La bufetada que va despertar un país
Andreu Mas
El 27 de juny de 2010, ara fa cinc anys, el
Tribunal
Constitucional dictava sentència contra l’Estatut.
Era
l’inici d’una guerra soterrada Estat-Generalitat
Tothom se l’esperava,
però no per això
va ser ben acollida.
Fins i tot, podríem especular
que, qui més qui menys, s’ensumava
el caire de la resolució, però bona part
dels dirigents polítics i també de la societat
catalana no pensaven que un dels poders
de l’Estat estaria prou cec per encendre la
metxa d’una revolució històrica. Doncs,
ves per on, els magistrats del Tribunal
Constitucional van
demostrar una miopia
política que ens ha portat on som avui,
cinc anys més tard d’aquell 27 de juny de
2010.
Els deu membres del tribunal van quedar
descansats; van declarar inconstitucionals
14 articles de la màxima llei catalana i
a més a més fixaven com havien d’interpretar-
se 23 preceptes més i quatre disposicions.
En resum: RIP. L’Estatut de 1979
era més avançat que aquell que, en una
sessió històrica, havia aprovat el Parlament
de Catalunya el 30 de setembre de
2005 i referendat el Congrés el 30 de març
de 2006 i el Senat el 20 de maig. Per arrodonir-
ho, el poble de Catalunya l’havia
aprovat en referèndum el 18 de juny de
2006 i va entrar en vigor el 9 d’agost.
Tot plegat per no-res, perquè una dotzena
de magistrats amb el mandat caducat
el fessin bocinets a instàncies del PP, el
Defensor del Pueblo i alguna comunitat
autònoma que el van impugnar tan bon
punt va ser aprovat.
La resolució va caure com un gerro
d’aigua freda sobre la societat catalana.
Prou freda com despertar-nos del somni
de l’encaix i obrir els ulls de l’Estat propi a
tots aquells que tenien els ulls clucs o, fins
i tot, tancats. El 10 de juliol de 2010, el poble
català conquistava per primer cop en
aquesta dècada el carrer per demanar el
dret a decidir, un terme que havia inventat
la Plataforma pel Dret a Decidir uns anys
abans i que s’havia anat filtrant subtilment
a la resta d’entitats i a la mateixa societat
fins esdevenir un clam majoritari.
De cop i volta el poble començava a
empènyer la classe política cap a un camí
que no constava en cap guió escrit fins al
moment.
Les eleccions al Parlament del 28 de novembre
de 2010 posen fi a l’etapa dels dos
tripartits i retornen la trona de la Generalitat
a la Convergència i Unió del pacient
Artur Mas. En el seu discurs d’investidura
–aquell llunyà 20 de desembre de 2010–
Mas assegura que la sentència del TC
“obliga a redefinir sobre bases noves la relació
entre Catalunya i Espanya”. Segur
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada