Benvolguts,
Crec que en Pere Cardús intenta renyar-nos (això ho fan tots) i també explicar-nos que cal la "coincidència" (no confondre amb "confluència"!) entre valentia i intel·ligència.
Per cert ahir vaig llegir en algun lloc la frase "Messi és ràpid i intel·ligent. Ronaldo és ràpid". Que precisament presenta el mateix argument d'en Cardús: No n'hi ha prou en ser ràpid. S'ha de donar la coincidència de ser ràpid i al mateix temps intel·ligent!
Uns tasts de l’article:
·
En Pere
Cardús ens avisa que no ens hem de barallar i confegeix una frase molt
intel·ligent: Quan hem estat molt valents, ens ha mancat
intel·ligència. I quan hem estat molt intel·ligents, ens ha mancat valentia.
Encertar-la, guanyar, deu ser la combinació correcta de valentia i
intel·ligència.
·
I respecte a
la manera de fer-ho ens diu: I alguns sectors de Junts pel Sí –de tots colors, en públic o en privat– ja rumien si amb setze mesos n’hi haurà prou. Voldrien tenir la independència feta abans de declarar-la. I això, com passa amb els ous i les truites,
no és possible. Que sí, que sí… que s’han de trencar per a poder-la fer.
·
Per tant, a combinar! Valentia, coratge, astúcia i intel·ligència. I
més coordinació discreta entre tots els qui tinguin per objectiu l’única
revolució possible a Catalunya, la independència.
·
Si han
d’inhabilitar algú, que sigui per haver desobeït la suspensió del decret de
pobresa energètica, que sigui per alguna cosa realment útil per a la gent...
·
Que només
hi ha una cosa que ens pugui fer ampliar la famosa majoria social
independentista: transmetre
més confiança i menys olla de grills a la gent que encara desconfia de les
possibilitats d’èxit d’aquesta aventura extraordinària.
·
Com volem convidar ningú a pujar al vaixell si veu que es belluga així
abans de començar a navegar? Vinga va, que tan sols seran uns
quants mesos. I després ja us podreu barallar tant com vulgueu!
Vegem l'article:
Cardar-se un
tret al peu
«Ningú no hauria de comptar més enllà d'aquesta
tardor. Un dia d'aquests la cosa es precipitarà»
Dijous 31.03.2016 02:00
Disculpeu-me que ho digui d’aquesta
manera. Però l’equilibri entre ser valent i ser intel·ligent no sempre ha
quedat ben resolt en el moviment independentista.
Tenim un país tan ple de valents que fa tres-cents anys
que ens governen des de Madrid. Mireu
si en som, de valents. I tan ple d’intel·ligents que fa tres-cents anys que som incapaços de fer la
nostra via. Quan hem estat molt valents, ens ha mancat
intel·ligència. I quan hem estat molt intel·ligents, ens ha mancat valentia.
Encertar-la, guanyar, deu ser la combinació correcta de valentia i
intel·ligència.
Recordo que hi havia un lema de l’independentisme
valent que deia: ‘Que la prudència no ens faci traïdors.’ No sé si l’independentisme intel·ligent ha tingut mai cap lema que
digués: ‘Que la
temeritat no ens faci caure en el parany.’
I, més que lemes, ara caldria que els que sempre parlen de ser intel·ligents
comencessin a ser una mica més valents. I els que sempre exigeixen valentia
comencessin a ser una mica més intel·ligents.
Ho dic perquè em fa
l’efecte que l’independentisme es troba atrapat en una dialèctica entre el
‘tenim pressa’ i el ‘fem-ho bé’ que mareja mica el personal. La CUP necessita
aprovar una moció per a refermar el compromís amb la declaració del 9-N. Sembla
que no es fia del compromís de Junts pel Sí i del govern, o no es fia de la
feina que es fa. Com si aprovar una moció impliqués
automàticament fer aquesta feina que suposadament no es fa. I alguns
sectors de Junts pel Sí –de tots colors, en públic o en privat– ja rumien si
amb setze mesos n’hi haurà prou. Voldrien tenir la independència feta abans de
declarar-la. I això, com passa amb els ous i les truites, no és
possible.
Que sí, que sí… que s’han de trencar per a poder-la fer.
Mireu, aprovar aquesta moció de la CUP al
parlament és disparar-se un tret al peu. Després de la suspensió de la
declaració per part del TC i de la reforma de la llei d’aquest tribunal polític
espanyol, aprovar aquesta moció és cercar inhabilitacions absolutament
prescindibles. Si
han d’inhabilitar algú, que sigui per haver desobeït la suspensió del decret de
pobresa energètica, per posar un exemple. Que sigui per alguna cosa realment
útil per a la gent. No per una declaració més. Quantes n’han fetes,
de declaracions? És clar que hi haurà un xoc jurídic amb l’estat espanyol i els
seus tribunals. Ja hi és. I hi serà cada vegada més fort. Molt fort. Això no serà pas un camí
planer. Ja ho sabem. Però que se la juguin quan realment valgui la pena.
I mireu, allargar el mandat democràtic més enllà
dels poc més de quinze mesos que queden també és disparar-se un tret al peu. Ningú no hauria de
comptar més enllà d’aquesta tardor. Un dia d’aquests la cosa es precipitarà.
Si podem tenir una mica més avançats alguns dels preparatius, fantàstic.
Però traguem-nos del cap de tenir-ho tot ben embolicat per a regalar. Això és
una independència, no pas una mona de Pasqua. No hi ha cap país del món que hagi accedit a la
independència amb l’estat matriu en contra i amb totes les coses preparades. A més, tot això no s’acabarà sense una fase de mediació
internacional i una negociació amb Europa i Espanya, on ja s’acordaran els
terminis de la transició. Perquè
això és com l’acudit del pacient que agafa el dentista pels dallonses i li diu
‘Oi que no ens farem mal?’, on probablement el pacient serà Europa i el dentista,
l’estat espanyol.
Per tant, a combinar! Valentia, coratge, astúcia i intel·ligència. I
més coordinació discreta entre tots els qui tinguin per objectiu l’única
revolució possible a Catalunya, la independència. Que només hi ha una cosa que ens pugui fer ampliar la
famosa majoria social independentista: transmetre més confiança i menys olla de
grills a la gent que encara desconfia de les possibilitats d’èxit d’aquesta
aventura extraordinària. Com volem convidar ningú a pujar al vaixell
si veu que es belluga així abans de començar a navegar? Vinga va, que tan sols
seran uns quants mesos. I després ja us podreu barallar tant com vulgueu!
@PereCardus,
periodista
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada