Benvolguts,
Ahir comentàvem un apunt de la Viquipèdia sobre la fi de la
Guerra de Successió espanyola, amb la caiguda de la Ciutat de Mallorca.
I precisament avui fa 300 anys de la capitulació!
Un apunt interessant del Bloc de Bartomeu Mestre, que ens ensenya esdeveniments que no recordàvem,
com que Palma fou la darrera ciutat a capitular davant dels invasors borbònics,
francesos i castellans. També hem recordat que Palma era la capital del Regne
de Mallorca, un dels regnes de la Confederació Catalano-Aragonesa. També hem
sabut que el cavaller francès plenipotenciari del Borbó Felip V, François
Bidal d'Asfeld, era el mateix que va conquerir i cremar Xàtiva 8 anys abans. També
hem sabut que els militars britànics de Menorca així com el virrei austriacista
de Mallorca van ajudar a que la capitulació no fos tan terrible com la de Barcelona
o la de Xàtiva. Tanmateix el desenllaç fou idèntic al del Principat i al del
Regne de València ja que en el termini de 6 mesos també se’ls va aplicar el Decret de Nova Planta amb què per dret de conquesta es van abolir les institucions
pròpies i es van imposar les lleis i institucions del Regne de Castella,
basades en l'absolutisme monàrquic, que va comportar la militarització, la
centralització i la castellanització, la destrucció dels símbols d'identitat i
l'aculturació, a més de l'espoliació...
Vegem l'apunt complet:
Vegem l'apunt complet:
11.07.2015 06:00
Avui fa tres-cents anys de la capitulació de Palma
La Comissió Cívica
del Tricentenari 1715-2015 commemora amb un acte
a les Voltes la caiguda de l'últim nucli de resistència austriacista al país
L'11 de setembre de 1714 va
representar la caiguda de Barcelona després d'un any llarg de setge
borbònic. La capital del Principat no va ser, amb tot, l'últim focus de
resistència austriacista: el Castell de Cardona va capitular a l'exèrcit de Felip
d'Anjou al cap d'una
setmana. Però
les caigudes de Barcelona i Cardona tampoc no van marcar la fi de la guerra al
nostre país, atès que l'illa de Mallorca va mantenir-se fidel a Carles
d'Àustria fins l'11 de juliol de 1715, avui fa tres segles.
Avui fa tres segles,
el comandant de les tropes borbòniques, el cavallerFrançois
Bidal d'Asfeld, va
rebre les claus de Palma. Malgrat les ordres de Felip V i que ell
mateix havia protagonitzat la crema de Xàtiva i més poblacions valencianes just
després de la batalla d'Almansa, la primavera del 1707, l'entrada a la capital
mallorquina no va comportar-ne la destrucció, gràcies sobretot a l'estratègia
conjunta del comandant militar anglo-irlandès de Menorca, George Forbes, i
de l'últim virrei austriacista,Josep Antoni de Rubí.
En les capitulacions, signades l'1 de juliol anterior, els representants
de les institucions mallorquines havien demanat als ocupants la confirmació de
l'ordre constitucional que havia regit la vida del Regne de Mallorca fins
aleshores. Ben lluny d'això, la
resposta de Felip de Borbó i els seus ministres fou l'aplicació d'un Decret de
Nova Planta, el 28 de novembre de 1715, amb què per dret de conquesta es van abolir
les institucions pròpies i es van imposar les lleis i institucions del Regne de
Castella, basades en l'absolutisme monàrquic.
A partir d'aleshores s'imposaren també a les
Illes (tret de Menorca, sota sobirania britànica pràcticament tot el segle
XVIII) la militarització, la centralització i castellanització, la destrucció
dels símbols d'identitat i l'aculturació, a més de l'espoliació.
Per a recordar la
capitulació de fa tres-cents anys i denunciar que les Illes continuen sotmeses a 'l'Espanya
castellana que nega el dret de ser i de decidir', la Comissió Cívica del
Tricentenari 1715-2015 és al darrere d'unacte
commemoratiu avui a les Voltes de Palma (20.00) amb lectures
dramatitzades, parlaments, cançoners, xeremiers, glossadors i un concert de
cloenda.
Joan A. Forès
Reflexions
Molta gent encara necessita que li ho vagin explicant. Per desgracia patim una gran mancança de coneixements de lanostra historia. I els politics no ho fan prou.
ResponElimina