Benvolguts,
Oferim el relat de l'Albert Lladó Romero del sinistre episodi de títol Un
obsequi entre dictadors publicat al PuntAvui, acompanyat de les fotos
que mostren el context on aquests fets es van esdevenir.
Es tracta de la detenció al 1940 a la Bretanya per la
Gestapo del president de Catalunya Lluís
Companys, que s’havia exiliat el 1939 en perdre Catalunya la guerra que l'Espanya feixista havia organitzar contra la República i contra Catalunya del 1936 al 1939. La
Gestapo lliurà Companys a la policia franquista, que a continuació fou torturat
i lliurat a l’Ejército Español, que
el va assassinar per haver-se “revoltat contra els franquistes”.
La primera foto, és la molt coneguda del president Companys empresonat el 1935.
La següent mostra la propaganda feta pels nazis de la
tradicional amistad hispano-alemana. Tal com diu el text el Führer Hitler mimava al Caudillo Franco i volia que Espanya, en compensació de l’ajut alemany de la
Legió Cóndor a la massacre de Guernica i en general a la guerra espanyola, entrés
a la Segona Guerra Mundial.
La primera foto, és la molt coneguda del president Lluís Companys empresonat el 1935.
La següent mostra la propaganda feta pels nazis de la
tradicional amistad hispano-alemana. Tal com diu el text el Führer Hitler mimava al Caudillo Franco i volia que Espanya, en compensació de l’ajut alemany de la Legió Cóndor a la massacre de Guernica i en general a la guerra espanyola entrés a la
Segona Guerra Mundial.
La següent foto mostra com el mateix any 1940 que
varen detenir el president Companys, els nazis feien parades militars a
Barcelona. Aquí es mostra el Ministre de l’Interior del III Reich Heinrich Himmler (l’equivalent als successius
sinistres ministres feixistes espanyols Ramón Serrano
Súñer, Valentín Galarza Morante, Blas Pérez González, Camilo Alonso Vega, Tomás Garicano Goñi, Carlos Arias Navarro, Manuel Fraga Iribarne, Rodolfo Martín Villa i més tard entre d’altres
Jorge Fernández Díaz) amb abundor de
banderes espanyoles i esvàstiques...
La següent foto mostra Franco amb Hitler i Himmler a
Hendaya, com explica el text.
Es complementa la galeria fotogràfica amb Franco i el seu
hereu Juanca a la Plaza de Oriente i al final una al·legoria de la continuïtat feixista
espanyola en format de ninetes russes Franco -->Juanca -->Felipe.
París - 12 juliol 2015
2.00 h
Un obsequi entre dictadors
La delegació del govern i la Comissió de la Dignitat reconstrueixen la
detenció de Companys a l'Estat francès, 75 anys després
Amb l'arrest, fet per tropes alemanyes, Hitler buscava més implicació
de Franco en la guerra
Albert Lladó Romero
Quan només faltaven dos dies perquè els nazis entressin a París, al
juny del 1940, la Generalitat de Catalunya es veia obligada a clausurar les
dues oficines que tenia a la capital francesa. En aquell moment la seu parisenca del govern allotjava una important
representació del govern català, exiliat després de la Guerra Civil Espanyola,
amb el president Lluís Companys al
capdavant, que va haver de tornar a fugir. Tot i aquest moviment, una sèrie de
documents confiscats de la seu de la Generalitat van permetre que la policia
militar alemanya enxampés Companys al cap d'un mes al Baule, localitat
balneària de la Bretanya, on el seu fill, malalt, rebia tractament. Un cop arrestat, el president va passar per la presó
parisenca de la Santé, màquina de
repressió on el règim de Vichy va guillotinar nou comunistes entre el 1941 i el
1942, i per Bordeus, fins arribar a Irun, on el van lliurar a les tropes
franquistes. Després de passar per
Madrid, on durant gairebé dos mesos va ser objecte de tortures, el president català
va ser sotmès a un consell de guerra a Barcelona, que només va durar unes
hores, i va ser assassinat el 15 d'octubre d'aquell mateix 1940, quan va ser
afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc.
Al cap de setanta-cinc anys d'aquell episodi atroç, divendres, la
delegació del govern a París i la Comissió
de la Dignitat van reconstruir la detenció a l'Estat
En aquest escenari,
que mesos més tard va desembocar en la trobada d'Hendaia dels dos líders, encaixava la petició del ministre de
Governació espanyol, Ramón Serrano Súñer,
enviat a París, perquè Alemanya els facilités informació dels exiliats
espanyols, confiscada en l'entrada a París. Un cop obtinguda, en bona part gràcies a la
complicitat policial francesa, Governació va fer una
“l'únic president escollit democràticament mai executat a l'Europa occidental”,
com van recordar Antoni Strubell, portaveu de la Comissió de la Dignitat, també present
en l'acte, i Martí Anglada, delegat
del govern a París.
Va ser un assassinat, d'altra
banda, mai condemnat per cap govern espanyol successiu des de la transició.
Albert Lladó Romero
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada