Benvolguts,
Si ho he entès bé, ‘kingmaker’
es pot assimilar a ‘partit frontissa’.
En Partal explica què li
agrada de Compromís, dóna consells i
es dol que Compromís hagi oblidat el que Podemos sí que manté i també
es dol que Compromís no vagi assistir institucionalment a la manifestació i a l’acte
del dissabte 23
d’abril, commemoració de la batalla d’Almansa del 25 d’abril del 1707, principi
de la fi de la Confederació Catalano-Aragonesa,
que havia nascut el segle XIII.
Hi ha un consell
important, de gat vell, quan diu que Descurar-la [l’adscripció incondicional a l’essència del País Valencià] sembla una idea de molt risc, especialment si tenim en
compte que, al mercat polític
del nacionalisme valencià, Compromís no té competidors mentre
que el mercat de les ‘confluències’, ara mateix, deu ser el mercat electoral més congestionat de tot el planeta Terra...
Vist aquest article i
altres mencions d’El Temps al País Valencià i a les seves activitats de ressuscitació,
crec que ja és hora que ens fixem en el País
Valencià, que fins ara ha estat segrestat, des del nom fins als fets, pels
enemics del poble català des de la transacció (que no transició): PSOE al començament i PP en els darrers 20 anys.
Per cert, quan
rehabilitaran els valencians el nom de País
Valencià, que els fou tramposament eliminat en el simulacre de creació de l’Estatut
d’Autonomia?
Per això he publicat i
comento l’Editorial d’en Vicent Partal i he copiat com a Annex parts fonamentals de l’entrada Coalició Compromís
de la Viquipèdia.
Vicent Partal
1.
Quan Compromís
fa de ‘kingmaker’
«Avui a l'estat espanyol ningú no dubta que el
País Valencià existeix i aquella imatge de regne de la corrupció va deixant pas
a una altra de la qual ens podem sentir més orgullosos»
Per: Redacció
26/04/2016 21:20
Compromís va ser a punt de fer saltar la taula de
Madrid quan presentà una proposició perquè cinc forces polítiques investissen Pedro Sánchez
president del govern espanyol ahir.
Immediatament, amb la
contundència verbal del dirigent de Ciutadans,
Albert Rivera, es va fer palès que aquest era un exercici impossible, però
la decisió de Compromís de comportar-se com un partit gran i decisiu mereix ser
reconeguda.
Compromís va culminar el tomb cap a la centralitat
política que cercava des de feia temps. La separació de Podem, ara per ara, reporta al País
Valèncià una visibilitat que sap aprofitar. Joan Baldoví, amb els seus quatre diputats, va fer ahir de
‘kingmaker’, aquesta peculiar figura clàssica del parlamentarisme anglosaxó que
entra en joc quan un partit menut està en condicions de decidir el govern de
l’estat. I no va dubtar-ne gens.
Venim d’uns anys en què
els valencians només donàvem males notícies i en què les forces politiques
locals pràcticament ni existien. Per tant,
des d’aquesta perspectiva, el paper que ha fet Compromís aquests quatre mesos té un gran valor. Avui, a l’estat espanyol, ningú no dubta
que el País Valencià existeix i aquella imatge de regne de la corrupció va
deixant pas a una altra de la qual ens podem sentir més orgullosos.
Tanmateix, des de la
perspectiva valenciana i, especialment, des de la perspectiva valenciana
nacionalista, la
maniobra de Compromís té un punt estrany. Quan ahir Baldoví va presentar el document, no va fer cap
referència al País Valencià ni va demanar cap acord a les forces signants que implicàs un avanç real ni tan sols
cap a aquesta retòrica ‘plurinacionalitat’ que impulsava Podem. Només va fer una referència al
finançament, una defensa ritual de l’estat federal i una vaga expressió que
deia que calia resoldre el problemes ‘territorials’ –només ‘calia’!
El cap de setmana
passat, va cridar molt l’atenció l’absència gairebé total de Compromís a la manifestació i
al concert de la plaça de bous de València. Amb el
respecte més estricte cap la seua organització, crec que puc dir que molts no ho vam
entendre, de la mateixa manera que, a l’hora de crear governs, crec que molts
esperàvem que algun detall, alguna demanda, significàs la seua presa de posició
política i la del nostre país. És cert que
Compromís ha crescut més per l’esquerra que no pel costat nacionalista, però
continua tenint en el nacionalisme valencià el pilar organitzatiu més potent i
la base més fidel, una base que va omplir en massa, per cert, la plaça de bous. Descurar-la sembla
una idea de molt risc, especialment si tenim en compte que, al mercat polític del nacionalisme
valencià, Compromís no té competidors mentre que el mercat de les
‘confluències’, ara mateix, deu ser el mercat electoral més congestionat de tot
el planeta Terra.
2. Annex. Qui és Compromís?
La Coalició
Compromís és una coalició
política valenciana amb
caràcter estable i permanent[3] integrada
pel Bloc
Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo,[4] a més de
militants independents dels partits anomenats, des d'octubre de 2013, Gent de
Compromís[3] i altres partits
com Estat
Valencià.[5] Aquesta coalició
es va crear el gener de 2010 per
a participar conjuntament a les eleccions valencianes i municipals de 2011.
Actualment
compta amb prop de 722 regidors arreu del País Valencià,
19
diputats a les Corts
Valencianes, 4 diputats al Congrés
dels Diputats (dins els 9 diputats de la coalició Compromís-Podem-És el moment), 2 al Senat espanyol i 1 alParlament Europeu. Compta també
amb 6
diputats a la Diputació
de València, 2 diputats a la Diputació
de Castelló, 3 a la Diputació
d'Alacant i 84 alcaldies a tot el País Valencià,
entre elles la de la ciutat de València.[6]
Components
de la Coalició
Compromís és una
coalició de partits d'ideologia valencianista, progressista, i ecologista. Està formada per tres
partits i personalitats independents, si bé es va ampliar puntualment a quatre
partits per a les eleccions generals espanyoles del 2011.
Components
fundacionals
Maria
Pilar Soriano, Consol Castillo, Mònica
Oltra, Joan Ribó,Giuseppe Grezzi, Enric
Morera i Carles Arnal.
Míting
de Compromís el 15 de
maig de 2011.
- Bloc Nacionalista Valencià (BLOC):
Fruit de la
coalició electoral Unitat del
Poble Valencià-Bloc Nacionalista (1995), formada per Unitat
del Poble Valencià (fundada en1982), el Partit Valencià Nacionalista (fundat en 1990), Nacionalistes d'Alcoi (fundat
el 1994), el Bloc Progressista de Monòver
i Grau Unit de Castelló. En l'any 1997 es va aprovar la Declaració
Política Constitutiva i es va inscriure en el registre de partits polítics com
a federació de partits,[7] per a
posteriorment en l'any 2000 convertir-se
en partit en el seu Congrés Constituent. S'autodefineix com nacionalista
valencià, progressista i valencianista.
- Iniciativa del Poble Valencià (IdPV):
Partit ecosocialista i valencianista. Té el seu origen
en una antiga corrent interna d'Esquerra Unida del País Valencià anomenadaEsquerra i
País, que representava al voltant del 30% de la federació.[8] Es va constituir
en partit polític el 20 d'octubre de 2007, enmig de la crisi interna que
enfrontava al sector majoritari d'EUPV, nucleat entorn del Partit Comunista del País Valencià i la coordinadora
general Glòria Marcos,
amb els crítics més propers al valencianisme (Esquerra i País i Projecte Obert).
- Els Verds - Esquerra Ecologista del País
Valencià (EV-EE
o VERDS-EE):
Partit ecologista d'àmbit valencià. Es va
fundar en 2004, després que un grup de
militants d'Els Verds del País Valencià, descontents amb el pacte estatal
amb el PSOE, decidiren abandonar la
coalició.[9] L'octubre de
2014 es va fusionar amb Equo al
País Valencià per donar lloc a Verds Equo del País Valencià.[4]
Altres membres de
ple dret[modifica | modifica el codi]
És un partit
polític d'ideologia nacionalista
valenciana, d'esquerra i
que lluita per la independència i el socialisme al País Valencià, la
plena sobirania d'aquest, així com una Constitució Valenciana que proclame la
República Valenciana i la seua integració en una Confederació Europea.[10] En les eleccions a les Corts Valencianes de 2011 i
en les Eleccions generals espanyoles de 2011 va demanar el vot per
la Coalició Compromís,[11] arribant a
formar part de la coalició a les eleccions municipals del 2011 a la localitat d'Alfafar.[12] Finalment, el
març de 2012 va demanar oficialment la seua adhesió a Coalició Compromís,[13] sent admesos
com a membres de ple dret un any després, en març de 2013.[5]
Suports[modifica | modifica el codi]
Des que es va
presentar oficialment la coalició Compromís, aquesta ha rebut el suport de
diferents col·lectius i partits polítics:
- Projecte Equo (Equo):
Partit polític
d'àmbit espanyol organitzat originàriament com una fundació, que va ser presentada
en societat a Madrid el 24 de setembre de 2010, i que pretén ser un "nucli de formació i debat en ecologia política i equitat social i la formació d'un moviment sociopolític",[14] amb l'objectiu
d'agrupar al moviment verd en un partit polític a tot
l'estat. Aquesta fundació va donar suport a la coalició en les Eleccions a les Corts Valencianes de 2011.[15] Després de les
eleccions, les assemblees d'Equo al País Valencià es
van presentar conjuntament amb la coalició per a les Eleccions generals espanyoles de 2011.[16][17][18][19]
- Projecte
Obert :
Plataforma que
agrupà ex militants d'EUPV i que apostava per la
convergència entre les formacions polítiques que conformen el valencianisme, l'esquerra i
l'ecologisme. D'aquest grup
procedeix, entre d'altres, Joan Ribó, regidor a
l'Ajuntament de València per la coalició.[20]
Formació
ecologista d'àmbit local del municipi de Villena (Alt Vinalopó). És un grup ecologista amb molta tradició,
fundat als anys 80 i que des de 2011
ostenta l'alcaldia de la localitat.[21] A les
eleccions municipals i valencianes de 2011 van donar
suport a Compromís.[22]
- Partit
Verd Europeu (PVE):
El Partit Verd
Europeu és una formació de dimensió europea que prové de la fusió de 32
partits ecologistes i ecosocialistes de 29 estats d'Europa. Formen grup al Parlament
Europeu en conjunt amb diversos diputats independentistes, nacionalistes i
regionalistes d'esquerres i independents amb el nom d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (Els Verds/ALE). El PVE
ha reconegut a Coalició Compromís
com la seua interlocutora al País Valencià.[23][24]
Eleccions
generals del 2011
Joan Baldoví va ser elegit
diputat amb 85.725 vots a la circumscripció de València, esdevenint el primer diputat valencianista al Congrés des
de la Segona
República Espanyola
Enric Morera,
portaveu parlamentari de Compromís va confirmar, ja en juny de 2011, que la coalició presentaria una
candidatura a les eleccions generals del 20 de novembre de2011, que "no serà
sucursalista".[49] Per a estes
eleccions es va sumar un quart partit a la coalició: Projecte Equo.[50][51]
Eleccions
generals del 2015[modifica | modifica el codi]
Nom de la coalició Compromís-Podemos
Article principal: Compromís-Podemos-És el moment
De cara a la convocatòria d'eleccions d'eixe any, es va plantejar de nou mitjançant Mónica Oltra, la possibilitat de formar una coalició amb Podemos. Els diferents partits de la coalició es van posicionar al respecte i mentre IPV i Verds-Equo ho van fer a favor de la coalició amb Podemos tot i no convocar cap referèndum a la militància, el Bloc i GdC van votar-hi en contra majoritàriament convocant tots dos referèndums interns.[82] Finalment es va formalitzar la coalició amb Podemos hores abans del tancament del termini legal per fer-ho, provocant importants tensions al si de Compromís, especialment del partit majoritari Bloc, on un important sector va fer explícit el seu rebuig.[83]
El resutats
obtesos acompliren les expectatives, situant la coalició en la segona posició a
les tres circumscripcions valencianes per darrere del Partit Popular, i amb 9
diputats, 4 per a Compromís, 4 per a Podemos i 1 independent (Rosana Pastor). Compromís
encapçalava les llistes per València (Joan Baldoví) i Castelló (Marta Sorlí), mentre que
Podemos ho feia per Alacant (Rita Bosaho).
També es va obtindre una senadora per València per a Compromís (Dolors
Pérez).
Més Compromís:
coalició permanent[modifica | modifica el codi]
El
dissabte 31 de març de 2012, el consell nacional del Bloc
Nacionalista Valencià, el congrés d'Iniciativa del Poble Valencià i l'assemblea d'Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià van
acceptar amb un vot favorable del 97%, 91% i 94% respectivament les normes
internes de Compromís, fet que comporta que Compromís funcione com una formació
política amb els tres partits al seu interior, i amb militants independents.[84][85] Estos militats
independents són anomenats des d'octubre de 2013 Gent de
Compromís.
En estiu
de 2012, poc més d'un any després de
les eleccions a les Corts Valencianes de 2011,
es va fer públic que entre els sis diputats del Grup Parlamentari de Compromís
a les Corts
Valencianes havien presentat 6.318 iniciatives a la cambra, el
que els convertia, amb una mitjana de més de 1.000 iniciatives per diputat, en
el grup parlamentari més eficient de les Corts.[86]
Resultats
electorals
Eleccions
|
Candidat
|
Vots
|
% de
vots al País Valencià
|
Escons
|
Posició
|
176.216
|
7,37
|
6
|
3r
|
||
-
|
180.913
|
7,23
|
345
|
3r
|
|
125.306
|
4,86
|
1
|
5è[87]
|
||
138.448
|
7.94
|
1[88]
|
6è[87]
|
||
452.654
|
18,19
|
19
|
3r
|
||
-
|
381.349
|
15,27
|
722
|
3r
|
|
Joan Baldoví i
Roda
|
671.071
|
25,09
|
9
|
2a
|
Eleccions municipals
del 2015
Article principal: Eleccions municipals espanyoles de 2015
Regidors
obtinguts en les principals ciutats de cada província del País Valencià per
Compromís
|
|||||
Municipi
|
Regidors
|
Municipi
|
Regidors
|
Municipi
|
Regidors
|
4
|
9
|
3
|
|||
4
|
4
|
4
|
|||
3
|
3 (5)
|
0
|
|||
2
|
6
|
0
|
|||
2
|
5
|
1 (2)[89]
|
|||
4
|
6
|
3
|
|||
5
|
1
|
3
|
|||
1
|
4
|
2
|
|||
3
|
2
|
4
|
|||
1 (3) [90]
|
2
|
1
|
|||
Total
provincial
|
87
|
Total
provincial
|
468
|
Total
provincial
|
166
|
Font: Ministeri de l'Interior[91]
|
|||||
Eleccions
valencianes
Evolució del
nombre d'escons en les Corts Valencianes
|
||||||||
Circumscripció
/ Any
|
2007
|
2011
|
2015
|
|||||
1
|
1
|
5
|
||||||
1
|
1
|
4
|
||||||
2
|
4
|
10
|
||||||
Total
|
6
|
19
|
||||||
Evolució del
nombre de diputats provincials
|
||||||||
Circumscripció
/ Any
|
2007
|
2011
|
2015
|
|||||
0
|
0
|
3
|
||||||
1
|
1
|
2
|
||||||
0
|
1
|
6
|
||||||
Total
|
2
|
11
|
||||||
Eleccions
generals
Evolució del
nombre d'escons en el Congrés dels diputats
|
||||||||||||
Circumscripció
/ Any
|
2008
|
2011
|
2015
|
|||||||||
-
|
0
|
3
|
||||||||||
-
|
0
|
1
|
||||||||||
-
|
1
|
5
|
||||||||||
Total
|
-
|
1
|
9
|
|||||||||
Eleccions
europees
Evolució del
nombre d'escons al Parlament Europeu
|
|||||||||||
Any
|
2009
|
2014
|
|||||||||
Total Estatal
|
-
|
1*
|
|||||||||
* Rotatori amb Equo
Viquipèdia
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada