Benvolguts,
He trigat vuit o deu dies a comentar aquest Manifest, que un
cop llegit i rellegit trobo extraordinàriament clar i potent, qualitats que poc
cops es donen en els manifestos o crides
dels catalans...
Els indepes d’ICV deuen
haver finalment assumit que són hereus llunyans
del PSUC i del PSAN i que l’esperit d’aquests moviments, desenvolupats durant el
franquisme i que ara continuarien sent independentistes, havien quedat molt ensopits,
amb els trasbalsos que s’han produït darrerament en els camps de l’independentisme
però també en els de la justícia social, que totes les esquerres assumeixen ara
que són indestriables...
El Manifest parteix
d’unes premisses
bàsiques molt ben expressades:
·
El règim polític
nascut a l’Estat espanyol amb la Constitució de 1978 està esgotat...
·
Tres aspiracions
d’una gran part de la ciutadania:
·
la voluntat de
construir un Estat propi,
·
la ferma actitud
de combatre un sistema econòmic injust,
·
i l’exigència de
transparència i honestedat enfront de la corrupció.
·
Dos eixos:
·
el nacional
·
i el de fi de
règim, que abasta
tanmateix el dreta-esquerra
·
La participació
d’ICV en el procés sobiranista és indispensable
Vegem el manifest, i
llegiu-lo un parell o tres de cops, ja que que necessita més d’un cop d’ull:
El manifest dels independentistes d'ICV, Compromís per
la Independència
El sector independentista d'ICV va fer el darrer cap de setmana la seva
primera assemblea, on s'ha marcat com a prioritat fer un full de ruta propi que
incorpori el partit al procés sobiranista.
Us oferim íntegre, tot
seguit, el manifest de Compromís per la
Independència d'ICV, aprovat a la seu nacional del partit el 27 de
juny.
«Catalunya viu uns
moments històrics. El règim polític nascut a l’Estat espanyol amb la Constitució
de 1978 està esgotat, i un sistema de partits que semblava immutable està
canviant de forma accelerada. En
aquests moments al país català es superposen tres aspiracions d’una gran part de la
ciutadania:
·
la
voluntat de construir un Estat propi, expressada en mobilitzacions massives i
en la consulta del 9N,
·
la ferma
actitud de combatre un sistema econòmic injust, generador de desigualtats,
·
i
l’exigència de transparència i honestedat enfront de la corrupció.
Els resultats de les
eleccions municipals del 24 de maig s’han d’interpretar des d’aquesta
perspectiva. Al nostre país la política es mou a l’entorn de dos eixos:
·
el
nacional
·
i el de fi
de règim, que abasta tanmateix el dreta-esquerra.
I les forces
polítiques que no sàpiguen donar resposta simultània a totes dues qüestions
seran superades pel canvi i el salt qualitatiu democràtic que ja han començat.
Compromís per la Independència ha nascut com a corrent d’opinió dins Iniciativa per Catalunya Verds amb la voluntat d’influir en la política del partit per tal que aquest es posicioni favorablement al procés per la independència de Catalunya i hi esdevingui així un agent actiu, compromès i imprescindible.
Tenim el convenciment que la participació d’ICV en el procés sobiranista és indispensable i que la seva presència o absència en poden marcar substancialment la qualitat democràtica i l’orientació social. És per això que apostem perquè ICV no subordini l’agenda nacional a la de les institucions espanyoles. ICV ha de participar activament en el procés constituent i en la redacció d’una Constitució que ens portin a la República Catalana. En aquest marc, les prioritats que es fixa Compromís per la Independència són:
1. Defensar l’opció de la independència de Catalunya, des de posicionaments oberts, rigorosos, transversals i inclusius, tant a dins del partit com en la relació amb totes les persones que voten i que donen suport a ICV.
2. Posar dates o terminis al calendari polític i als acords en relació amb el procés sobiranista. Acceptem que els documents aprovats a la Convenció de Sabadell del passat mes de febrer poden suposar un avenç respecte de posicionaments anteriors del partit, en la mesura que deixen enrere l’opció federalista i aposten per una relació de tu a tu, no supeditada a l’Estat espanyol i basada en la sobirania i en l’exercici del dret a l’autodeterminació, concretats en la idea d’un estat lliure en el marc d’una Espanya plurinacional. Però la Convenció també deixa oberta la porta a la independència -bé que condicionada a un nou debat intern- si es constata novament la negativa de l’Estat espanyol a negociar. La gent de CxI creiem que ni a curt ni a mitjà termini no hi ha cap indici que, sigui quin sigui el resultat de les properes eleccions espanyoles, el Govern que en surti arribi a tolerar, i menys encara, a acordar, un referèndum d’autodeterminació per Catalunya. Volem per tant clarificar aquesta possibilitat i posar-hi un límit temporal, per tal que no quedi com una simple declaració d’intencions.
3. Contribuir a la definició d’un full de ruta sobiranista per ICV per tal de facilitar-li la incorporació al procés, compartida amb altres forces d’esquerres no des de l’acceptació acrítica dels fulls de ruta ja existents, sinó de la inclusió d’esmenes i propostes pròpies, que caldria discutir amb els altres actors del procés. Aquesta discussió s’hauria de centrar especialment en els punts següents:
a. La necessitat de celebrar un referèndum d’autodeterminació en el moment culminant del procés. L’exercici de la plena sobirania per poder decidir lliurement el futur de Catalunya és la idea que aplega més suport social al país i que ens obre la porta a la solidaritat d’Europa i del món. Arribat el cas, ICV hauria de preconitzar doncs desbordar el marc jurídic de l’Estat espanyol per tal de procedir a la celebració d’aquest necessari referèndum, que alhora que no pot ser substituït tampoc no pot esdevenir un obstacle per a l’avenç del procés.
b. La coincidència amb altres forces polítiques i amb l’ANC i Òmnium Cultural, en la voluntat d’obrir a Catalunya un procés constituent després de les properes eleccions al Parlament, que culmini en l’elaboració d’una Constitució, a la qual ICV ha d’haver aportat la seva visió d’esquerres, ecologista i igualitària.
4. Continuar treballant per una confluència de les esquerres nacionals alternatives compromesa amb el procés sobiranista. Celebrem l‘èxit de Barcelona en Comú i apostem per un projecte equivalent a les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquest nou projecte s’ha de construir sense cap exclusió prèvia i ha de néixer des de Catalunya i actuar amb plena sobirania.
En el mateix sentit, qualsevol confluència que es produís en el marc de les properes Eleccions Generals hauria de garantir també aquests mateixos requisits en el futur grup parlamentari, tot recollint el compromís programàtic amb el referèndum per l’autodeterminació.
5. Contribuir a impulsar una aliança de les esquerres del país que apostin per la independència per tal d’ajudar a ampliar la majoria ciutadana favorable a la construcció d’una República Catalana lliure, justa i transparent.
6. Incrementar la visibilitat dels independentistes d’ICV en les lluites socials i en els mitjans de comunicació, combatent alhora la percepció social que ICV no disposa al seu si de projecte i proposta independentista. I afavorir així que la ciutadania d’esquerres i independentista pugui sentir-s’hi també identificada.
7. Enfortir les relacions d’ICV amb projectes similars arreu dels Països Catalans, especialment Compromís, al País Valencià, i MÉS, a les Illes; sense oblidar les persones i grups d’Andorra, la Franja, la Catalunya Nord i l’Alguer que treballen pel redreçament de la llengua i la cultura comunes. Les eleccions municipals i autonòmiques al País Valencià i a les Illes ens han portat l’alegria i la satisfacció de veure el PP fora de les institucions des de les quals ha practicat la corrupció, una política reaccionària i l’atac constant del nacionalisme lingüístic espanyol contra aquests signes d’identitat; en el cas de la Catalunya Nord sotmesos tanmateix pel centralisme francès. Ara s’obre una nova etapa en la qual caldrà enfortir els lligams entre tots els territoris de parla catalana, partint del respecte escrupolós al dret a decidir de cadascun d’ells.
Pel que fa a les relacions amb forces polítiques i moviments socials de fora dels Països Catalans volem prioritzar els contactes i les relacions amb els representants de nacions sense estat i amb aquelles forces que, tenint com a àmbit d’actuació un estat, defensin el dret a la plena sobirania i a la independència dels pobles que així ho decideixin, així com una societat d’esquerres, igualitària, republicana i ecològicament sostenible.
Les persones d’ICV que formem Compromís per la Independència ens declarem d’esquerres, independentistes, ecologistes, feministes i defensores de la llengua i la cultura catalanes. I perquè volem enriquir i alhora enfortir Iniciativa per Catalunya Verds, estem convençuts que la millor forma de fer-ho és defensant també al seu interior la independència de Catalunya.»
Compromís per la Independència ha nascut com a corrent d’opinió dins Iniciativa per Catalunya Verds amb la voluntat d’influir en la política del partit per tal que aquest es posicioni favorablement al procés per la independència de Catalunya i hi esdevingui així un agent actiu, compromès i imprescindible.
Tenim el convenciment que la participació d’ICV en el procés sobiranista és indispensable i que la seva presència o absència en poden marcar substancialment la qualitat democràtica i l’orientació social. És per això que apostem perquè ICV no subordini l’agenda nacional a la de les institucions espanyoles. ICV ha de participar activament en el procés constituent i en la redacció d’una Constitució que ens portin a la República Catalana. En aquest marc, les prioritats que es fixa Compromís per la Independència són:
1. Defensar l’opció de la independència de Catalunya, des de posicionaments oberts, rigorosos, transversals i inclusius, tant a dins del partit com en la relació amb totes les persones que voten i que donen suport a ICV.
2. Posar dates o terminis al calendari polític i als acords en relació amb el procés sobiranista. Acceptem que els documents aprovats a la Convenció de Sabadell del passat mes de febrer poden suposar un avenç respecte de posicionaments anteriors del partit, en la mesura que deixen enrere l’opció federalista i aposten per una relació de tu a tu, no supeditada a l’Estat espanyol i basada en la sobirania i en l’exercici del dret a l’autodeterminació, concretats en la idea d’un estat lliure en el marc d’una Espanya plurinacional. Però la Convenció també deixa oberta la porta a la independència -bé que condicionada a un nou debat intern- si es constata novament la negativa de l’Estat espanyol a negociar. La gent de CxI creiem que ni a curt ni a mitjà termini no hi ha cap indici que, sigui quin sigui el resultat de les properes eleccions espanyoles, el Govern que en surti arribi a tolerar, i menys encara, a acordar, un referèndum d’autodeterminació per Catalunya. Volem per tant clarificar aquesta possibilitat i posar-hi un límit temporal, per tal que no quedi com una simple declaració d’intencions.
3. Contribuir a la definició d’un full de ruta sobiranista per ICV per tal de facilitar-li la incorporació al procés, compartida amb altres forces d’esquerres no des de l’acceptació acrítica dels fulls de ruta ja existents, sinó de la inclusió d’esmenes i propostes pròpies, que caldria discutir amb els altres actors del procés. Aquesta discussió s’hauria de centrar especialment en els punts següents:
a. La necessitat de celebrar un referèndum d’autodeterminació en el moment culminant del procés. L’exercici de la plena sobirania per poder decidir lliurement el futur de Catalunya és la idea que aplega més suport social al país i que ens obre la porta a la solidaritat d’Europa i del món. Arribat el cas, ICV hauria de preconitzar doncs desbordar el marc jurídic de l’Estat espanyol per tal de procedir a la celebració d’aquest necessari referèndum, que alhora que no pot ser substituït tampoc no pot esdevenir un obstacle per a l’avenç del procés.
b. La coincidència amb altres forces polítiques i amb l’ANC i Òmnium Cultural, en la voluntat d’obrir a Catalunya un procés constituent després de les properes eleccions al Parlament, que culmini en l’elaboració d’una Constitució, a la qual ICV ha d’haver aportat la seva visió d’esquerres, ecologista i igualitària.
4. Continuar treballant per una confluència de les esquerres nacionals alternatives compromesa amb el procés sobiranista. Celebrem l‘èxit de Barcelona en Comú i apostem per un projecte equivalent a les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquest nou projecte s’ha de construir sense cap exclusió prèvia i ha de néixer des de Catalunya i actuar amb plena sobirania.
En el mateix sentit, qualsevol confluència que es produís en el marc de les properes Eleccions Generals hauria de garantir també aquests mateixos requisits en el futur grup parlamentari, tot recollint el compromís programàtic amb el referèndum per l’autodeterminació.
5. Contribuir a impulsar una aliança de les esquerres del país que apostin per la independència per tal d’ajudar a ampliar la majoria ciutadana favorable a la construcció d’una República Catalana lliure, justa i transparent.
6. Incrementar la visibilitat dels independentistes d’ICV en les lluites socials i en els mitjans de comunicació, combatent alhora la percepció social que ICV no disposa al seu si de projecte i proposta independentista. I afavorir així que la ciutadania d’esquerres i independentista pugui sentir-s’hi també identificada.
7. Enfortir les relacions d’ICV amb projectes similars arreu dels Països Catalans, especialment Compromís, al País Valencià, i MÉS, a les Illes; sense oblidar les persones i grups d’Andorra, la Franja, la Catalunya Nord i l’Alguer que treballen pel redreçament de la llengua i la cultura comunes. Les eleccions municipals i autonòmiques al País Valencià i a les Illes ens han portat l’alegria i la satisfacció de veure el PP fora de les institucions des de les quals ha practicat la corrupció, una política reaccionària i l’atac constant del nacionalisme lingüístic espanyol contra aquests signes d’identitat; en el cas de la Catalunya Nord sotmesos tanmateix pel centralisme francès. Ara s’obre una nova etapa en la qual caldrà enfortir els lligams entre tots els territoris de parla catalana, partint del respecte escrupolós al dret a decidir de cadascun d’ells.
Pel que fa a les relacions amb forces polítiques i moviments socials de fora dels Països Catalans volem prioritzar els contactes i les relacions amb els representants de nacions sense estat i amb aquelles forces que, tenint com a àmbit d’actuació un estat, defensin el dret a la plena sobirania i a la independència dels pobles que així ho decideixin, així com una societat d’esquerres, igualitària, republicana i ecològicament sostenible.
Les persones d’ICV que formem Compromís per la Independència ens declarem d’esquerres, independentistes, ecologistes, feministes i defensores de la llengua i la cultura catalanes. I perquè volem enriquir i alhora enfortir Iniciativa per Catalunya Verds, estem convençuts que la millor forma de fer-ho és defensant també al seu interior la independència de Catalunya.»
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada