Un article interessant sobre els eufemismes. Ja n’havíem publicat un munt en les Reflexions del gener:
Eufemismes
Els diccionaris ho diuen ben clar: l'eufemisme és un “mot d'expressió atenuada, usat en lloc d'un altre inconvenient o desplaent”:
· Una de les paraules més desplaents deu ser dictadura: per això l'actual president de Xile ha ordenat que la del general Pinochet sigui substituïda en els llibres escolars per l'eufemisme règim militar.
· Manuel Fraga també va sostenir fins a la mort que la dictadura de Franco no havia estat tal, sinó un régimen extraordinario.
· I els membres del partit que va fundar (PP) es refereixen a aquell període com a régimen anterior.
Justament va ser la dictadura franquista la que va fer un ús generós dels eufemismes:
· Als morts del seu bàndol els anomenava caídos i els que afusellava morien per colapso cardíaco.
· Els treballadors eren productores;
· les vagues, conflictos laborales;
· les manifestacions, disturbios callejeros;
· els partits, asociaciones;
· el debat polític, contraste de pareceres;
· el Congrés, las Cortes;
· els diputats, procuradores;
· la censura, consulta previa;
· el català, l'euskera i el gallec, lenguas vernáculas
· i el departament de premsa i propaganda, Ministerio de Información y Turismo.
· Quan Pius XII va instituir per al primer de maig la festa de Sant Josep Obrer, a Espanya se'n va dir de San José Artesano.
Si no hi havia més remei que fer servir el nom vertader de les coses, s'acompanyava sempre d'un adjectiu:
· la democràcia era orgànica,
· els sindicats, verticales
· i la llibertat de premsa, realista, paraula de Manuel Fraga Iribarne.
La transició democràtica va consagrar també els seus eufemismes històrics:
· de les nacions se'n va dir nacionalidades.
· I ara mateix, a Catalunya, el concert econòmic es diu pacte fiscal,
· les retallades, ajustaments
· i la taxa sanitària, tiquet moderador.
El president Mas ha batut, en poc temps, el rècord d'eufemismes:
· Ha parlat del dret a decidir,
· de la transició nacional,
· de les aspiracions futures,
· de la sobirania plena
· i fins i tot de l'emancipació;
Tot per no haver de dir el mot que per a alguns és “inconvenient o desplaent”.
Amb aquests jocs verbals, Mas s'ha convertit també en el campió del circumloqui. Tornem als diccionaris:
· “circumloqui és l'expressió per mitja de moltes paraules d'allò que podia dir-se amb una”.
Joan A. Forès
Reflexions
