Fixeu-vos de quina manera més descarada a la Vanguardia manipulen la seva pròpia informació! Se’n pot dir autoodi també? I vist això, com deuen manipular la informació d’altres?
Ja vaig escriure un apunt sobre aquest tema fa uns mesos. El copio ja que em sembla escaient:
“Cal tenir consciència que les notícies, com en el cas del Periódico (poseu-hi La Vanguardia o qualsevol altre diari que tingui interessos creats), són molt sovint enganyoses. Per acció o per omissió. Pel que es diu i pel que no es diu. I per com es diu. Pel missatge subliminal o per la mentida més grollera. El meu pare explicava que L’Esquella de la Torratxa, setmanari satíric català editat des del 1872 fins al 1939, havia publicat una vegada una primera plana de títol “Informació a la madrilenya” amb la cara de dos personatges i amb els peus de gravat: “Ángel Guimerà, excelso poeta español i Perot lo Lladre, gran criminal catalan.” Fa uns anys els “xorissos” d’alt nivell De la Rosa i Mario Conde, per delictes diferents, de molts milers de milions de pessetes, varen ser jutjats i engarjolats. Curiosament quan els diaris parlaven i potser encara parlen de De la Rosa sempre és “el financiero catalan”, en canvi mai no han parlat del Conde dient “el financiero gallego”...”
Ara la nota del Racó Català de fa unes setmanes:
Tàpies: de català universal a 'artista' universal a la versió castellana de La Vanguardia
El rotatiu del Grupo Godó obvia la catalanitat de l'artista a la seva edició en castellà · Els mitjans se centren en la seva vessant artística i fan poques referències al seu compromís nacional i social
La mort aquesta setmana de l'artista català Antoni Tàpies ha estat portada a la premsa generalista del país, també de l'Estat espanyol i notícia destacada a molts mitjans internacionals. A l'observatori de mitjans del Grup Barnils, Mèdia.cat, destaquen que la majoria d'obituaris i homenatges cap a Tàpies per part de la premsa s'han centrat en la seva aportació artística, fent referències "més o menys de passada" a la seva vessant compromesa, tant a nivell polític com social, amb les llibertats catalanes i amb l'emancipació de classe. Una militància "pública i notòria" que Mèdia.cat ha recollit en una biografia exclusivament política: "El Tàpies més compromès". D'altra banda, crida l'atenció el criteri que ha fet servir el diari La Vanguardia per valorar Tàpies a la seva portada en paper del 7 de febrer. Si en la versió catalana Tàpies és pel rotatiu del Grupo Godó un "català universal", a l'edició castellana el descriu com un "artista universal", obviant la seva catalanitat.
Els comentaris (sucosos i enginyosos):
És que a Castella la marca Catalunya no ven, llavors queda millor artista, així li dóna més "etiqueta". Em pregunto quan el president de la Generalitat declari la independència, els de la Vanguàrdia com ho vendran:
edició catalana: El president proclama l'Estat català.
edició castellana espanyola: El virrey de las provincias del nordeste rompe con la Corona española.
O bé: edició catalana: el poble català vota democràticament constituir Catalunya en un estat sobirà
edició castellana: els polítics catalans decideixen il-legalment treure Catalunya de la UE
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada