Benvolguts,
Si ens pensàvem que els
habitants dels Països Catalans érem els únics a haver sofert el genocidi
cultural que ens ha estat administrant la Corona de Castilla des de fa 500 anys,
estàvem equivocats. Mèxic, que segons el darrer Premi Cervantes continua tenint
una mentalitat de país colonitzat, també va patir l’anorreament de les llengües
aborígens. I és evident que totes les colònies espanyoles americanes, asiàtiques, africanes o europees del 1492
fins al 1975 van rebre el mateix tracte. I devia haver-hi centenars o milers de llengües
autòctones a tota la geografia americana que varen ser eliminades “a sang i foc”
com Fernando del Paso no s’està de proclamar. Podria ser que pel
fet de ser Premi Cervantes es moderi, però seria interessant saber si en
publicacions més antigues en parlava més del mestissatge, de l’evangelització, de
la sang, del foc i de la destrucció, per activa o per passiva, de les llengües aborigens
(mals col·laterals inevitables en una colonització a sang i foc...).
També
seria interessant conèixer les opinions sobre el tema d’altres escriptors sud americans
i centre americans. I seria interessant un estudi sobre personatges famosos com
la Rigoberta Menchú i d’altres per veure si arrosseguen també la consciència d’aquesta
motxilla del genocidi amb el que neixen i que pot ser que alguns com el Fernando del Paso reconeguin.
Pel
que fa als catalanoparlants i als catalanopensants (segons l’expressió de Marta
Rojals fa poc en aquest mateix Bloc) , si no
actuem amb rapidesa i coratge, podria ser que d’aquí 50 o 100
anys sortís un habitant de l’actual territori català, territori que podria
haver mutat i que eventualment es podria anomenar Castilla del Noreste, o Castilla
la Novísima, que s’expressés, en castellà evidentment, de manera idèntica al Fernando del Paso. I reconegués que en
el seu país hi havia hagut una “mentalitat de país colonitzat”, encara que tenia un enorme respecte pels idiomes
aborígens, dels quals no recordava els noms, però que ell era un escriptor
espanyol...
Pel que respecta a la sang, al foc, al castellà i als idiomes aborigens val la pena de recordar el parlament del Juanca fa uns anys a Barcelona, en la celebració del Dia de la Raza (versió franquista) o de la Hispanidad (versió borbònicofranquista):
" Nunca fue la
nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a
hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por
voluntad libérrima el idioma de Cervantes ".
Vegem la notícia de l’acte a la Biblioteca
Nacional on Fernando del Paso va fer aquest
parlament:
21 D'ABRIL DE 2016 13:15 H
L’escriptor Mexicà Fernando del Paso lamenta també
que el seu país tingui una “mentalitat de país colonitzat”
L’escriptor mexicà Fernando del Paso, guanyador
del Premi Cervantes 2015, rebrà el guardó el dia de Sant Jordi a Madrid, però a
l’espera del seu discurs ha fet unes declaracions aquest dimecres davant la
premsa que tira per terra la idea defensada per molts intel·lectuals i cercles
oficials espanyols: que el castellà no va ser imposat per la força a les
colònies espanyoles a Amèrica. En un acte a la Biblioteca Nacional que recull
el digital El Español,
del Paso assegura que l’idioma espanyol va ser imposat a sang i foc a Mèxic,
però que d’això fa molts anys i ara l’idioma ja els pertany.
La imposició de la llengua a sang i foc en el llegat hispà
La idea que la “hispanització” va ser un procés de consolidació de la llengua castellana que es va produir de forma gradual gràcies a l’evangelització i al mestissatge, encara és ben viva, per això les paraules del literat premiat amb el màxim guardó de la literatura espanyola prenen relleu. En premi que vol ser el Nobel espanyol de literatura va ser creat el 1975 i reconeix la figura d'un escriptor que hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispà amb la seva obra.
Una de freda i una de calenta
"Agraeixo aquesta increïble oportunitat de tenir el major premi de les lletres espanyoles, que són les meves.
Sí, l'idioma espanyol ens va ser
imposat a sang i foc, però això va ser fa molts anys i l'espanyol ja ens
pertany.
Però tinc un enorme
respecte pels idiomes aborígens. Avui, al segle XXI, el nostre
idioma és l'espanyol ", ca ser les paraules del també assagista premiat.
L’escriptor de 81 anys també es va referir a la situació del Mèxic:
L’escriptor de 81 anys també es va referir a la situació del Mèxic:
"Em preocupa aquesta immensa pobresa del meu país. Mèxic té una mentalitat
de país colonitzat i cal que ens desfem d'ella ".
Directe.cat.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada