Benvolguts,
Avui en Partal parla del cas Urdangarin i del cas de la querella del TC contra la mesa del Parlament de Catalunya.
Uns acudits gràfics d'en Ferreres per centrar el problema:
Uns tasts:
Cas Urdangarin-Cristina:
·
Sense separació de poders, ens
amenaça el poder absolut.
·
La sentència ridícula d’Iñaki
Urdangarin i la querella, no pas menys escandalosa, contra la mesa del
Parlament de Catalunya dibuixen un escenari tenebrós, fins i tot més enllà de
la batalla política concreta.
·
Sobre l’alliberament d’Iñaki
Urdangarin, se’n poden dir poques coses. És tan descarat, és tan escandalós… No
és únicament que aquest home haja robat diners a cabassos: és que ha comès tota
mena de delictes. Des de no pagar l’IVA fins a falsificar documentació, passant
per qualsevol cosa que us pugueu imaginar
·
És veritat que els Borbons no han
tingut mai mesura, però aquesta vegada la burla del règim a la societat és
d’una dimensió tan colossal que sembla impossible que s’hi hagen atrevit.
Cas TC contra mesa Parlament de Catalunya. Separació de
poders. Corrupció:
·
Això, això que han fet de separar els
membres de la mesa del Parlament de Catalunya segons la ideologia que tenen,
simplement és propi de dictadures.
·
La situació de la democràcia a
l’actual estat espanyol és molt greu. Perquè la tradicional separació de poders
que va definir Montesquieu pràcticament hi ha desaparegut.
·
L’amenaça que avui tenim tots els
ciutadans de l’estat espanyol és el poder absolut del PP.
·
I crec que no cal pas recordar que
aquest és un partit descarnat, que de tants i tants delictes com ha comès ja no
tens manera de saber si és una formació política o bé una organització criminal
disfressada d’instrument polític.
Vegem ara l’Editorial:
Editorial
- Vicent Partal
Sense separació de poders, ens
amenaça el poder absolut
«El govern
espanyol, l'executiu, ha paralitzat el legislatiu posant el PSOE en la seua
òrbita, dòcil i disposat a tot, i alhora ha malmès completament el poder
judicial: l'ha despullat de qualsevol credibilitat»
Per: Vicent Partal
23.02.2017 22:00
La gravetat de la
situació de la democràcia a l’estat espanyol és majúscula. I, en aquest sentit,
ahir va ser un dia que recordarem durant molt de temps. La sentència ridícula d’Iñaki Urdangarin i la
querella, no pas menys escandalosa, contra la mesa del Parlament de Catalunya
dibuixen un escenari tenebrós, fins i tot més enllà de la batalla política
concreta. Si voleu, encara podem
afegir-hi la polèmica entorn del fiscal encarregat de perseguir la corrupció a Múrcia, per constatar que el mal que
rosega la democràcia espanyola ja s’ha escampat fora dels límits de la
persecució de l’independentisme català.
Sobre l’alliberament d’Iñaki Urdangarin, se’n
poden dir poques coses. És tan descarat, és tan escandalós… No és únicament que
aquest home haja robat diners a cabassos: és que ha comès tota mena de
delictes. Des de no pagar l’IVA fins a falsificar documentació, passant per
qualsevol cosa que us pugueu imaginar. I no tan solament el deixen al carrer,
lliure, sinó que li permeten de signar davant un jutge suís, perquè puga sentir-se
còmode i no haja de donar la cara a Espanya. És tan desmesurat i demostrat el
robatori que ell –o ells?– va fer que una sentència com la que vam veure ahir
pràcticament no l’esperava ningú. Era impensable. Tots, més o menys, teníem
coll avall que la seua dona, germana del rei actual, n’escapava només perquè és
qui és. Però Urdangarin també? Ni tan sols ell no entrarà a presó?
És veritat
que els Borbons no han tingut mai mesura, però aquesta vegada la burla del
règim a la societat és d’una dimensió tan colossal que sembla impossible que
s’hi hagen atrevit.
Al costat d’aquest escàndol, fereix molt més
encara la condemna contra el raper mallorquí Valtònyc i tots els altres casos
semblants que no cessen i que demostren que
la justícia espanyola és parcial, submisa al poder i enormement partidista.
Ho rebla encara més la nova querella presentada contra la mesa del Parlament de
Catalunya. Especialment
per la manera com la interlocutòria aparta un digníssim Joan Josep Nuet de la
llista d’encausats, a còpia d’interpretacions sobre el seu pensament i sobre
què pensen que volia fer. En dret
penal, les responsabilitats només es poden dirimir sobre fets, de cap manera sobre intencions i encara menys mirant qui fa què.
Això, això
que han fet de separar els membres de la mesa segons la ideologia que tenen,
simplement és propi de dictadures.
I al final, la qüestió
és aquesta, sí. La situació de la democràcia a l’actual estat espanyol és molt
greu. Perquè la
tradicional separació de poders que va definir Montesquieu pràcticament hi ha
desaparegut. El govern, l’executiu, ha paralitzat el legislatiu
posant el PSOE en la seua òrbita, dòcil i disposat a tot, i alhora ha malmès completament el poder
judicial: l’ha despullat de qualsevol credibilitat i ha demostrat desvergonyidament,
sense dissimular, que el manipula com vol i quan vol. I sense poders separats
ni contrapesos l’alternativa és el poder absolut.
Que és el que té Rajoy
a les seues mans ara mateix. El PP
ha dissenyat un
estat que pràcticament només obeeix els seus designis, un sistema pensat per a
reduir la democràcia a una simple aparença. I el fa jugar com vol i
quan vol. Perquè, qui es pot creure que la sentència contra Rato, que ja veurem
com acaba, apareix per casualitat minuts després de l’escàndol Urdangarin…?
L’amenaça que
avui tenim tots els ciutadans de l’estat espanyol és el poder absolut del
PP.
I crec que no
cal pas recordar que aquest és un partit descarnat, que de tants i tants
delictes com ha comès ja no tens manera de saber si és una formació política o
bé una organització criminal disfressada d’instrument polític.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada