Un article de directe.cat resumeix i focalitza l’article de l‘Avui de títol Hi ha solucions que demana l’opinió a una vintena de patums sobre la situació política i la relació Catalunya versus Espanya.
Us adjunto els dos articles per tal que pugueu fer-vos-en una idea sintètica o total. Jo em llegiria el total, les respostes senceres tenen molt més caliu:
Idea sintètica:
El xoc de trens està servit i El Punt/Avui fa un pas més i mostra la solució: independència
La setmana passada va ser l’Assemblea Nacional de Catalunya qui va mostrar una via clara de sortida al xoc de trens amb Espanya, ara ho fa el Punt /Avui El Govern s’haurà de posar les piles, la situació de xoc de trens amb Espanya no permet actituds porugues, després de plantar cara a la caverna mediàtica el Punt/Avui ha fet un pas més i ha entrevistat una vintena de persones rellevants de la societat catalana per tal reflexionin sobre la solució al Xoc de trens que vivim amb Espanya. Sembla que cada cop més gent ho té clar, #tenimlasolució, tant sols manca la voluntat política per assumir el que avui ja és majoritari, entre els entrevistats la majoria aposta per la independència, altres fugen d’estudi a l’hora d’afrontar la solució i altres, els menys, són federalistes en un estat que no ho vol ser.
Les personalitats entrevistades pel El Punt /AVUI donen solucions, l’aposta majoritària és per la INDEPENDÈNCIA.
Independentistes
Muriel Casals:
“Òmnium planteja un camí basat en tres eixos: la independència fiscal, la independència cultural i el dret a decidir.”
Arcadi Oliveras: “La solució és la independència però no per la pela, sinó per la història, la llengua o el sentiment nacional.”
Andreu Subies: “Dins d'Espanya en això de les seleccions no hi ha solució. Per a les seleccions és independència o res.”
Germà Bel: “La despersonalització de l'ABC és el pas previ a l'agressió, però cal preguntar-nos si hi ha prou gent que vulgui canviar això, i crec que no.”
Joel Joan: “L'única solució és òbvia: la llibertat,
una majoria parlamentària que declari la independència de manera unilateral. No estem en aquest punt, però arribarà.”
Joan Amorós
: “Sembla que a Madrid treballin per la nostra independència, i no veig gaires solucions més, però en aquest cas caldria fer molta pedagogia a dins i a fora.”
Modest Guinjoan: “Només hi ha una sortida: la independència, ja que tots els intents de millorar la relació han estat un fracàs.”
Sefa Amell: “La solució és la independència de Catalunya. Si no som lliures mai tindrem la capacitat com a país de poder decidir en aspectes com per exemple la llengua.”
Vicent Sanchis: “Haurem de ser valents. El problema és que nosaltres internament tenim un conflicte per la complexitat de la nostra societat i la covardia de les elits.”
Joan Reig: “Quina és la solució? Doncs és fàcil: la independència de Catalunya
Mathew Tree: “A partir de la sentència del TC, l'opció federal està tancada per sempre més. Ara només ens en queda una: “Time to go, guys”.
Jordi Purtí: “Hem de fer un pas endavant. Nosaltres no n'hem de fer res d'aquesta ñ, perquè fem servir la ny.
A mi, em sabria greu que un altre cop, de nou, tot quedés en una anècdota”
Robert Llimós
: “És clar que tenim un problema amb Espanya, sempre l'hem tingut. Sempre hem sigut una colònia d'Espanya.”
Mig mig
Antoni Sansalvadó: “Com a entitats socials el problema que hi ha amb Espanya és la gestió del 0,7%. Catalunya n'aporta molt i, en canvi, en recuperem molt poc.”
Eudald Carbonell: “Si trobem la manera de sentir-nos representats democràticament, trobarem la solució.”
Josep Maria Álvarez: “Cal un pacte entre el poble català i el conjunt de l'Estat per decidir què vol dir el concert econòmic del segle XXI.”
Joan Antoni Panisello: “Encara que Catalunya fos independent, l'amenaça per al nostre territori sempre hi seria fins que no canviï la mentalitat.”
Antón Costas:”La demanda d'independència és un sentiment lògic i noble, però per la meva banda, crec que plegats sortirem abans de la crisi.”
Jordi Coca: “La solució és que Espanya canviï i deixi d'estar sota la influència dels gairebé quaranta anys de la dictadura de Franco
Federalistes solitaris:
Dolors Llobet: “Per a Comissions Obreres de Catalunya, el nostre model ideal d'encaix entre Catalunya i Espanya es basaria en un federalisme plural”
Carme Valls: “El que s'hauria de construir és un estat federal.”
Idea total
Hi ha solucions
· El Punt Avui enquesta una vintena de personalitats de la societat civil perquè proposin com superar els problemes entre Catalunya i Espanya
· La independència és la sortida més diàfana, si bé algunes encara aposten pel federalisme
17/03/12 - barcelona - Redacció
Les relacions han estat històricament complicades. A la foto, mapa del 1854 que hi ha a la Biblioteca Nacional a Madrid Foto: ARXIU.
· Muriel Casals · Antoni Sansalvadó
· Arcadi Oliveres
· Andreu Subies
· Germà Bel
· Joel Joan
· Joan Amorós
· Modest Guinjoan
· Dolors Llobet
· Eudald Carbonell
· Sefa Amell
· Josep Maria Álvarez
· Vicent Sanchis
· Joan Antoni Panisello
· Joan Reig
· Jordi Coca
· Antón Costas
· Mathew Tree
· Jordi Purtí
· Robert Llimós
· Carme Valls
Hi ha el sentiment creixent que l'encaix és cada cop més difícil
Catalunya i Espanya tenen un problema, o més d'un, i així sembla que ho reconeixen ja obertament uns i altres, i des de sectors cada cop més amplis. Arran de la nova ofensiva mediàtica oberta per l'anomenada Brunete mediàtica contra els maldecaps que suposa per al seu projecte l'existència dels catalans, El Punt Avui llistava ahir els vint principals problemes atiats des d'Espanya que a hores d'ara impedeixen el ple i normal desenvolupament de l'economia, la cultura i la identitat catalanes.
En un pas més enllà, el diari consulta una vintena de personalitats representatives de la societat civil catalana, algunes de les quals directament afectades per les limitacions, i les convida a reflexionar sobre les solucions que hi veuen.
La més clara per a bona part d'elles –i també per a la majoria d'internautes en la pregunta a la plana web d'ahir– és la independència política, que posaria fi a tots els debats i limitacions sense haver de donar més explicacions, vista la dificultat històrica d'un encaix que ara ja s'ha demostrat gairebé impossible, sobretot arran de la sentència del Constitucional contra l'Estatut.
Ara bé, mentre alguns donen per superada la proposta d'una Espanya federal, altres encara hi confien, amb una Catalunya dotada del màxim autogovern i amb un concert econòmic solidari. Qui més qui menys, en tot cas, tots coincideixen que cal que es reconegui l'autodeterminació o dret a decidir, perquè el país pugui plantejar i triar amb llibertat i seny quin futur vol.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/519370-hi-ha-solucions.htmlJoan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada