Benvolguts,
L’Esteve Vilanova comença
el seu anàlisi explicant que Tenir el concert és
tenir l'or. i ja saben què passa amb qui té l'or. I continua dient que Qui paga mana. És urgent
entomar la reforma del finançament autonòmic. Ja sabem que el finançament del
principat, del País Valencià i de les Illes és molt deficitari. El dèficit
fiscal del País Valencià és al
voltant del 6%
del seu PIB, el de Catalunya equival al 8% del nostre PIB i el de les Illes és al voltant del 14% del seu PIB!
Hi ha molts apunts en aquest Bloc sobre dèficits fiscals, com aquest: 07/05/14.
Economistes per la independència.
I aquest dèficit es manté hi hagi
qui hi hagi al Gobierno de Madrid. Aquesta constatació fa exclamar a l’autor
Santiago Vilanova en la seva Conclusió que
Culpar Catalunya de la desviació de
dèficit espanyol serveix clarament per
insistir en el debat espanyolista i crear un
discurs que, malgrat el que es digui, té ressò a Espanya; i és el discurs que nosaltres
no sabem gestionar i que ens ho gastem en el procés. També afirma que En cap cas mai ningú no reconeixerà que estem mal finançats.
I finalment
acaba amb l’exemple del País basc: Mirin els que
compleixen i veuran que hi ha el País Basc; és perquè saben gestionar millor o
perquè tenen el concert? I Tenir el concert és tenir l'or! . I ho remata amb que qui té l'or fa
la regla. És a dir, que qui té els diners mana.
Vegem l’anàlisi d’ Esteve Vilanova. La regla d'or:
3 abril 2016 2.00 h
Esteve Vilanova
La regla d'or
Qualsevol promesa que suposi augment de despesa podem estar segurs que és
un engany
La regla d'or és ben clara, i
nosaltres ho sabem prou bé. Diu que qui té l'or fa la regla. És a dir, que qui
té els diners mana. I deixem-nos de més ximpleries; no hi ha
autonomia, ni independència, si no disposem de l'or. Aquí diem una cosa més
contundent:
qui paga mana,
una frase que en el seu moment tenia certa
veracitat però els catalans tenim prou experiència
acumulada per saber que en
les nostres condicions, no necessàriament els que paguem, manem. Tots els
partits que estan representats al Parlament de Catalunya, fins i tot el PPC, en
un moment donat, amb més o menys fermesa, han acceptat que Catalunya estava mal finançada i que era urgent entomar la
reforma del finançament autonòmic, que ja fa
dos anys que està aturada, per solucionar aquest dèficit.
Doncs bé, arribat el moment de
tancar els comptes de l'Estat espanyol del 2015, el ministre Cristóbal Montoro, per justificar l'espectacular
desviació del dèficit, en va culpar directament com a principals incomplidors
Catalunya i el País Valencià amb el rerefons del discurs de la FAES segons el
qual les autonomies són un focus de disbauxa en la despesa i que són
insostenibles.
A mi m'estranya molt que la
confirmació de la notícia hagi provocat tant d'enrenou, perquè en aquestes
mateixes planes i en més d'una ocasió hem dit que la UE advertia de la desviació del
dèficit i que exigia el compliment dels compromisos de cara al 2016, la
qual cosa suposava retallades superiors als 10.000 milions
d'euros. Tancats els comptes, la retallada haurà de ser de 24.000 milions.
Electoralisme
Imputable al govern Rajoy,
a més de l'incompliment del nou finançament autonòmic, hi ha el fet que el 2015
ha estat un any que amb els pressupostos s'ha fet electoralisme, que per mi és
tan greu com el populisme. Ha
rebaixat els impostos de l'IRPF i de societats que han perjudicat els ingressos
en uns 6.000 milions. I quan algú deia que era electoralisme, ells deien que era perquè les seves polítiques ens
havien portat a un creixement del 3,5% el 2015 i que això suposava més ingressos fiscals, un fet que encara fa més terrible aquesta
desviació, puix que si amb un creixement del 3,5%, amb
els preus del
petroli baixíssims, amb els interessos a mínims i fins i tot en algun cas en negatiu,
amb creació de
llocs de treball i amb una aflorament de frau
fiscal que segons Hisenda ha estat superior als 8.000 milions hem tingut aquesta desviació, imaginem-nos què passarà el 2016, quan haurem
de retallar 24.000 milions amb un creixement molt més modest del 2,5%,
i amb aquestes incerteses polítiques que ja duren més de tres mesos i que tot
fa pensar estem abocats a unes noves eleccions.
Amb aquesta situació,
qualsevol pacte, promesa, proposta o acord entre partits que suposi augment de
despesa podeu tenir per segur que ens enganyen, perquè el 2015
només per pagar despeses vam d'haver d'endeutar-nos 30.000 milions
i els 26.600 milions restants fins als 56.600 de
desviació van ser per inversió pública. No tenim més elasticitat en
la despesa. Espanya està en el grup dels cinc països de la UE que deu més de la riquesa què és capaç de generar en un any, en el nostre cas un
bilió d'euros, i el dèficit sempre es
transforma en més endeutament.
Seguretat Social
Un altre component del dèficit el tenim en la Seguretat
Social, que ha estat de cap a 7.000 milions, un
fet que també
ens ha de fer pensar pel fet que es produeix en un moment de creació de llocs
de treball. Ens demostra que tenim un problema en les cotitzacions i ens indica que el treball que es genera és bàsicament de baixa qualitat i
que és precari.
Conclusió
Culpar Catalunya de la
desviació de dèficit espanyol serveix clarament per insistir en el debat
espanyolista i crear un discurs que, malgrat el que es digui, té ressò a
Espanya; i és el discurs que nosaltres no sabem gestionar i que ens ho gastem en el procés.
En cap cas mai ningú no reconeixerà que estem mal finançats.
De fet, mirin els que compleixen i veuran que hi
ha el País Basc;
és perquè saben gestionar millor o perquè tenen el concert?
Tenir el concert és tenir l'or; i ja saben què passa amb qui té l'or.
Esteve Vilanova
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada