan el rei
Jaume I, fill de Pere el Catòlic, nét d’Alfons I i besnét de Ramon Berenguer
IV, va morir hi havia ja consolidats els regnes de Mallorca, València, Aragó i
el Principat de Catalunya, així com els de Sicília i Sardenya. Aquests regnes
eren independents entre ells i estaven lliurement confederats formant la Confederació Catalano-Aragonesa
també anomenada Corona d’Aragó. Les quatre cròniques de Jaume I, expliquen la
situació geopolítica de la Confederació a la Mediterrània, en temps de Jaume I.
Els reis Catòlics i el descobriment del nou mon
En temps dels Reis Catòlics, Cristòfol Colom, navegant de nissaga catalana, amb palau a Barcelona i possessions al Maresme, va descobrir Amèrica.
Els reis i les Corts en aquella època i abans havien estat sempre itinerants.
Naixement comtats. Llengua
Catalunya té una llarga història i ha sigut un país de pas
de diverses ètnies, des dels íbers, passant pels fenicis, passant pels grecs,
cartaginesos i romans i seguint amb els visigots, els carolingis, i els àrabs
(711). Cap als volts del segle XI els
visigots dominaven el territori que ara s’anomena França i els àrabs dominaven
gairebé tota la península ibèrica. La conquesta
carolíngia del territori ara anomenat Catalunya va començar el 759. Els
pobles de més al nord de la península sota el nom de Marca hispànica, que
no havien arribat a ser ocupats pels àrabs o bé els que havien guerrejat per
alliberar-se’n es varen anar organitzant
al llarg del Pirineu des del territori que ara anomenem Galícia fins a
Catalunya i varen anar creant estructures territorial que s’anomenaren comtats, independents
els uns dels altres. Per protegir els seus territoris i per expandir-se es
barallaven entre ells o bé anaven ocupant territori més cap al sud. Els comtats
catalans varen dependre al començament dels carolingis francesos però es varen
anar independitzant abans del final del segle X.
Els comtes catalans dels comtats pirinencs (la Catalunya
vella) es varen anar unint i varen anar conquerint territoris cada cop més al
sud.
Al mateix temps que l’organització territorial s’anava
modelant la llengua (Homilies d’Organyà)
com a evolució del llatí vulgar, parlada
primer i escrita a partir dels volts de l’any 1100. Hi ha texts més
antics, del voltant de l’any 1000, de la mateix època que el Cantar del Mio
Cid, escrit en castellà.
Ramon Berenguer IV.
Ramir el Monjo. Peronel·la. Alfons I. 1137
Al 1137 el rei Ramir el Monjo d’Aragó cedeix el regne al
Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, a l’ensems que la seva filla de menys de
2 anys Petronila (Peronel·la en català). El rei aragonès estava en guerra amb
els moros i també amb els reis castellans i posats a triar entre caure en mans
del Regne de Castella o cedir el territori als catalans va preferir cedir-lo al
comte de Barcelona. El tracte consistia a cedir regne i filla en matrimoni al
Comte de Barcelona, i si en aquest matrimoni hi havia un fill mascle aquest
fill seria rei d’Aragó i els comtes de Barcelona serien en endavant Reis
d’Aragó i Comtes de Barcelona. Si la filla es moria abans de consumar el
matrimoni o no tenia descendència mascle Ramon Berenguer IV quedava per sempre
més rei d’Aragó, i algun dels seus altres fills esdevindria Rei d’Aragó. A
partir d’aquell moment els Comtes de Barcelona serien també reis d’Aragó. I
Catalunya es va convertir en Principat.
Ramon Berenguer IV seguí amb la conquesta de les terres de
l’Ebre i lleidatanes i amb això es va crear la Catalunya nova. Els successius
reis d’Aragó i Comtes de Barcelona conqueriren els territoris de l’actual País
Valencià, conqueriren Múrcia que varen cedir als reis castellans, conqueriren
les Illes Balears així com també s’expandiren per la Mediterrània, conqueriren
Sardenya i Sicília així com la Calàbria i arribaren fins a Grècia.
Jaume I. 1208-1276.
Les quatre grans cròniques
Els comtes-reis varen crear unitats independents en cada
territori conquerit de forma que quan el rei Jaume I, fill de Pere el Catòlic,
nét d’Alfons I i besnét de Ramon Berenguer IV, va morir hi havia ja consolidats
els regnes de Mallorca (1229), València (1238), Aragó i el Principat de
Catalunya, així com els de Sicília i Sardenya. Aquests regnes eren independents
entre ells i estaven lliurement confederats
formant la Confederació Catalano-Aragonesa també anomenada Corona
d’Aragó. Les quatre cròniques de Jaume I, expliquen la situació geopolítica de
la Confederació a la Mediterrània, en temps de Jaume I.
Les quatre
grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant
el XIV. Es tracta
de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon
Muntaner i Pere
el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que
volien tenir valor didàctic. Les quatre
grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de
l'Europa medieval.[1]
Les obres de Jaume I i Pere
el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de
monarques medievals.
Confederació
Catalano-Aragonesa.
Els comtes-reis varen crear unitats independents en cada
territori conquerit de forma que quan el rei Jaume I, fill de Pere el Catòlic, nét d’Alfons I i besnét de Ramon
Berenguer IV, va morir hi havia ja consolidats els Regnes de Mallorca,
València, Aragó i el Principat de Catalunya, així com els de Sicília i
Sardenya. Aquests regnes eren independents entre ells i estaven lliurement
confederats formant la Confederació
Catalano-Aragonesa també anomenada Corona d’Aragó. Les quatre cròniques de
Jaume I, expliquen la situació geopolítica de la Confederació a la
Mediterrània, en temps de Jaume I.
Els comtes catalans i els pobles de la Confederació varen
crear un sistema de govern en què el Rei havia de jurar les Constitucions de
cada Territori. El jurament era:
"Nós, que som
tant com vós, i junts més que vós, us hem triat com el nostre Senyor i Rei si
conserveu els nostres drets i llibertats, i si non, non".
O sigui que
Catalunya no era una república però era ell que més se li acostava.
Els Consolats de mar
La potència mercantil catalana havia creat unes necessitats
en els ports on els vaixells catalans operaven que es varen resoldre amb la
institució dels Consolats
de Mar. Els Consolats feien d’ambaixades i al mateix temps de Casa de
canvis, o sigui de bancs.
Segons la Viqui:
El Consolat de Mar va ser
l'organisme del dret marítim català i
d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes
i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal. La competència l'exerceixen dos
cònsols de mar i un jutge d'apel·lació, amb independència del govern establert.
Aquest Consolat de Mar evoluciona com a codi jurídic i té
les seves arrels en el tribunal de la Carta Consular de Barcelona (1258), que té la base
en els costums marítims i de comerç tradicionals de Barcelona.
Les normes jurídiques que regulen el dret marítim català, seran aplicades
primer per tota la Mediterrània com
a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l'atlàntic com a dret
internacional. El Consolat de Mar va néixer en l'època del que es coneix com a ius mercatorum. El "dret dels
mercaders" regulava les relacions entre els comerciants de l'època.
Aquests comerciants, en una societat bàsicament feudal, agrària i rural, es
trobaven a les ciutats, entre elles Barcelona. Val a dir que el ius mercatorum representa les
arrels de l'actual dret mercantil. Va néixer per comerciants i per als
comerciants, de manera que podem parlar d'un dret corporatiu, donat que calia
estar inscrit a la corporació per a poder rebre l'aplicació d'aquest dret. Al
mateix temps era d'aplicació autònoma, donat que es va crear una jurisdicció
pròpia que tractava el ius mercatorum. Una d'aquestes
jurisdiccions és el Consolat de Mar a Barcelona.
El Llibre del
Consolat de Mar o Llibre del Consolat del Mar és un
compendi de lleis de dret
marítim que va regir durant segles el comerç a
la Mediterrània. D'origen català, va ser traduït a gran
quantitat de llengües i ha servit com a base per a la legislació marítima
actual.
El Compromís de Casp.
Ferran d’Antequera. Els Trastàmara
Els reis i comtes va arribar un moment que varen quedar
sense hereus varons i els 4 regnes de la Confederació varen triar un nou rei,
de la casa de Trastàmara, de nom Ferran d’Antequera.
Els reis Catòlics i
el descobriment del nou mon. 1469. 1492
Un net de Ferran d’Antequera, de nom també Ferran es va
casar amb Isabel, filla del rei de Castella el 1469. UTE. Quan es varen morir els pares de l’un i de l’altre varen
heretar la Confederació i tots els territoris mediterranis de Sicília,
Sardenya, etc, per part de Ferran i els regnes de Castellà i Lleó per part
d’Isabel. Foren els Reis Catòlics.
Els reis i les Corts en aquella època i abans havien estat
sempre itinerants.
En temps dels Reis Catòlics, Cristòfol Colom, navegant de
nissaga catalana, va descobrir Amèrica.
Els Habsburg. Els
Àustries. 1505
Joana, la filla gran dels Reis Catòlics es va casar amb
Felip el Bell, arxiduc d’Àustria, de la
casa d’Habsburg. Felip el Bell va esdevenir, a la mort del seu pare Maximilià,
emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic. Joana va aportar al patrimoni els
regnes de Castella i de Lleó i el Regne de Granada per un cantó i la
Confederació Catalano-Aragonesa formada pel Principat de Catalunya, el regne
d’Aragó, el Regne de València, el Regne de Mallorca, els regnes de Sicília i
Sardenya, així com el Regne de Nàpols i els ducats d’Atenes i Neopàtria per
l’altre, a més del Nou Mon...
L’hereu fou Carles I. Emperador del Sacre Imperi. I continuà
amb Felip II.
La Guerra de
successió al tron d’Espanya . 1700. 1714
Forma part de la guerra europea de començaments del segle
XVIII. L’Imperi francès i l’Imperi Austrohongarès. Pèrdua de les llibertats de
la Confederació Catalano-Aragonesa pel “justo derecho de conquista”. Fi de 5
segles de Confederació
Resum de les nissagues
dels comtes-reis de Catalunya
La primera nissaga dels comtes-reis
catalans començà amb Sunifred (mort el 848), Guifré el Pilós (840-897), Sunyer
i Borrell II (927 - 992) que va ser comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992) i comte
d'Urgell (948-992). La nissaga fineix
amb la mort de Martí l’Humà. La segona, després del Compromís de Casp és la dels Trastàmara, que comença amb Ferran d’Antequera
i que amb la unió de Joana la Boja amb Felip el Bell passa a anomenar-se
Àustries o Habsburgs. La tercera nissaga és la dels Borbons, que comença amb
Felip V el 1700.
Els Decrets de Nova
Planta
********************
La Revolució francesa, Napoleó i la Constitució de Cadis
La Primera República espanyola
Els memorials de greuges, la Solidaritat Catalana, la
Mancomunitat de Catalunya i la Dictadura de Primo de Rivera
La Segona República espanyola
L’Alzamiento dels generals traïdors i la Guerra d’Espanya
contra Catalunya
La dictadura franquista
L’entronització franquista del Borbó Juanca, l’Amnistia i la
Constitució del 1978
Història
retrospectiva. Seqüència preguntes i esdeveniments
Avui dia som on som! Amb un deute públic de 60.000M€ (sense
comptar els que Espanya té com a deute i que en cas de separació caldria
negociar en forma d’actius i passius). Sense crèdit. Sense possibilitats
d’explicar-nos al mon. Putejats per Espanya i per cada un dels seus ministeris:
Amb una Consti que és com una llosa.
Per què estem en aquestes condicions?
Per què no ens van preguntar quin país volíem com va succeir
els anys 90 amb els països sortits de l’òrbita soviètica?
I per què Franco havia deixat Espanya com estava?
I per què s’havia esdevingut aquella guerra?
I per què s’havien declarat les Repúbliques?
I per què hi va haver un dictador del 1924 al 1930?
I per què Espanya tenia possessions a l’Àfrica?
I per què al coronel Macià se li va acudir proclamar la
independència de Catalunya?
I per què Catalunya havia volgut ser diferent?
I què vol dir això de la Mancomunitat de Catalunya?
I què havia fet la Mancomunitat (de 1916 a 1924)?
I què havia fet Catalunya (i Espanya) abans del 1914?
1898 Pèrdua de Cuba i Filipines
1874-1931. Restauració borbònica. Guerres del RIF.
1873-1874 Primera República federal espanyola. General Pavia
entra al Congrés i el dissol. 1874 República Unitària espanyola (no federal).
Dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional.
1859 Monturiol avara l’Ictineu, el primer submarí científic
del mon mundial...
1850 Des de 1850 Revolució industrial a Catalunya.
1848 Primer ferrocarril Barcelona-Mataró
1845 Espartero-O’Donell. Revoltes i bullangues dels
catalans. Espartero. Bombardeig repetit de Barcelona
1837 Desamortització de
Mendizàbal
1833-1876 Les 3 Guerres Carlines.
1833 Regnat Isabel II. Regència de la seva mare Maria
Cristina. La Llei Sàlica.
1833
1833. Mor Ferran VII.
1823 Cent mil fills de Sant Lluís entren a Espanya i es
restableix Ferran VII i l’absolutisme
1820-1823 Revolta de Riego. Trienni liberal
1808-1833 Regnat de Ferran VII.
1795-1815 Napoleó Bonaparte
1815 Tractat de Viena
1815 Napoleó va tornar a ser derrotat -definitivament- a la
1812. La Pepa
1789-1799 Revolució francesa
1769-1821 Napoleó Bonaparte
Peronel·la
Al 1137 el rei
Ramir el Monjo d’Aragó cedeix el regne al Comte de Barcelona Ramon Berenguer
IV, a l’ensems que la seva filla de menys de 2 anys Petronila (Peronel·la en
català). El rei aragonès estava en guerra amb els moros i també amb els reis
castellans i posats a triar entre caure en mans del Regne de Castella o cedir
el territori als catalans va preferir cedir-lo al comte de Barcelona. El tracte
consistia a cedir regne i filla en matrimoni al Comte de Barcelona, i si en
aquest matrimoni hi havia un fill mascle aquest fill seria rei d’Aragó i els
comtes de Barcelona serien en endavant Reis d’Aragó i Comtes de Barcelona. Si
la filla es moria abans de consumar el matrimoni o no tenia descendència mascle
Ramon Berenguer IV quedava per sempre més rei d’Aragó, i algun dels seus altres
fills esdevindria Rei d’Aragó. A partir d’aquell moment els comtes de Barcelona
serien també reis d’Aragó. I Catalunya es va convertir en Principat.
Ramon Berenguer IV seguí amb la conquesta de les terres de
l’Ebre i lleidatanes i amb això es va crear la Catalunya nova. Els successius
reis d’Aragó i Comtes de Barcelona conqueriren els territoris de l’actual País
Valencià, conqueriren Múrcia que varen cedir als reis castellans, conqueriren
les Illes Balears així com també s’expandiren per la Mediterrània, conqueriren
Sardenya i Sicília així com la Calàbria i arribaren fins a Grècia.
Els comtes-reis varen
crear unitats independents en cada territori conquerit de forma que quan el rei
Jaume I, fill de Pere el Catòlic, nét d’Alfons I i besnét de Ramon Berenguer
IV, va morir hi havia ja consolidats els regnes de Mallorca, València, Aragó i
el Principat de Catalunya, així com els de Sicília i Sardenya. Aquests regnes
eren independents entre ells i estaven lliurement confederats formant la Confederació Catalano-Aragonesa
també anomenada Corona d’Aragó. Les quatre cròniques de Jaume I, expliquen la
situació geopolítica de la Confederació a la Mediterrània, en temps de Jaume I.
Les quatre grans Cròniques foren
escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les
cròniques de Jaume
I, Bernat
Desclot, Ramon
Muntaner i Pere
el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que
volien tenir valor didàctic. Les quatre
grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de
l'Europa medieval.[1]
Les obres de Jaume I i Pere
el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de
monarques medievals.
Els comtes catalans i els pobles de la Confederació varen
crear un sistema de govern en què el Rei havia de jurar les Constitucions de
cada Territori. El jurament era:
"Nós, que som
tant com vós, i junts més que vós, us hem triat com el nostre Senyor i Rei si
conserveu els nostres drets i llibertats, i si non, non".
El Compromís de Casp
Els reis i comtes va arribar un moment que varen quedar
sense hereus varons i els 4 regnes de la Confederació varen triar un nou rei,
de la casa de Trastàmara, de nom Ferran d’Antequera.
Els reis Catòlics i el descobriment del nou mon
Un net d’aquest Ferran d'Antequera, de nom també Ferran es va casar amb
Isabel, filla del rei de Castella el 1469.
Quan es varen morir els pares de l’un i de l’altre varen heretar la
Confederació i tots els territoris mediterranis de Sicília, Sardenya, etc, per
part de Ferran i els regnes de Castellà i Lleó per part d’Isabel. Foren els
Reis Catòlics.
En temps dels Reis Catòlics, Cristòfol Colom, navegant de nissaga catalana, amb palau a Barcelona i possessions al Maresme, va descobrir Amèrica.
Els reis i les Corts en aquella època i abans havien estat sempre itinerants.
Joana I i Felip el Bell.
Joana, la filla gran dels Reis Catòlics es va casar amb
Felip el Bell, arxiduc d’Àustria, de la
casa d’Ausgburg. Felip el Bell va esdevenir a la mort del seu pare emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic.
Joana va aportar al patrimoni els regnes de Castella i de Lleó i el Regne de
Granada per un cantó i la Confederació Catalano-Aragonesa formada pel Principat
de Catalunya, el regne d’Aragó, el Regne de València, el Regne de Mallorca, els
regnes de Sicília i Sardenya, així com el Regne de Nàpols i els ducats d’Atenes
i Neopàtria per l’altre, a més del Nou Mon...
La Guerra de
successió al tron d’Espanya, formant part de la guerra europea de començaments
del segle XVIII. Pèrdua de les llibertats de la Confederació pel “justo derecho
de conquista”
La Revolució
francesa, Napoleó i la Constitució de Cadis
La Primera República
espanyola
Els memorials de
greuges, la Solidaritat Catalana, la Mancomunitat de Catalunya i la Dictadura
de Primo de Rivera
La Segona República
espanyola
L’Alzamiento dels
generals traïdors i la Guerra d’Espanya contra Catalunya
La dictadura
franquista
L’entronització
franquista del Borbó Juanca, l’Amnistia i la Constitució del 1978
Guerra
República
Dictadura Primo de Rivera
Mancomunitat de Catalunya
Noucentisme
Modernisme
Solidaritat catalana
Ferrer i Guàrdia
Bases de Manresa
Primera República espanyola. Pavia
Primera República federal espanyola. Martínez Campos
La Revolució Industrial
El 1714
Els reis catòlics
Els Consulats de mar
La bonança econòmica de la segona meitat del segle XIX a
Catalunya, la Renaixença cultural i el modernisme van promoure una generació
d'intel·lectuals, burgesos i tècnics amb una mentalitat catalana i europeista.
Els catalans havien deixat de mirar a Madrid per
mirar a París, Londres o Roma, en el que
teòrics com Vicente Cacho Viu anomenen
un procés d'independència cultural. Era una generació optimista,
potent a nivell intel·lectual, polític i econòmic.[5] La
Renaixença i el catalanisme van generar corals, centres excursionistes,
Ateneus, diaris, orfeons, escoles catalanes... tot un seguit d'elements que van
bastir la societat civil d'un fort sentiment catalanista.[6]
(Nota 1):
Autor:
José Ortega y Gasset va ser un gran filòsof espanyol
(Madrid, 9 de maig de 1883 — Madrid, 18 d’octubre de 1955)
Es doctorà en filosofia per la Universitat de Madrid
(1904) amb l’obra Los terrores del año mil – Crítica de una Leyenda.
Entre 1905 i 1907 va realitzar estudis a Alemanya. De retorn a Espanya va
col·laborar al diariEl Sol el 1917, on publicà sota la forma
de fulletons les seves dues principals obres: España invertebrada iLa
rebelión de les masas.
Fundà la Revista Occidente el 1923, sent
director fins al 1936. Amb aquesta publicació va promoure la traducció de
tendències científiques i filosòfiques de: J.Huizinga, Oswald
Spengler, Edmund Husserl, Georg Simmel, Jakob von
Uexküll, Heinz Heimsoeth, Franz Brentano, Hans
Driesch, Ernst Müller, Alexander Pfänder, Bertrand Russell,
entre d’altres. Enfrontat a la Dictadura de Primo de Rivera, juntament amb
altres destacats intel·lectuals espanyols, va renunciar a la seva càtedra
el 1929 i just quan començà la Guerra civil marxà a l’exili, d’on
tornà l’any 1946.
Ortega y Gasset va exercir una gran influència a la
filosofia espanyola del segle XX, no només per la temàtica de la seva obra
filosòfica sinó també pel seu estil literari àgil.
Si parlem de la seva
filosofía, es troba fortament unit a la paraula “circumstància“, que ell mateix
va dir en la famosa expressió: “Jo sóc jo i la meva circumstància”.
En 1920 va desenvolupar el “raciovitalisme” teoria que
defensa que la vida és la veritable realitat radical, de la qual en sorgeix
inevitablement qualsevol sistema filosòfic. Per a cada ésser humà, la vida pren
una forma determinada. Denominava “raó vital” a un nou tipus de raó i
“raciovitalisme” a la manera de pensar que es recolzava en aquest concepte: la
raó vital és una raó que es defensa contínuament en la vida de la qual ha
sorgit. Era partidari del perspectivisme, contrari a l’absolutisme.
01/02/15.
Cultura universal (Del 911 a la Revolució francesa)
Història retrospectiva de Catalunya: http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2015/02/150131-la-historia-de-catalunya.html
Ara venen 3 articles indispensables signats per en Pep Martí
per a fer-nos adonar de la gran
engalipada que ens varen administrar entre la mort del Franco i el 23F!!!:
Continuació dels anteriors si esteu d’humor...:
Història de Catalunya
Mancomunitat de Catalunya
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada