12/03/12. Els eufemismes i els circumloquis

Benvolguts,

Un article interessant sobre els eufemismes. Ja n’havíem publicat un munt en les Reflexions del gener:

 http://reflexionsjafores.blogspot.com/2012/01/190112-sebastia-alzamora-i-els.html

 Avui n’hi ha de nous, molt interessants en l’article d’en Narcís-Jordi Aragó a l’Avui:

 

Eufemismes

Els diccionaris ho diuen ben clar: l'eufemisme és un “mot d'expressió atenuada, usat en lloc d'un altre inconvenient o desplaent”:

·         Una de les paraules més desplaents deu ser dictadura: per això l'actual president de Xile ha ordenat que la del general Pinochet sigui substituïda en els llibres escolars per l'eufemisme règim militar.

·         Manuel Fraga també va sostenir fins a la mort que la dictadura de Franco no havia estat tal, sinó un régimen extraordinario.

·         I els membres del partit que va fundar (PP) es refereixen a aquell període com a régimen anterior.

Justament va ser la dictadura franquista la que va fer un ús generós dels eufemismes:

·         Als morts del seu bàndol els anomenava caídos i els que afusellava morien per colapso cardíaco.

·         Els treballadors eren productores;

·         les vagues, conflictos laborales;

·         les manifestacions, disturbios callejeros;

·         els partits, asociaciones;

·         el debat polític, contraste de pareceres;

·         el Congrés, las Cortes;

·         els diputats, procuradores;

·         la censura, consulta previa;

·         el català, l'euskera i el gallec, lenguas vernáculas

·         i el departament de premsa i propaganda, Ministerio de Información y Turismo.

·         Quan Pius XII va instituir per al primer de maig la festa de Sant Josep Obrer, a Espanya se'n va dir de San José Artesano.

Si no hi havia més remei que fer servir el nom vertader de les coses, s'acompanyava sempre d'un adjectiu:

·         la democràcia era orgànica,

·         els sindicats, verticales

·         i la llibertat de premsa, realista, paraula de Manuel Fraga Iribarne.

La transició democràtica va consagrar també els seus eufemismes històrics:

·         de les nacions se'n va dir nacionalidades.

·         I ara mateix, a Catalunya, el concert econòmic es diu pacte fiscal,

·         les retallades, ajustaments

·         i la taxa sanitària, tiquet moderador.

El president Mas ha batut, en poc temps, el rècord d'eufemismes:

·         Ha parlat del dret a decidir,

·         de la transició nacional,

·         de les aspiracions futures,

·         de la sobirania plena

·         i fins i tot de l'emancipació;

Tot per no haver de dir el mot que per a alguns és “inconvenient o desplaent”.

Amb aquests jocs verbals, Mas s'ha convertit també en el campió del circumloqui. Tornem als diccionaris:

·         “circumloqui és l'expressió per mitja de moltes paraules d'allò que podia dir-se amb una”.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/10-sense-elpunt/26-sense-elpunt/515459-eufemismes.html

 Chapeau!

Joan A. Forès

Reflexions

06/01/12. La Loapa financera o contrareforma

Benvolguts,

Després del regal de reis del ministre Guindos (per cert, en l’argot català guindar vol dir rampinyar, afanar, robar...), els diaris van plens d’editorials, de titulars, d’opinions sobre què passarà ara!

N’hi ha, com en Jordi Busquets a l’Avui  que somnia truites, malgrat que diu que qui somnia truites és el ministre:

No sé si sap, el ministre De Guindos, que els pressupostos de la Generalitat els aprova el Parlament, és a dir, que tenen rang de llei. Pretendre que acceptem que el govern de l'Estat decideixi què pot o no pot aprovar el Parlament de Catalunya, francament, és somiar truites, senyor ministre. Només amb la imposició pura i dura aconseguirà tirar-la endavant, una proposta d'aquesta mena.

El Sr. Busquets deu haver sigut teletransportat d’un univers paral·lel on el Parlament de Catalunya no és de fireta, on el TSJC vetlla pels interessos de Catalunya, on el TC no té jurisdicció per enfrontar-se a un Parlament autonòmic (autonoquè diuen a Madrid des de fa temps), on no hi ha corrupció, i on la Consti no està tant plena d’escletxes legals per afavorir el nacionalisme espanyol que sembla un colador. Però el nostre univers no és aquest senyor Busquets!

En l’Editorial Aprofitar la unitat catalana l’Avui no somnia tantes truites però evita, com fan 124 dels 135 diputats al Parlament de Catalunya usar el mot independència, de forma que sempre es queden coixos d’arguments i se n’han d’inventar d’esotèrics, com:

·         pacte fiscal (pacte amb qui?),

·         cal obrir un debat polític seriós (entre qui?)

·         a hores d'ara cada cop hi ha menys dubtes sobre el fet que... (n’hi havia abans de tenir el pa a l’ull?)

·         en les circumstàncies actuals i a mitjà termini, el futur de Catalunya com a entitat política està seriosament en perill (i  aquesta circumstància s’ha produït en un obrir i tancar d’ulls? No era previsible? Podien fer alguna cosa els nostres titelles al parlament per evitar-ho?)

I només al final aterren:

·         amb una llengua assetjada,

·         una voluntat popular segrestada pel TC i

·         una capacitat d'autogestionar els pressupostos públics amenaçada...

Conclusió que en treuen: És hora d'un front català ampli. (i no ho era fa un any?, o en fa 8?, o en fa 15?. I per què no s’ha fet cap front, quan les circumstàncies eren molt millors que actualment?) Per això hem estat pagant des de fa 35 anys tota la colla de polítics corruptes i inútils amb cadira al parlament de Catalunya?

I és tabú parlar d’independència per resoldre la imminent fallida de Catalunya, per saqueig total i irreversible tant de les arques com de la possibilitat de recuperació i de tornar a generar riquesa?

El nacionalisme espanyol pot estar content d’haver reeixit plenament en l’anorreament total de la gallina dels ous d’or, que comportarà, però, indefectiblement la pròpia caiguda d’una Espanya fictícia, inviable amb els seus propis mitjans!

En canvi l’editorial de l’ARA és molt més realista. El títol Primer avís de contrareforma autonòmica, usa amb molt bon criteri el mot Contrareforma, amb el mateix encert que en Toni Soler a  l’ARA fa nou mesos va usar l’expressió Santa Aliança en el moment que s’intuïa que les dretes espanyoles i catalanes farien ali, com s’està demostrant aquests dies. En sentirem parlar molt de contrareforma...

Parla de les responsabilitats per haver arribat a aquesta situació i de la resposta en bloc del catalanisme:

·         hi ha hagut excessos irresponsables com el de la Generalitat Valenciana...

·         però no es pot dir que el govern central hagi brillat per la seva coherència en les inversions i la despesa en les últimes dècades. Només cal recordar la xarxa de l'AVE...

·         Expulsar el problema cap a les administracions autonòmiques i locals és un discurs enverinat i trufat d'ideologia recentralitzadora...

·         si es porta a la pràctica, suposarà violentar l'arquitectura institucional pactada durant la Transició i plasmada en la Constitució...

És en aquest context que s'ha d'interpretar la proposta del ministre d'Economia, Luis de Guindos, de legislar l'obligatorietat dels governs de les autonomies d'enviar els seus pressupostos a Madrid abans d'aprovar-los perquè rebin el plàcet, una iniciativa que ahir va suavitzar però no desmentir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

Si aquesta música continua sonant, no només queda tocada la Transició Nacional i el pacte fiscal del president Artur Mas, sinó que podríem estar a l'inici d'una contrareforma letal, tant per a les injustament castigades arques de la Generalitat com per al mateix autogovern de Catalunya, i també per a l'autonomia municipal, com s'ha vist amb la imposició unilateral i per sorpresa d'un nou IBI. La resposta en bloc del catalanisme polític està, doncs, del tot justificada.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/492650-no-somii-truites-ministre.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/492689-aprofitar-la-unitat-catalana.html

http://www.ara.cat/ara_premium/claus_dia/avis-Contrareforma-Autonomica_0_622737777.html

Seguirem analitzant...

Joan A. Forès

Reflexions