Benvolguts,
Presentem amb una setmana
de retard el document acadèmic original del col·lectiu Koiné que varen presentar al Paranimf
de la UB i que ha causat un extraordinari rebombori mediàtic.
En la presentació hi va
intervenir en primer lloc Juan Carlos
Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística espanyol, i Joan Martí Castell,
catedràtic de filologia catalana i ex-president de la Secció Filològica de
l’Institut d’Estudis Catalans. Al final, l’actriu Txe Arana ha llegit el
manifest complet.
Presentem un tast de cada
un dels lingüistes i de la lectura del manifest:
1.
Moreno Cabrera
En el parlament de 5
minuts del lingüista madrileny molt conegut d’aquest Bloc Juan Carlos Moreno Cabrera hi ha un paràgraf que és
extraordinàriament clar:
‘El bilingüisme s’utilitza en la lingüística oficial per
a invisibilitzar una sèrie de processos de bilingüització forçosa que
han experimentat moltes llengües al món, entre les quals el català. Aquest
processos impliquen una erosió progressiva de la llengua
dominada; va perdent les seves característiques, es va fragmentant, es va fent
menys vigorosa’.
Fixem-nos que en pocs mots ens visualitza el mal que el bilingüisme pot fer i fa a les llengües
minoritzades com el català,
sobretot ens els territoris més assetjats per la maquinària de l’Estat espanyol,
com el País Valencià i la Franja de Ponent,
els territoris amb “guetos” de castellanoparlants i castellanopensants com el cinturó industrial de Barcelona així
com els nuclis de personal immigrant com Salt
i molts altres pobles amb personal amb varietats de llengües com el xinès o
l’urdú o d’altres. I, per descomptat ha fet mal als territoris de la Catalunya Nord terriblement assetjats
per l’Estat francès:
·
invisibilitzar
·
processos de bilingüització forçosa
·
erosió progressiva de la llengua dominada
·
va perdent les seves característiques
·
es va fragmentant,
·
es va fent menys vigorosa’.
2. Joan Martí Castell
El catedràtic Joan Martí fa un parlament de 15 minuts
i és tant clar com l’anterior. Explica també el problema de la bilinguització forçosa. Es refereix al
llibre del filòleg i traductor Pau Vidal,
també conegut del Bloc i esmenta especialment el llibre El bilingüisme mata publicat fa un any.
Alerta del terrible
problema de la substitució
lingüística i relaciona fortament els dos problemes que s’esdevenen
sota la pressió dels estats opressors de la llengua, el que s’anomena l’opressió ideològica, que són la minorització de la
llengua així com la bilinguització
forçosa.
Explica que els Països
Catalans no han
estat mai bilingues i diu que llengua i identitat
nacional són indestriables.
El parlament de Joan Martí esborrona i recomanem que tant
el del professor Moreno Cabrera com
el de Joan Martí, sigui escoltat i estudiat
en les universitats però també en els Instituts
de Batxillerat i en les Escoles d’ESO!
3.
Lectura del
manifest
Finalment l’actriu i
presentadora de televisió Txe Arana llegeix el Manifest, que afegim a aquest
apunt.
Consideracions
El rebombori mediàtic esmentat més amunt està sobretot expressat i fomentat
pels enemics de Catalunya i del català, com el d’ahir d’un individu diputat al
Parlament de Catalunya, venut a l’or de Madrid, de nom Josep Lluís Franco Rabell. I per descomptat els diputats i
membres de Ciudadanos, del partit de laboratori nascut del no-res fa 10 anys, amb l’expressa voluntat (o mandat) de fomentar
el bilingüisme que els seus putos amos de
Madrid i de Barcelona amb els respectius lobies com el Puente Aéreo,
segons quins sindicats com els de ferrocarrils de l’UGT, els col·lectius de funcionaris de les
més variades menes com notaris, registradors, secretaris municipals, així
com els militars, guàrdies civils, policies municipals, guàrdia urbana i
similars (què en podem dir dels mossos?). I dels capellans i bisbes què en podem dir? El bisbe de Barcelona l’admet, l’usa i el predica!
El
treball de genocidi, d’anorreament de les llengües autòctones durant el
franquisme, ha continuat amb el de genocidi
invisibilitzat, d’assetjament, a partir de la transacció
(que no transició) del 1975 al 1981 i ha donat els seus fruits com succeeix al
País Valencià que encara no s’atreveixen a dia d’avui a usar el català normatiu
públicament...
Us
recomanem fortament que dediqueu una bona estona a llegir el manifest i a escoltar
el vídeo.
Hem
publicat un comentari a l’article, molt interessant, de la Marta Rojals de títol El castellà és una llengua, el català és una
polémica. I n’anirem publicant més que han anat sortint i els tenim en
cartera. I els que vindran!
Particularment
crec que no cal remenar la merda perquè fa pudor, però si alguns ho fan els
altres tenim tot el dret a replicar-los. A part de que caldria analitzar la conveniència
de llençar , ni que sigui en els recintes acadèmics, aquestes polèmiques en
aquests moments…
Vegem el document:
Llengua i
República presenta el manifest crític amb el bilingüisme
Us oferim el vídeo de les intervencions de Juan
Carlos Moreno i Joan Martí, i la lectura del manifest a càrrec de Txe Arana
Divendres 1.04.2016 02:00
Mercè Llorente, membre de Koiné, Joaquim Arenas, president de Llengua i República, Juan Carlos Moreno, de la Universitat de Madrid, ahir al Paranimf de la UB
El Grup Koiné ha presentat al paranimf de la Universitat de Barcelona el manifest ‘Per un
veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent’,
signat per gairebé tres-centes personalitats del món de la llengua, agrupades
en l’associació Llengua i República.
El manifest
alerta que la política lingüística de la Catalunya independent no ha de
reproduir els esquemes de la transició i l’autonomisme, basats en un
bilingüisme que ha degradat el català.
A la presentació, a banda els membres del Grup
Koiné, hi han intervingut Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística
espanyol, i Joan Martí Castell, catedràtic de filologia catalana i ex-president
de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Al final, l’actriu
Txe Arana ha llegit el manifest complet. ‘El bilingüisme s’utilitza en la lingüística oficial per a
invisibilitzar una sèrie de processos de bilingüització forçosa que han
experimentat moltes llengües al món, entre les quals el català. Aquest
processos impliquen una erosió progressiva de la llengua dominada; va perdent
les seves característiques, es va fragmentant, es va fent menys vigorosa’,
ha dit Moreno Cabrera.
En aquest vídeo, hi podreu veure totes tres
intervencions:
http://www.vilaweb.cat/noticies/koine-presenta-en-societat-el-manifest-que-ha-dinspirar-la-politica-linguisitica-en-la-catalunya-independent/
I aquí l'article:
http://www.vilaweb.cat/noticies/koine-presenta-en-societat-el-manifest-que-ha-dinspirar-la-politica-linguisitica-en-la-catalunya-independent/
I aquí l'article:
Porta per títol 'Per un veritable procés de
normalització lingüística a la Catalunya independent' · Us l'oferim tot sencer
Dijous al vespre (19.30) es presentarà al paranimf de la Universitat de Barcelona un manifest signat per dues-centes personalitats i impulsat pel Grup Koiné, que formen Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Sílvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga. Tots els membres del grup han constituït l’associació Llengua i República, per tal que tingui continuïtat.
A la presentació del manifest, hi intervindran
Arenes i Lorente, a més de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de
lingüística espanyol, i Joan Martí Castell, catedràtic de filologia catalana i
ex-president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. L’actriu
Txe Arana llegirà el manifest.
Us oferim el text sencer a
continuació:
«Els sotasignats, estudiosos de la llengua,
filòlegs, lingüistes, docents, escriptors, traductors, juristes i professionals
d’àmbits afins, considerant la situació real de la llengua catalana i en la
perspectiva del procés constituent que ben aviat s’encetarà a Catalunya, pel
mandat democràtic expressat aquest 27 de setembre passat, es creuen en el deure
ciutadà d’exposar a l’opinió pública això que segueix.
CONSTATEM:
1. Que la llengua catalana és la llengua de
Catalunya, en el sentit que és la llengua endògena del territori de Catalunya,
on s’ha format i ha evolucionat històricament, i des d’on es va estendre als
territoris contigus del País Valencià i les Illes Balears. És la llengua en què
sempre ha parlat el poble català.
2. Que la llengua catalana no està, tanmateix,
en la situació normal d’una llengua territorial en el propi territori; perquè,
a causa de l’annexió del Principat de Catalunya al Regne de Castella d’ençà del
1714, el castellà, com a llengua de dominació, li disputa coercitivament aquest
estatus de llengua territorial i ha intentat i continua intentant
repressivament de desplaçar-la dels àmbits d’ús lingüístic general. Igualment
s’esdevé al País Valencià des del 1707, a Mallorca i Eivissa des del 1715 i a
Menorca des del 1802. De la mateixa manera, s’ha anat imposant el francès als
comtats del nord (ara coneguts com a Catalunya del Nord), a partir de l’annexió
d’aquesta part del Principat el 1659 al Regne de França.
3. Constatem també que, com sol ser típic dels
processos de dominació política lingüística, el mecanisme per a aconseguir la
implantació del castellà a Catalunya va ser i continua essent la bilingüització
forçosa de la població. Un procés que va costar segles i que fins el 1939
encara era força precari, pel que fa a la major part de les classes populars.
El règim dictatorial del general Franco va completar tanmateix en dues
generacions aquest procés de bilingüització forçosa mitjançant la repressió
politicojurídica de l’ús del català, l’ensenyament obligatori i l’extensió dels
nous mitjans de comunicació, tots dos absolutament en castellà, i la
utilització d’una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a
instrument involuntari de colonització lingüística.
4. Constatem que el règim constitucional del 1978
ha refermat la continuïtat de la imposició politicojurídica del castellà a
Catalunya. La legislació de la Generalitat restablerta i la política
lingüística consegüent han servit per a superar en certs àmbits i força
precàriament la minorització total soferta pel català a mans del franquisme,
però no pas per a revertir la norma social d’ús subordinat del català al
castellà que condiciona l’ús lingüístic quotidià de la immensa majoria dels
parlants i que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per
la llengua imposada per l’Estat.
5. Constatem que aquest procés de substitució s’ha
anat accelerant, de manera que la situació actual de la llengua catalana en la
majoria d’àmbits d’ús general és extremament crítica, fins al punt que el
català no és a hores d’ara, a Catalunya, la llengua no marcada, aquella que
espontàniament qualsevol habitant empra per adreçar-se a un desconegut. Tampoc
no és la llengua predominant entre les generacions de la dita ‘immersió’: en
les zones més poblades la coneixen però l’usen mínimament. I, en paral·lel a
l’arraconament social, la degradació qualitativa, estructural, de la llengua no
ha parat de créixer en el camí de convertir-se en una mena de dialecte del
castellà.
DENUNCIEM:
1. La profunda anormalitat que significa que a
Catalunya (i a tots els altres països de llengua catalana), la realitat
lingüística normal en un país amb immigració aparegui en certa manera
capgirada: la llengua de la immigració (però només l’espanyola) pren a tots els
efectes el rol de llengua per defecte, de llengua del país, de llengua
nacional, i, contràriament, la llengua del país va esdevenint privativa d’una
comunitat closa, que es va reduint i acabarà desapareixent, com sol passar amb
les llengües d’immigració. Aquesta anormalitat resta distorsionada per la major
part de les enquestes lingüístiques que es promouen.
2. Denunciem la ideologia política de l’anomenat
‘bilingüisme’, que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la
població catalana d’ençà del 1978 per justificar el règim jurídic establert per
la Constitució i l’Estatut d’autonomia fent creure que la coexistència de dues
llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d’oficialitat i
igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic. En
realitat, aquesta ideologia bilingüista no és res més que una forma d’encobrir
i legitimar la subordinació d’una llengua a l’altra i el consegüent procés de
substitució lingüística que pateix la societat catalana. La lentitud d’aquest
procés fomenta entre la població el miratge que el bilingüisme social pot
permetre el reeiximent de la llengua minoritzada i una situació d’equilibri
permanent entre la llengua endògena i l’exògena.
3. Denunciem les manifestacions d’alguns grups
polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la
futura República Catalana que l’anormalitat lingüística actual continuï essent
garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república.
MANIFESTEM:
1. La urgència d’una presa de consciència del
problema social que constitueix per a la societat catalana el desballestament
lingüístic creat per la dominació espanyola, una consciència que ara manca en
la majoria dels ciutadans i en molts dirigents polítics. Cal que tothom
entengui que un dels grans problemes d’estat de la nova república, potser el
més important, serà el problema lingüístic, perquè afecta la base mateixa de la
cohesió social.
2. Manifestem la necessitat que aquesta
consciència lingüística informi el debat ciutadà del procés constituent i el
consens constitucional, si no es vol que la nova constitució sigui una forma de
tancar en fals el problema lingüístic i entrebanqui o fins impossibiliti de
començar a solucionar-lo per les úniques vies possibles: a) la restitució al
català de l’estatus de llengua territorial de Catalunya (i igualment per a
l’occità a la Vall d’Aran), b) la reversió de la pràctica de la subordinació
sistemàtica i generalitzada de l’ús del català (o de l’occità) a l’ús del castellà,
i c) la recuperació progressiva de la genuïnitat de la llengua.
3. Manifestem finalment la necessitat, com a fruit
de la presa de consciència lingüística, de la creació d’un ampli moviment
ciutadà per la normalització lingüística que aplegui com més vagi més voluntats
compromeses en una conducta superadora de la subordinació lingüística; un
moviment en què cal que vagi confluint tothom, sigui quin en sigui l’origen i
sigui quina sigui la seva llengua inicial.
4. Manifestem la necessitat, en definitiva, que
s’incorpori al procés constituent la voluntat d’articular la llengua catalana
com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del
multilingüisme com a riquesa individual i social, amb totes les mesures
necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la
construcció d’un país normal, també pel que fa a la llengua.
Manifest impulsat pel Grup Koiné,
format per Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines
i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i
Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i
Adel, Dolors Requena Bernal, Silvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal
i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga.
Can Formiga, Rubí
17 d’octubre de 2015»
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada