dijous, 21 d’abril del 2016

21/04/2016. La Catalunya independent reduiria el deute a la meitat. En una separació entre Catalunya i Espanya , altrament dita secessió, o restitució, o devolució, cal tenir en compte el repartiment d’actius i també de passius. Negociant adequadament i d’igual a igual, al revés de “mas vale honra sin barcos que barcos sin honra”, Espanya pot estalviar-se el següent naufragi, el 15è en la història d’Espanya dels darrers 500 anys.

Benvolguts,

Avui comentem l'article d'M. Moreno de títol La Catalunya independent reduiria el deute a la meitat. Els criteris de repartiment de l’actiu i el passiu entre Catalunya i Espanya, els tenim molt clars a partir del curós estudi publicat per l’Albert Pont, fa gairebé quatre anys quan encara no era el president del CCN, en el llibre Delenda est Hispania. 
La part del repartiment està inclosa en el Capítol XIII “El repartiment dels bens de l’Estat”. A partir de la lectura d’aquest llibre, diem, ens ha quedat a tots claríssim que en una separació entre Catalunya i Espanya , altrament dita secessió, o restitució, o devolució, cal tenir en compte el repartiment d’actius i també de passius. Del llibre se’n treuen molts conceptes del mecanisme de liquidació de la relació entre Catalunya i el que quedi d’Espanya (ROS, Rest Of Spain).
En aquest quatre anys han aparegut altres llibres i articles explicant com funcionarà el procés de repartiment. L’estudi que comentem avui actualitza i posa xifres a tots aquests criteris. Ja en el “Delenda” quedava molt clar el que potser cap dels manaies espanyols no han entès encara (recordem l’entrevista de tu a tu i no d’amo a esclau que varen escenificar ahir Puigdemont i Rajoy) i és que estem obligats a entendre’ns. Com es veu a l’article d’avui, degudament quantificat, Espanya entraria en fallida amb tota seguretat si amb la seva fatxenderia habitual es neguen a negociar. Només negociant adequadament i insisteixo d’igual a igual, pot Espanya rescabalar-se parcialment del que fins ara s’ha pensat que era totalment seu però era de tots (mia o de la tumba fria, diuen els maltractadors) i que forçosament s’ha de repartir proporcionalment analitzant cada partida, com quadres i obres d’art al Prado o al reina Sofia o deute demencial adquirit per Espanya per realitzar el seus somnis de grandesa de ferrocarrils AVEs, o com el malbaratament dels Fons de Cohesió Europeus, 140.000M€, que la UE ha donat graciosament a Espanya des del 1986 i del que no n’ha sortit cap millora en industrialització o similar, o com els més de 340.000M€ que és la suma, només, del dèficit fiscal (de l’espoli) de Catalunya, sense comptar els dèficits del País Valencià i de les Illes. Si Espanya es tanqués de banda, fes l'orni, com s’explica a l’article, Catalunya en sortiria molt beneficiada i per tant Espanya molt perjudicada i en canvi si se li abaixen els fums i si per un cop compren que la frase “mas vale honra sin barcos que barcos sin honra” queda molt bé però no és massa pràctica en les condicions actuals, pot estalviar-se el següent naufragi, el 15è o així en la història d’Espanya dels darrers 500 anys. L’article La BBC recorda que l'Estat que ha patit més fallides és Espanya ho aclareix!

Fixeu-vos i assimileu el quadre El deute de Catalunya, molt aclaridor! 

Vegem doncs l’article d’M. Moreno, publicat al PuntAvui:


21 abril 2016 2.00 h

La Catalunya independent reduiria el deute a la meitat

 Un estudi revela que el nou país naixeria amb un endeutament molt per sota de la mitjana de la UE, que és del 87% del PIB

El règim autonòmic fa que el país suporti un percentatge del 105%

M. Moreno 
Barcelona

Lluny dels escenaris d'apocalipsi econòmica que alguns han prefigurat per a una Catalunya independent, el país naixeria amb un endeutament d'entre el 50% i el 75%, pràcticament la meitat del que suporta com a territori autonòmic dins de l'Estat espanyol, que és del 105%. Així ho revela un estudi presentat ahir al Col·legi d'Economistes i elaborat per David Ros i Pere Miret, que conclou que el deute català actual, més el que s'heretés del Regne d'Espanya, no tan sols seria assumible per a l'economia catalana en el marc del nou estat, sinó que, a més, quedaria per sota de la mitjana europea, actualment d'un 87,2%, i també dels països amb millor situació del seu deute públic com ara Alemanya, Suècia i Holanda. Tot, sense comptar que el previsible creixement del PIB encara minimitzaria més el percentatge.


Escenari garantista
David Ros comenta per a aquest diari que aquest és un escenari plausible, sorgit, d'una banda, del càlcul més “rigorós” del deute net i, de l'altra, de la necessària negociació del repartiment d'actius i passius“ a partir del que diu el dret internacional”.

L'estudi recorda que fins ara aquesta magnitud macroeconòmica s'ha calculat de manera aïllada, sense considerar que el que es negocia és el repartiment d'actius i passius, que ha d'acabar necessàriament amb una solució pactada que doni tranquil·litat als mercats i continuïtat a la marxa de l'economia.

Ros i Miret, que han utilitzat principalment dades del Banc d'Espanya, a banda d'estimacions de treballs previs, com el dels economistes Jordi Angusto, Marcel Coderch i Gemma Pons, expliquen que als 72.274 milions de deute que tenia Catalunya a finals del 2015, cal afegir-hi el percentatge de deute net de l'Estat que correspon al seu esforç fiscal, és a dir, la part corresponent de gairebé un bilió d'euros, que és el que el banc emissor calcula com a deute brut de l'administració de l'Estat.

No obstant això, aquest deute brut espanyol té associats actius financers, com ara el fons de liquiditat autonòmic (FLA), que ja estan comptabilitzats en el mateix passiu de les comunitats autònomes i que constitueixen uns 150.000 milions d'euros. Restant-los-hi, quedarien uns 790.300 milions d'euros de deute net espanyol, sobre els quals caldria estimar la part que correspon a Catalunya.

A partir d'aquí, es poden aplicar diversos criteris per ponderar aquesta part del total, com ara:
·         el pes de Catalunya sobre el PIB espanyol,
·         la població del Principat
·         i la despesa de l'Estat que s'ha fet al territori.

I també el criteri d'imputació d'actius i passius, que són els que donen l'interval abans esmentat que deixaria el deute català entre el 47,1% i el 73,2%.

Quant a la més que probable controvèrsia entre les parts, Ros recorda que, “per molt que es parli de la Constitució”, s'aplicarà el que marquin institucions com l'ONU i el Tribunal de l'Haia. Aquest és “el marc que cal considerar”, ja que en casos precedents els criteris aplicats han estat els de la:

Convenció de Viena del 1983 “per a la separació d'actius i passius i arxius”.

Amb aquest panorama, els autors del treball presentat ahir veuen clar que la independència incrementaria de manera espectacular la qualificació creditícia de la Generalitat i això facilitaria l'accés al finançament en els mercats internacionals tant per al nou estat com per a les empreses que hi desenvolupessin la seva activitat, ja que es passaria de l'actual nota B+ amb què treballen les agències de ràting a una qualificació d'AA-, per sobre de l'A del País Basc i Navarra i més per sobre encara de la BBB+ de l'Estat.

Un altre escenari, que l'estudi no veu viable però que igualment posa damunt la taula, seria un trencament sense negociació, en què el deute públic català quedaria a l'entorn d'un 36% del PIB, una taxa que encara es reduiria més, fins a un 16%, mentre no es retornés el fons de liquiditat autonòmic, que ara mateix representa dues terceres parts del total, seguida del 25% corresponent als préstecs i del 10% del deute públic.

LA XIFRA: 72.274 milions de deute propi tenia la Generalitat a finals de l'any 2015.
M. Moreno 

Joan A. Forès
Reflexions


COMENTARIS
Una altra versió d’aquest estudi es pot trobar a directe.cat:

http://www.directe.cat/noticia/493642/la-republica-catalana-naixeria-amb-un-endeutament-entre-un-30-i-un-55-inferior-al-de-la-ca

Amb un paràgraf molt aclaridor:

Quin és el risc de seguir a l’estat espanyol?

En canvi, si Catalunya segueix romanent a l’Estat espanyol, com una regió autònoma més, l’endeutament del Principat arribarà al 105,3% del seu PIB (deute propi + 19,5
%  del deute net de l’Estat espanyol corresponent a l’esforç fiscal de Catalunya). Ros i Miret, els autors de l’estudi, afirmen que sovint els qui parlen dels riscos de la independència s’obliden dels costos reals i que avui ja podem palpar què suposa seguir a l’Estat espanyol. Davant els cants apocalíptics provinents de l’unionisme, es pot respondre amb un altre unionista, l’expresident estremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que fa setmanes va confessar que als catalans només ens volen pels nostres diners.


I un nou comentari el trobem també a  directe.cat:



ENDEUTAMENT. Mentre el vicepresident Junqueras continua fent l’impossible per quadrar uns pressupostos impossibles, els economistes David Ros i Pere Miret presentaven dijous al Col·legi de Periodistes un estudi exhaustiu sobre l’endeutament al qual hauria de fer front una Catalunya independent. La conclusió: segons la fórmula de negociació, es mouria aproximadament entre un 50 i un 75% del deute actual d’Espanya i se situaria clarament per sota del deute mitjà actual (87,5% sobre el PIB) dels estats de la Unió Europea. Convé no perdre-ho de vista en cap moment: mentre ens arrosseguem desesperats per quadrar els darrers comptes de l’autonomisme, el govern espanyol malbarata a ulls clucs els immensos recursos fiscals que extreu d’una societat i una economia tan dinàmiques com la nostra. Els nostres fills no entendran fins a on va arribar la nostra manca de dignitat en consentir durant tants anys l’espoli.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada