Benvolguts,
De tant en tant, rebem
notícies molt positives sobre el procés d’independència de Catalunya, relacionada
amb la UE i amb el Regne d’Espanya (successor del Regne de Castella).
En aquest cas les
notícies provenen d’un acte acadèmic organitzat pel CCN i el seu president Albert
Pont (autor de Delenda est Hispania).
Pel que sembla s’ha creat també a les
illes l’equivalent del CCN de nom Cercle Mallorquí de Negocis i aquesta
entitat ha organitzat l’acte que aquí es relata.
Hi ha un poscast, : http://m.ivoox.com/symposium-on-the-progressive-development-of-internationallaw-audios-mp3_rf_10767967_1.html,
que val molt la pena d’escoltar. És en anglès i alemany amb traducció catalana intercalada,
per tant es pot escoltar perfectament. Hi ha 9 minuts previs dedicats a Ramon Llull.
Es poden saltar! L’àudio dura un poc menys de dues hores.
L’Albert Pont comença amb
una frase molt divertida. Diu: Advertim que qualsevol semblança del que es pugui dir
aquí sobre la independència de Catalunya en relació a qualsevol altre territori
és pura coincidència...
Hi ha conceptes interessantíssims
que no havíem vist encara escrits i que estàvem desitjant de veure com:
·
Schachtschneider:
o Cap
poble pot renunciar a la seva existència i a organitzar-se com a Estat.
o El
govern Espanyol representava a Catalunya i als seus ciutadans en el moment de
firmar l’acta d’adhesió a la CEE i la resta de tractats constitutius de la UE i
que, per tant, Catalunya hi està igualment compromesa. Ambdós Estats hauran de
continuar aplicant els tractats en el seu respectiu territori. És
més, manté que Catalunya no es podria
deslliurar dels compromisos assumits per l’Estat espanyol en el marc de la
UE.
o Davant
la independència de Catalunya, la UE només podrà adoptar una posició pragmàtica
a fi d’adaptar-se a la nova realitat, tal com va fer amb la integració de la
RDA.
o La
independència de Catalunya no comportaria cap inseguretat jurídica. Tant
el Dret primari que emana dels tractats constitutius
de la UE, com el Dret secundari
(directives, reglaments, etc.) i el dret terciari
(ordres d’execució legislativa) seguiran estant en vigor després de la
proclamació de la independència.
o Tant
Catalunya com la UE hauran d’acordar un procés d’adaptació mútua, en el que
s’hauran de designar la representació catalana a les institucions comunitàries,
l’oficialitat del català, i un nou repartiment dels escons del Parlament
europeu, procés durant el qual tota la legislació comunitària seguiria estant
en vigor.
·
[De Zayas]:
o El
desenvolupament progressiu del Dret Internacional garanteix l’aplicació del
dret a l’autodeterminació dels pobles al cas de Catalunya i que negar el dret a
l’autodeterminació de Catalunya és una gran irresponsabilitat, en clara al·lusió a
l’actitud del govern espanyol vers el procés sobiranista català.
l’autodeterminació de Catalunya és una gran irresponsabilitat, en clara al·lusió a
l’actitud del govern espanyol vers el procés sobiranista català.
o El dret
a l’autodeterminació té com a finalitat garantir la pau i l’estabilitat
internacionals, ja que bona part dels conflictes internacionals són provocats
pels Estats que es neguen a admetre el dret d’autodeterminació a les seves
regions secessionistes.
o El
dret a l’autodeterminació dels pobles és jeràrquicament superior al principi
d’integritat territorial dels Estats, al qual s’aferren els contraris de la
independència de Catalunya i, per tant, predomina en cas de col·lisió entre els
dos principis.
·
[Albert Pont]:
o
Va exposar la legitimitat històrica de la
independència de Catalunya, ja que la seva Corona gaudia de totes les
manifestacions de la sobirania que avui s’atribueix als Estats independents.
Així mateix, va recordar que l’annexió de Catalunya a la Corona de Castella va
ser un acte il·legal. Finalment, va advertir que la independència de Catalunya
podria ser l’inici d’un procés de dissolució de l’Estat espanyol, ja que altres
comunitats podrien seguir el seu camí. De fet, afirma que la legitimitat del
dret a decidir és aplicable no només a l’actual territori de la Comunitat
Autònoma de Catalunya, si no a tots els territoris que havent format part de la
mateixa entitat política varen ser annexionats per Castella com a conseqüència
de la Guerra de Successió espanyola.
Vegem la crònica de l’acte:
El
professor Schachtschneider assegura que una Catalunya independent quedarà dins
de la UE
CCN
El passat divendres es va celebrar a la ciutat de Palma de Mallorca un simposi sobre el
desenvolupament progressiu del Dret Internacional, organitzat pel Cercle Mallorquí de
Negocis. L’acte va tenir lloc a la Fundació Pilar i Joan Miró i va aplegar un nombrós públic,
entre el qual alguns representants del govern balear i de diverses entitats polítiques,
econòmiques i socials.
desenvolupament progressiu del Dret Internacional, organitzat pel Cercle Mallorquí de
Negocis. L’acte va tenir lloc a la Fundació Pilar i Joan Miró i va aplegar un nombrós públic,
entre el qual alguns representants del govern balear i de diverses entitats polítiques,
econòmiques i socials.
L’acte va comptar amb les intervencions del professor Karl Albrecht Schachtschneider,
expert en Dret Internacional, Constitucional i Europeu, qui va assegurar que cap poble pot
renunciar a la seva existència i a organitzar-se com a Estat. A més, va argumentar que
una Catalunya independent romandria dins de la UE sense necessitat de demanar-ne
l’admissió. Assegura que el govern Espanyol representava a Catalunya i als seus
ciutadans en el moment de firmar l’acta d’adhesió a la CEE i la resta de tractats
constitutius de la UE i que, per tant, Catalunya hi està igualment compromesa. Ambdós
Estats hauran de continuar aplicant els tractats en el seu respectiu territori. És més, manté
que Catalunya no es podria deslliurar dels compromisos assumits per l’Estat espanyol en
el marc de la UE, perquè el principi de taula rassa que permetria justificar-ho només es
pot aplicar als Estats de recent independència sorgits del procés de descolonització, i
aquest no és el cas.
A més, el professor Schachtschneider sosté que la UE no té competències en matèria de
successió d’Estats i que no pot prendre part en els afers interns dels Estats, especialment
en qüestions relatives a la seva organització interna. Així mateix manté que davant la
independència de Catalunya, la UE només podrà adoptar una posició pragmàtica a fi
d’adaptar-se a la nova realitat, tal com va fer amb la integració de la RDA. Per tant,
segons el professor Schachtschneider la independència de Catalunya no comportaria cap
inseguretat jurídica. Tant el Dret primari que emana dels tractats constitutius de la UE,
com el Dret secundari (directives, reglaments, etc.) i el dret terciari (ordres d’execució
legislativa) seguiran estant en vigor després de la proclamació de la independència. És
més, la secessió de Catalunya tampoc afectaria el sistema monetari, ja que Catalunya
podria continuar usant l’euro com a moneda de curs legal. Finalment, el professor
Schachtschneider adverteix que tant Catalunya com la UE hauran d’acordar un procés
d’adaptació mútua, en el que s’hauran de designar la representació catalana a les
institucions comunitàries, l’oficialitat del català, i un nou repartiment dels escons del
Parlament europeu, procés durant el qual tota la legislació comunitària seguiria estant en
vigor.
L’acte també va comptar amb la intervenció d’Alfred-Maurice De Zayas, relator especial de
les Nacions Unides i professor de l’escola diplomàtica de Suïssa. De Zayas va manifestar
que el desenvolupament progressiu del Dret Internacional garanteix l’aplicació del dret a
l’autodeterminació dels pobles al cas de Catalunya i que negar el dret a
l’autodeterminació de Catalunya és una gran irresponsabilitat, en clara al·lusió a
l’actitud del govern espanyol vers el procés sobiranista català. A més, afirma que el
dret a l’autodeterminació té com a finalitat garantir la pau i l’estabilitat internacionals, ja
que bona part dels conflictes internacionals són provocats pels Estats que es
neguen a admetre el dret d’autodeterminació a les seves regions secessionistes.
Finalment, el professor De Zayas va manifestar que el dret a l’autodeterminació dels
pobles és jeràrquicament superior al principi d’integritat territorial dels Estats, al qual
s’aferren els contraris de la independència de Catalunya i, per tant, predomina en cas de
col·lisió entre els dos principis.
L’acte també va comptar amb la intervenció d’Albert Pont, president del Cercle Català de
Negocis i expert en successió d’Estats. Pont va donar un caràcter històric a la seva
intervenció. Va exposar la legitimitat històrica de la independència de Catalunya, ja que la
seva Corona gaudia de totes les manifestacions de la sobirania que avui s’atribueix als
Estats independents. Així mateix, va recordar que l’annexió de Catalunya a la Corona de
Castella va ser un acte il·legal. Finalment, va advertir que la independència de
Catalunya podria ser l’inici d’un procés de dissolució de l’Estat espanyol, ja que
altres comunitats podrien seguir el seu camí. De fet, afirma que la legitimitat del dret a
decidir és aplicable no només a l’actual territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya,
si no a tots els territoris que havent format part de la mateixa entitat política varen ser
annexionats per Castella com a conseqüència de la Guerra de Successió espanyola. Però
va admetre que cada poble ha de poder exercir el dret a decidir en el moment i la forma
que més li convingui. Per a Pont, les Balears i la Franja de Ponent també tenen el dret
d’exercir el dret a l’autodeterminació encara que correspon als seus ciutadans decidir el
contingut del seu dret i quin camí polític volen adoptar.
CCN
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada