12/03/12. Els eufemismes i els circumloquis

Benvolguts,

Un article interessant sobre els eufemismes. Ja n’havíem publicat un munt en les Reflexions del gener:

 http://reflexionsjafores.blogspot.com/2012/01/190112-sebastia-alzamora-i-els.html

 Avui n’hi ha de nous, molt interessants en l’article d’en Narcís-Jordi Aragó a l’Avui:

 

Eufemismes

Els diccionaris ho diuen ben clar: l'eufemisme és un “mot d'expressió atenuada, usat en lloc d'un altre inconvenient o desplaent”:

·         Una de les paraules més desplaents deu ser dictadura: per això l'actual president de Xile ha ordenat que la del general Pinochet sigui substituïda en els llibres escolars per l'eufemisme règim militar.

·         Manuel Fraga també va sostenir fins a la mort que la dictadura de Franco no havia estat tal, sinó un régimen extraordinario.

·         I els membres del partit que va fundar (PP) es refereixen a aquell període com a régimen anterior.

Justament va ser la dictadura franquista la que va fer un ús generós dels eufemismes:

·         Als morts del seu bàndol els anomenava caídos i els que afusellava morien per colapso cardíaco.

·         Els treballadors eren productores;

·         les vagues, conflictos laborales;

·         les manifestacions, disturbios callejeros;

·         els partits, asociaciones;

·         el debat polític, contraste de pareceres;

·         el Congrés, las Cortes;

·         els diputats, procuradores;

·         la censura, consulta previa;

·         el català, l'euskera i el gallec, lenguas vernáculas

·         i el departament de premsa i propaganda, Ministerio de Información y Turismo.

·         Quan Pius XII va instituir per al primer de maig la festa de Sant Josep Obrer, a Espanya se'n va dir de San José Artesano.

Si no hi havia més remei que fer servir el nom vertader de les coses, s'acompanyava sempre d'un adjectiu:

·         la democràcia era orgànica,

·         els sindicats, verticales

·         i la llibertat de premsa, realista, paraula de Manuel Fraga Iribarne.

La transició democràtica va consagrar també els seus eufemismes històrics:

·         de les nacions se'n va dir nacionalidades.

·         I ara mateix, a Catalunya, el concert econòmic es diu pacte fiscal,

·         les retallades, ajustaments

·         i la taxa sanitària, tiquet moderador.

El president Mas ha batut, en poc temps, el rècord d'eufemismes:

·         Ha parlat del dret a decidir,

·         de la transició nacional,

·         de les aspiracions futures,

·         de la sobirania plena

·         i fins i tot de l'emancipació;

Tot per no haver de dir el mot que per a alguns és “inconvenient o desplaent”.

Amb aquests jocs verbals, Mas s'ha convertit també en el campió del circumloqui. Tornem als diccionaris:

·         “circumloqui és l'expressió per mitja de moltes paraules d'allò que podia dir-se amb una”.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/10-sense-elpunt/26-sense-elpunt/515459-eufemismes.html

 Chapeau!

Joan A. Forès

Reflexions