Ja sabeu que una de les meves fílies són les
recerques de la Fundació Institut Nova Història que té en Jordi Bilbeny com a
mentor i patró de navegació de la nau. Avui us proposo una navegació per uns
quants enllaços que estic convençut que us seran aclaridors, profitosos, i que
acabareu com els nens amb la xocolata dient que en voleu més...
El dia 10 d’abril, l’Institut Nova Història va
fer la presentació al Col·legi de Periodistes de l’extraordinari llibre de l’Enric
Guillot que porta com a nom Descoberta i conquesta catalana
d'Amèrica. Una història reescrita pels castellans. Us presentem el primer enllaç que és un vídeo de tota la presentació,
separat per ponents. L’ordre fou: CardúsàMontellààBilbenyàGuillot.
En Cardús va fer una presentació profunda i es
va referir incisivament a l’expropiació de la història de Catalunya que l’incipient
nacionalisme espanyol va fer a partir de 1492. Com que en Guillot ja havia
explicat especialment que malgrat que el llibre fa anys que està confegit no va
poder editar-lo per problemes d’editorials i econòmics, en Cardús va fer una
reflexió dient-se que potser fa 4 o 5 anys aquest llibre no hauria tingut l’acceptació
que ha tingut ara, ja que fa 4 o 5 anys els catalans no havien encara arribat a
tenir prou consciència de l’espoliació de diners i en aquest cas d’història que
el nacionalisme espanyol ha practicat sin que se note el cuidado molt sovint, o descaradament
com ara estan fent.
L’Assumpta Montellà va també incidir en el
tema de l’expropiació però més dedicada a demostrar com els nostres polítics catalans
actuals menyspreen qui els va a demanar ajut per publicar un llibre que
consideren cabdal per recuperar la memòria històrica, en el seu cas de la
immediata postguerra al Rosselló.
En Jordi Bilbeny va fer una jocosa explicació
de com li havia costat tant d’adonar-se que la història de Catalunya fou
tergiversada pels castellans a partir del moment de la invenció de la impremta,
de la inquisició i de la censura.
I en Jordi Guiillot encara es va demostrar més
content i preocupat alhora després d’estar dubtant durant anys de les
explicacions d’en Bilbeny sobre la tergiversació de la història, de manera que
quan se li van obrir els ulls es va dedicar sense ajuts, calladament, durant
anys, a buscar per internet i per museus, universitats i altres institucions la
quantitat immensa de documents inclosos en el llibre. La tergiversació ha estat
prou ben feta perquè tothom hagi pensat de bon principi que no es podia haver
realitzat un emmascarament tant massiu, barroer en molts casos, però sense
gaires escletxes per al coneixement del poble normal i sense que els
investigadors s’hi hagin dedicat tampoc. Aquest darrer cas enllaça amb el
dogmatisme i l’endogàmia de la universitat d’aquest país i la del país del costat,
que consideren que hi ha temes tabú que no s’han d’aclarir...
En
Jordi Bilbeny ha explicat a bastament com la censura va esborrar sistemàticament
l’origen de Colom, va esborrar els motius de les seves baralles amb la corona
castellana, va esborrar la vida de Colom i dels seus fills i del seu llegat
després del descobriment i simultàniament a través de la inquisició va esborrar
les traces de la cultura catalana i les va tergiversar tot censurant la
possible aparició de nous llibres escrits en català a la península, i al mateix
temps traduint els que els semblaven interessants, apropiant-se de l’autoria i no
publicant-los en català (para que nos entendamos todos) o cremant-los si ja
havien sigut publicats (cas del Tirant).
En el primer enllaç hi ha els vídeos de les
ponències:
En el segon enllaç en Cesc Batlle a l’Avui parla
de la manipulació de la història i compara l’anquilosada universitat espanyola
amb els creacionistes americans que no volen veure més que els que els
interessa:
17/04/12 Cesc Batlle http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/529627-un-robatori-historic.html
En el següent de l’Enric Guillot ens parla de
l’aventura d’escriure aquest llibre:
18/04/12 Enric Guillot http://www.inh.cat/articles/De-la-sorpresa-a-la-indignacio-de-la-rao
Una setmana després el Victor Alexandre explica
com el llibre descriu fil per randa, amb tot luxe de detalls, la
falsificació escandalosa d'un capítol clau de la història de Catalunya i les
vils maniobres espanyoles per atribuir-se com a pròpia una fita de caràcter
universal que, com les proves demostren, va ser genuïnament catalana:
24/04/12 Victor Alexandre http://www.inh.cat/articles/America-un-descobriment-catala
Hi afegeixo dos apunts meus dels dies 24 i 27
d’abril sobre el llibre:
24/04/12 Joan Forès http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2012/04/240412-un-robatori-historic-america-un.html
27/04/12 Joan Forès http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2012/04/270412-la-fundacio-institut-nova.html
I quinze dies després la Isabel-Clara Simó en
la seva columna quinzenal de la darrera pàgina de l’Avui diu: Tinc el convenciment que el que aprenen les
nostres tendres neurones en els anys escolars es grava a foc i és molt difícil
desfer-se'n. Només així entendrem que els tòpics, irrisoris, sobre els
catalans, siguin acceptats per tanta gent i que hi hagi qui diu, sense anar
després a la presó, que la nostra cultura és “cultura de pie de página” i no
cultura de debò com la castellana. I acaba dient: N'hi ha més, d'espolis. I això vol dir deslleialtat. No descobreixo
res, ja ho sé. Però la nostra passivitat sovint m'esparvera. Potser hauríem de
fer cas de la lletra del nostre himne: “Ara és l'hora.” Sí, president Mas: ara
és l'hora. Diguem prou.
08/05/12 Isabel-Clara Simó http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/537271-america-catalana.html
Jo de vosaltres em miraria els vídeos i em
llegiria els articles. Bé, de fet ja ho he fet...
Joan
A. Forès
Reflexions
