Ens ha arribat el perfil de la
tal fiscal Magaldi, pertanyent a una família feixista italiana, militants
del Partit
Nacional Feixista, família que va arribar i es va establir a Catalunya,
concretament a Girona, abans del 1936 i va intentar estendre el feixisme per la
ciutat de l’Onyar. Pel que sembla amb no massa èxit perquè només es té
constància d’aquesta sola família com a propagadors del feixisme a Girona...
La fiscal diu que té 64 anys per tant devia néixer al voltant del 1953.
Jo odio els sanguinaris feixistes espanyols i de retruc els feixistes italians que venien a bombardejar Catalunya. I odio els actuals franquistes hereus dels anteriors.
Ja admeto que aquests assumptes m’interessen extraordinàriament. Jo vaig néixer el 1937 a Barcelona, en territori republicà començant a ser assetjat en aquell moment per l'exèrcit espanyol que estava culminant la guerra d'Espanya contra Catalunya, repetició de la Guerra de Successió dels borbons contra els àustries tristament finalitzada l'11 de setembre del 1714.
Nosaltres varem perdre la guerra i els franquistes la varen guanyar, ajudats pels governs dels feixistes italians, dels nazis alemanys i del Vaticà i la seva Cruzada.
I nosaltres, i la fiscal Magaldi també, varem viure l'ocupació per l'exèrcit espanyol i pels seus sequaços, falangistes, requetés, funcionaris (mestres, professors universitaris, secretaris d'ajuntaments, notaris, registradors de la propietat, personal de RENFE, i capellans i bisbes). I varem viure el genocidi físic i cultural de Catalunya durant tota la nostraa joventut, aixafats pel franquisme més salvatge, que a l'any 1975 a través de la "transacció borbònico-franquista" va disfressar-se de democràcia, "de forma que todo cambie para que nada cambie". Amb la diferència que nosaltres varem patir l'ocupació i en canvi la fiscal Magaldi la devia gaudir!
És per això que tinc contínua necessitat d’explicar el context de la guerra i la postguerra.
A la gent de la meva generació els varen assassinar econòmicament, culturalment, i físicament molt sovint. Amb l'ocupació militar i civil varen assassinar Catalunya. La Catalunya que hem viscut no és la que havien viscut els nostres pares i que ells havien preparat per a nosaltres. És una Catalunya franquista, borbònica, espanyola, repugnant...
Endavant, doncs amb els comentaris:
Ja admeto que aquests assumptes m’interessen extraordinàriament. Jo vaig néixer el 1937 a Barcelona, en territori republicà començant a ser assetjat en aquell moment per l'exèrcit espanyol que estava culminant la guerra d'Espanya contra Catalunya, repetició de la Guerra de Successió dels borbons contra els àustries tristament finalitzada l'11 de setembre del 1714.
Nosaltres varem perdre la guerra i els franquistes la varen guanyar, ajudats pels governs dels feixistes italians, dels nazis alemanys i del Vaticà i la seva Cruzada.
És per això que tinc contínua necessitat d’explicar el context de la guerra i la postguerra.
A la gent de la meva generació els varen assassinar econòmicament, culturalment, i físicament molt sovint. Amb l'ocupació militar i civil varen assassinar Catalunya. La Catalunya que hem viscut no és la que havien viscut els nostres pares i que ells havien preparat per a nosaltres. És una Catalunya franquista, borbònica, espanyola, repugnant...
Endavant, doncs amb els comentaris:
Hem de recordar que, segons la Viqui:
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de
juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 27 d'abril del 1945), fou el cap
d'estat dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins
al 1943. Va
ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en
el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap). A
partir de 1936, el seu títol oficial va ser Sua Eccellenza Benito
Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero ("Sa
excel·lència Benito Mussolini, Cap del Govern, Duce del Feixisme i Fundador de
l'Imperi")[1]
El 23 de març de
1919, Mussolini fundà el fascio a
la Piazza San Sepolcro de Milà com el Fasci Italiani di Combattimento (Esquadra
Italiana de Combat), consistent en 200 membres.;[48]tot
i que segons Mussolini només hi havia presents 50 membres,[49] però
en anys posteriors, quan la qualificació de "sansepolcrista" donava
automàticament drets a beneficis substancials econòmics i socials, van ser
centenars de persones els qui van aconseguir afegir el seu nom a la llista.[49]
Així doncs aquesta senyora, fiscal franquista espanyola, de nissaga feixista italiana, que es devia trobar bé en la franquista Espanya de Franco i que es deu trobar més que bé en la franquista Espanya post-Franco, per alguna cosa s'ha colocat de fiscal franquista a Catalunya i com que a més és una provocadora compulsiva, ha fet tots els numerets i totes les posturetes en els judicis a Mas-Ortega-Rigau: asseure’s de forma que surti a totes les fotos de totes les jornades i a tots els vídeos del judici múltiple a Mas-Ortega-Rigau, aturar-se, girar-se i plantar cara fumant una cigarreta, provocant els joves antifeixistes a la sortida del Palau de Justícia(?)...
I a més ha fet que els mitjans cavernícoles de Madrid hagin aprofitat per parlar més d'aquesta anècdota que dels aspectes realment importants d'un judici antidemocràtic que serà el previ a un altre judici antidemocràtic a la Presidenta del Parlament català. I diem antidemocràtic perquè estem immersos en un procés kafkià que usa una justícia amb la balança desequilibrada cap el nacionalisme espanyol sense cap oportunitat pel nacionalisme català. I cal dir ben alt que el recurs continu a anomenar Espanya estat de dret no s'aguanta per cap cantó. L'Estat espanyol no és un estat de dret. No n'hi ha prou de dir-ne estat de dret per què un estat corrupte, ple dels assassins franquistes encara repapats a les seves poltrones sigui un estat de dret!
Que quedi clar que no creiem que l'Estat espanyol sigui un estat de dret ni estem d'acord a que una Constitució franquista creada amb soroll de sabres franquistes sigui cap model exportable de Constitució...
Unes quantes fotos i acudits gràfics del
feixisme-nazisme-franquisme-borbonisme:
Acudit nazis-feixistes franquistes
Franco, Alfons XIII, Hitler i
Mussolini
Franco, Mussolini, Serrano Suñer
Franco, Mussolini, Hitler
Franco disfressat d’Aznar
També
hi afegim una sèrie d’Articles comentats, extrets del Bloc Reflexions, sobre
aquests personatges:
La base del feixisme-franquisme espanyol. La Catalunya en guerra, la Catalunya ocupada:
La filosofia del
feixisme espanyol, Altrament anomenat franquisme o borbofranquisme:
La guerra dels
generals rebels, del Vaticà i de les oligarquies espanyoles contra el poble. La
guerra contra Catalunya. La postguerra a Catalunya. L’ocupació del nostre país
per l’Exèrcit espanyol. El feixisme-franquisme institucional:
El feixisme italià:
Els franquistes de
tota la vida. Els borbofranquistes:
Els fatxes poderosos
dels 39-45. El genocidi català
La continuitat
històrica de les institucions franquistes, l’Exèrcit, la judicatura, els camps
de concentració, les presons:
La guerra civil i la
guerra contra Catalunya no s’ha acabat encara:
Ara vegem la ressenya sobre la tal Magaldi.
La fiscal Magaldi.
Diari de Girona
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada