Aprofito que en l’Avui del 16 de març, per contrarestar la Ñ de l’ABC hi va sortir una relació de 20 dels greuges que Catalunya ha de suportar d’Espanya.
És una molt bona tria i classificació. Jo havia intentat diverses vegades de classificar aquests greuges, ja que la meva feina autoimposada, ja ho sabeu, és explicar-los repetidament i en cada ocasió a la ciutadania. I aquesta és una classificació vàlida.
Permeteu-me que faci un incís i expliqui un acudit de fa molts, molts anys: Un passatger puja en un compartiment de tren on hi ha quatre viatgers més. Tot d’una un dels viatgers diu 19! I els altres quatre vinga a riure. Un altre continua dient 13! I la resta vinga a riure. I el nouvingut que no entén res. Al final s’atreveix a preguntar com funciona el joc i li responen: Doncs miri, nosaltres fa molt de temps que fem cada dia el mateix trajecte i al començament per no avorrir-nos ens explicàvem acudits fins que un dia com que ja ens els sabíem tots varem decidir donar un número a cada acudit i aleshores quan a un li ve al cap un acudit, no l’explica tot sencer sinó que senzillament en diu el número i ela altres que ja el coneixem, riem!
L’incís se m’ha acudit veien els 20 greuges esmentats i he pensat que podíem fer un joc de saló semblant: Un grup de gent asseguts en un saló van dient els números: 19! I els altres vinga a explicar-ne facècies i a cagar-se en la rojigualda. Un altre diu 13! I tothom cagant-se amb l’E d’Espanya. Un tercer diu 8! I tothom parlat del greuge d’infraestructures, etc.
Bé, ara seriosament. 20 greuges, per començar, ens fa la vida impossible (al govern i al poble) com ja hem explicat molts cops: Et lleves un matí i t’han fotut una hòstia, per exemple darrera negativa a pagar els 1.450.000 i els 759.000 de la disposició addicional tercera, etc, Intentes negociar el que no caldria ja que ja estava acordat i vas perdent temps. Quan estàs a mig reaccionar et foten un parell d’hòsties més quan t’adones que no tenen cap intenció de fer mai el Corredor Mediterrani, que simultàniament les estadístiques indiquen que només un 14% de les sentències estan escrites en català (que jo no em crec que siguin ni la meitat), el TS rebutja una demanda escrita en català i simultàniament el TSJC fa una interlocutòria escrita en castellà i al mateix temps t’adones que el Francisco Caja diu que es querellarà contra la Irene Rigau i el Sursum Corda. I tornem a perdre el temps i no fer el que realment interessa com explicava el John Lennon i varem glossar no fa gaire: Life is what happens to you while you're busy making other plans. Perds el temps fent plans (en aquest cas intentant evitar els cops) i mentrestant la vida continua (sense esperar-te!).
Una altra cosa que he intentat és agrupar o classificar encara més els 20 greuges. No és fàcil, però una de les agrupacions és aquesta:
Gestió, dèficit i espoliació fiscal: 1, 2, 3, 14, 17,
Educació i Llengua: 12, 16, 18, Infraestructures: 7, 8, 9, 10, 11,
Imposicions, prohibicions: 4, 5, 6, 13, 19, 20,
Franquisme sociològic: 15,
La classificació està servida. Un exercici que pot ser recomanable, un dia que no t’hagin fotut cap hòstia, és llegir-te tota la llista i anar assimilant i interioritzant les bufetades que ens van engaltant sense parar. Per acció (normalment) o per omissió.
Classificació dels greuges de Catalunya envers Espanya
En l’avui del 16 de març, per contrarestar la Ñ de l’ABC hi va sortir una relació de 20 dels greuges que Catalunya ha de suportar d’Espanya.
Ës una molt bona classificació i tria. Jo ho havia intentat diverses vegades amb menys èxit...
1. Un espoli fiscal crònic del 8% del PIB anual
2. L'Estat no paga els deutes a Catalunya
3. Traspassos amb comptagotes
4. La gran retallada de l'Estatut, al TC
5. No al català al Congrés i a Europa
6. Fer un referèndum: missió impossible
7. Guerra oberta per evitar un ‘hub' al Prat
8. Resistències amb el corredor mediterrani
9. Més peatges que autovies
10. Rodalies i el dèficit d'infraestructures
11. Torna l'amenaça del transvasament
12. Una llengua en extinció als jutjats
13. Tots els cotxes amb la E d'Espanya
14. Reivindicació de la gestió del 0,7%
15. El creixement de la catalanofòbia
16. Emissions de TV3 i divisió del català
17. Dèficit sobrevingut pels incompliments
18. El model educatiu, sempre als jutjats
19. Obligats a penjar la ‘rojigualda' (també anomenada l’estanquera)
20. Esportistes sense seleccions
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada